IBM System/23 Datamaster
![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Fabricant | IBM |
Llançament | juliol 1981 ![]() |
Preu | $9000 |
Característiques de CPUs | |
Freqüència | 6.14MHz (efectius 3.07MHz) |
Conjunt d'instruccions | MCS-85 |
Característiques | |
Pes | 43Kg |
CPU | 8085 |
GPU | Intel 8275 |
Sistema operatiu | BASIC en ROM |
Memòria | 32 KiB 64 KiB 96 KiB 128 KiB ![]() |
Emmagatzematge extern | 0-2 disqueteres internes de 8 polzades, disquetera dual i/o disc dur externs |
Format per | |
Intel 8257 Intel 8253 Intel 8259 Intel 8251 Intel 8255 Intel 8275 Intel 8048 ![]() | |
← IBM 5120 ![]() |
El System/23 Datamaster (model d'escriptori 5322[1] i model de torre 5324[2]) és un microordinador de 8 bits desenvolupat per IBM. Llançat el juliol de 1981,[3] el Datamaster va ser l'ordinador més econòmic d'IBM fins que el mes següent s'anunciaria l'IBM PC, molt més econòmic i popular.[4][5]
Descripció
El Datamaster és un ordinador tot en un amb pantalla de text de raigs catòdics, teclat, processador, memòria i fins a dues unitats de disc internes de 8 polzades.[1] El processador és un Intel 8085 de 8 bits[6] que funciona a 6,14 MHz,[7] amb canvi de banc per gestionar 128 KB de memòria. La memòria RAM disponible és de 32 KB (ampliable fins a 128 KB en increments de 32KB [8]), i la màquina té quatre ranures d'expansió internes.[6] La seva pantalla de fòsfor verd de 12" té un camp de 80 x 24 caràcters. Aquests estan organitzats en vuit pàgines de 128 símbols cadascuna[6][9]. Aquest nombre de caràcters és una limitació imposada pel controlador de vídeo (Intel 8275), que empra set bits per caràcter.
El disseny i desenvolupament d'aquesta màquina es va efectuar, gairebé completament, mitjançant circuits integrats estàndards de la época. Això va implicar emprar processador i circuits integrats de suport disponibles al mercat i una dependència de la família de components lògics de la família 7400. Aquest fet marcà un canvi radical en la forma de procedir d'IBM, que sempre havia treballat en les seves famílies de semiconductors pròpies (com els SLT). Tot i això, per evitar l'aparició de clons els components van ser remarcats amb referències internes determinades per la companyia. Aquesta redesignació dels components és el principal impediment de reparació d'aquestes màquines, motiu pel qual en l'actualitat un gran nombre d'unitats roman avariada.[7]
A diferència de la majoria de microordinadors de la època, el System/23 empra RAM de nou bits en comptes de vuit. Això es deu a que s'emmagatzema un nové bit per comprovar la paritat. Això és un mecanisme per comprovar que els continguts de la memòria siguin correctes. En cas de no ser-ho, el mecanisme produeix una interrupció.

Un altre distintiu d'aquesta màquina és el seu avançat sistema de diagnòstics. Les comprovacions es fan sobre la CPU, la RAM, la ROM i tots els circuits integrats que conformen els perifèrics de la placa. Aquesta sèrie de procediments s'anomenen PID-1200 segons el manual de servei. Aquestes rutines mostren els resultats per la pantalla quan és possible i mitjançant una sonda quan no ho és. Els procediments són prou exactes com per determinar si una memòria ROM en concret està compromesa.[10]
El Datamaster havia de ser un ordinador que es pogués instal·lar i fer funcionar sense la necessitat d'acudir a especialistes. Per això porta integrat llenguatge de programació BASIC al sistema. IBM va decidir fusionar la implementació del BASIC ja existent pel Datamaster el del System/34, la qual cosa, segons es diu, va retardar el Datamaster gairebé un any.[11] A l'ordinador es podia connectar un segon teclat i una pantalla en una configuració ampliada. Quan es va introduir, un Datamaster d'una sola pantalla es venia per 9.000 dòlars americans, l'equivalent a 31.000 dòlars americans del 2024.
Influència en sistemes IBM posteriors
La familiaritat que el grup de disseny va obtenir amb el projecte Datamaster va animar a escollir una CPU Intel per a l'ordinador IBM. El retard causat per la decisió de reutilitzar System/34 BASIC al Datamaster va ser un dels factors que van portar IBM a prendre la decisió d'utilitzar Microsoft BASIC per a PC. Un altre motiu va ser la popularitat de Microsoft BASIC als ordinadors domèstics en aquell moment.[11]
Diversos components de maquinari, concretament el temporitzador 8253 i el controlador d'interrupcions programable 8259 del Datamaster es van reutilitzar en el posterior IBM PC.[11] El controlador de DMA va ser reemplaçat pel 8237, que era una millora del 8257 que du el System/23. L'ample de la memòria RAM es va traslladar també al 5150, encara que es va canviar els tipus de memòria emprats originalment pel Datamaster. El bus d'expansió de l'ordinador, més tard conegut com a bus ISA, es basava en el seu anàleg del Datamaster.[12] El teclat Model F del Datamaster, amb la seva disposició de tecles d'estil 5251, també es va reutilitzar a l'ordinador, encara que amb una interfície en sèrie (en lloc de la paral·lela que s'utilitza al Datamaster) i amb una nova carcassa externa.[11]
Tot i no ser compatible en codi, el sistema de diagnòstics es va portar i es va simplificar, i va passar a anomenar-se POST.
Cronologia
Cronologia dels ordinadors personals IBM |
---|
![]() |
L'asterisc (*) mostra que el model només es va llançar al Japó |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 System/23 Setup Instructions with 5322 Computer. IBM, June 1982.
- ↑ Data Communication Concepts. GC21-5169-4. International Business Machines, September 1983, p. 6-7 [Consulta: 7 gener 2018].
- ↑ Cope, Bill; Gollings, Gus. Multilingual Book Production (en anglès). Common Ground, 2001, p. 69. ISBN 978-1-86335-073-0.
- ↑ Pollack, Andrew «Big I.B.M.'s Little Computer» (en anglès). The New York Times, 13-08-1981, p. D1.
- ↑ Pollack, Andrew «Big I.B.M. Has Done It Again» (en anglès). The New York Times, 27-03-1983, p. Section 3, Page 1.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «IBM 5322 System/23 Datamaster computer». www.oldcomputers.net.
- ↑ 7,0 7,1 «Bits Passats - System/23 Datamaster» (en anglès americà). bitspassats.com, 13-09-2024. [Consulta: 13 setembre 2024].
- ↑ «IBM System/23 Datamaster».
- ↑ IBM System/23 Service Library - Volume 1 : IBM 5322 Computer Service Manual. IBM, 1980, p. 4–21.
- ↑ «Manual de diagnòstic del System/23 model 5322» p. 85-93.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Bradley, David J. «The Creation of the IBM PC». BYTE, 9-1990, p. 414–420 [Consulta: 2 abril 2016].
- ↑ John Titus. «Whence Came the IBM PC». edn.com, 15-09-2001. [Consulta: 13 octubre 2020].