Vés al contingut

Minut

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Minuts)
Infotaula d'unitatMinut
Tipusunitat de temps, unitat derivada en UCUM, unitat no SI acceptada pel SI i unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen i accepten Modifica el valor a Wikidata
Sistema d'unitatshora Modifica el valor a Wikidata
Unitat dedurada Modifica el valor a Wikidata
Símbolmin Modifica el valor a Wikidata
Conversions d'unitats
A unitats del SI60 s Modifica el valor a Wikidata
A unitats estàndard0,01666667 h
0,0006944444 d
60 s
61 s Modifica el valor a Wikidata

Un minut (de símbol min) és un múltiple de la unitat bàsica de temps del Sistema Internacional d'Unitats (SI), el segon, que equival a 60 segons.

Malgrat que el minut sigui un múltiple d'una unitat bàsica del SI, no és un múltiple d'aquest sistema. Els múltiples del segon en el SI són el das (10 s), l'hs (100 s), el ks (1 000 s), etc. Tanmateix, no són emprats en la vida diària ni en contextos científics. Pel seu ús habitual en la vida quotidiana i perquè tothom interpreta correctament les quantitats en minuts, l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (BIPM) accepta que el minut es continuï emprant en la mesura de temps.[1][2]

Si bé actualment el minut és un múltiple del segon, el seu origen hom el troba en la divisió en 60 parts de la durada d'una hora la qual, a la vegada, era la 24a part d'un dia. I el minut es dividia en 60 parts per obtenir el segon.

En les notacions horàries els minuts s'escriuen darrere les hores separats per dos punts. Per exemple les 17:30 h significa les 17 hores i 30 minuts. El segons s'escriuen a continuació dels minuts també separant-los amb els dos punts. Així 8:20:15 h significa les 8 hores 20 minuts i 15 segons.[3]

Un minut (de símbol ′) també és una unitat de mesura d'angles en el pla, corresponent a cadascuna de les seixanta parts en què es divideix un grau. Comprèn 60 segons angulars.[4]

Un minut centesimal és una altra mesura angular, que és la centèsima part d'un grau centesimal.

Un minut és el temps que la busca vermella empra per fer una volta completa, 360°.

Equivalències

[modifica]

Les relacions d'equivalència següents vinculen al minut amb altres unitats de mesura de temps:

  • 1 minut = 60 segons.
  • 1 hora = 60 minuts.
  • 1 dia = 24 hores = 24×60 = 1 440 minuts.
  • 1 setmana = 7 dies = 7×1 440 = 10 080 minuts.
  • 1 any comú = 365 dies = 365×1 440 = 525 600 minuts.
  • 1 any de traspàs = 366 dies = 366×1 440 = 527 040 minuts.

Etimologia

[modifica]
Partitura del vals d'un minut. Chopin.

El mot «minut» ve del llatí minūtus, -a, -um ‘menut’, participi de minuĕre ‘disminuir’,[5] emprat a l'expressió (pars) minuta prima, que vol dir ‘primera part menuda’ (fraccionària), significant el primer dígit o part fraccionària en el sistema sexagesimal manllevat dels sumeris i babilonis. Així mateix, el «segon» prové del llatí (pars) minuta secunda és a dir, ‘segona part menuda’.[6][7]

Història

[modifica]
Un minut en un comptador digital.
Rellotge de butxaca amb molla d'equilibri primerenca amb caixa de plata fabricat per Thomas Tompion, Fleet Street, Londres. El rellotge presenta una esfera inusual que mostra els minuts a l'esfera principal i dues esferes secundàries per a les hores (a la posició superior) i els segons (a la posició inferior). L'esfera secundària per a les hores indica fins a sis hores a cada cicle. Aquest rellotge és un dels primers rellotges que es conserven amb una molla d'equilibri.

Els egipcis subdividien el dia i la nit en dotze hores cadascun com a mínim des del 2000 aC, de manera que la llargada de les seves hores variava amb les estacions. Els astrònoms hel·lenístics Hiparc (vers el 150 aC) i Claudi Ptolemeu (aprox. 150 dC) subdividiren el dia segons un sistema sexagesimal i també utilitzaven una hora mitjana (1⁄24 d'un dia), però no utilitzaven unitats de temps més petites amb un nom específic, sinó que utilitzaven fraccions simples de l'hora. El dia era dividit sexagesimalment, és a dir, per 1⁄60, per 1⁄60 d'això, per 1⁄60 d'això, etc., fins a almenys sis llocs després del punt sexagesimal (una precisió de menys de 2 microsegons) pels babilonis després del 300 aC, però no subdividien sexagesimalment unitats més petites de temps. Per exemple, utilitzaven sis llocs fraccionals sexagesimals d'un dia per especificar la durada de l'any, tot i que eren incapaços de mesurar una fracció tan petita del dia en temps real. Com un altre exemple, especificaren que el mes sinòdic mitjà durava 29;31,50,8,20 dies (on els ; separa la part entera de la fraccionària i les , separen les posicions de base 60), cosa que fou repetida per Hiparc i Ptolemeu sexagesimalment, i que és actualment el mes sinòdic mitjà del calendari hebreu, però reformulat com a 29 dies, 12 hores i 793 halakim (1 hora = 1 080 halakim).[8] Els babilonis no utilitzaven l'hora, però sí que utilitzaven un període d'hora doble que durava 120 minuts actuals, una mesura de temps de quatre minuts actuals, i un període de 3⅓ segons actuals (el helek del calendari hebreu actual).[9]

L'any 1000, l'estudiós persa al-Biruni (973-1048) donà les hores de les llunes noves de setmanes determinades com el nombre de dies, hores, minuts, segons, tercers i quarts després de diumenge al migdia.[10] El 1267, el científic medieval Roger Bacon (c. 1220-c.1292) determinà les hores de les llunes noves com el nombre d'hores, minuts, segons, tercers i quarts (horae, minuta, secunda, tertia i quarta) després del migdia de dates específiques del calendari.[11] Tot i que el terme terçer per referir-se a 1⁄60 de segon encara existeix en algunes llengües, com per exemple el polonès (tercja), el turc (salise) i l'àrab (ثالثة), el segon actual se subdivideix decimalment.

El 1267, el científic medieval Roger Bacon, escrivint en llatí, va definir la divisió del temps entre llunes plenes com un nombre d'hores, minuts, segons, terços i quarts (horae, minuta, secunda, tertia i quarta) després del migdia en dates del calendari especificades.[12] La introducció del minuter en els rellotges només va ser possible després de la invenció de l'espiral per Thomas Tompion (1639-1713), un rellotger anglès, el 1675.[13]

Quadre de comandament d'un cotxe amb el tacòmetre, al centre i a la dreta, que mesura revolucions per minut, simbolitzades 1/min × 1000 (cal multiplicar per 1000 els valors marcats al comptador).

Mesures en les quals s'empra el minut

[modifica]

Revolucions per minut

[modifica]

En tecnologia és habitual donar la velocitat d'un sistema en rotació en revolucions per minut (voltes per minut), simbolitzat rpm. Per exemple la centrifugació de les rentadores es realitza girant a gran velocitat el tambor de la rentadora i són habituals velocitats de rotació de 600 rpm, 900 rpm o 1 200 rpm. Els automòbils també duen informació al panell de control de les revolucions per minut a les quals gira l'arbre de lleves del motor.[14] L'aparell que mesura aquestes voltes o revolucions s'anomena compta-revolucions o tacòmetre.[15]

Minut llum

[modifica]

El minut llum és una unitat de longitud que equival a la distància que recorre la llum en un minut i que és igual al producte de 60 segons per la velocitat de la llum: 60 s × 299 792 458 m/s = 17,988 Gm = 17,988 × 109 m 17,988 × 106 km. No té cap símbol ni abreviatura. És una unitat que no pertany al SI i que s'empra en astronomia per a donar els valors de distàncies curtes com la que separa la Terra del Sol. Així la Terra dista del Sol 8,3 minuts llum.[16]

Freqüència cardíaca

[modifica]
La freqüència cardíaca en bpm es calcula en un electrocardiograma, per exemple, amb la fórmula: 60 / durada d'un batec (en segons).

La freqüència cardíaca s'expressa en batecs cardíacs per minut. Es considera que hom té una freqüència cardíaca normal quan el cor es contrau entre 60 i 100 vegades per minut.[17]

Metrònom.

Tempo de la música

[modifica]

El tempo és la velocitat a què s’interpreta la música. La seva indicació a la partitura, d’una manera entenedora i prou precisa, així com l’expressió dels canvis i fluctuacions que s’esdevenen en el transcurs normal d’una obra musical, han estat l’objectiu de compositors, intèrprets i teòrics al llarg de la història de la música.[18] Per a determinar amb precisió el tempo d’una composició musical s'empra el metrònom. Els valors numèrics que formen l’escala de mesura del metrònom indiquen la quantitat d’oscil·lacions per minut que el pèndol realitzarà si el seu pes mòbil és ajustat convenientment a aquest valor. Així, 60 vol dir «60 oscil·lacions per minut», és a dir, una oscil·lació cada 1/60 minuts (cada segon).[19]

A les partitures gairebé sempre, s'empra una paraula italiana que designa el tempo (adagio, andante, allegretto, allegro, presto, etc.) va acompanyada per la indicació metronòmica. Aquesta és una expressió que indica la velocitat exacta més adequada per a una peça de música indicant quantes figures d'un valor determinat s'han de tocar en un minut (o compàs). D'aquesta manera, la indicació quarter note = 60 es tradueix a executar una peça a tal velocitat que càpiguen seixanta negres en un minut.[20]

Velocitat de les impressores

[modifica]

La velocitat d'impressió de les impressores s'expressa en pàgines per minut, simbolitzada ppm.[21][22] Per exemple, una impressora làser domèstica treballa a una velocitat d'unes 15 ppm mentre que impressores d'oficines que han d'imprimir un elevat nombre de pàgines ho poden fer a 40 ppm.[23]

Expressions amb l'ús del minut

[modifica]

Hi ha un grapat de frases fetes en català que empren la paraula «minut»:

  • En un minut: De seguida o en un període de temps molt breu.[24]
  • Es fa més en un minut que en deu hores: Significa que a vegades en un curt espai de temps succeeixen coses que poques vegades s'esdevenen.[24]
  • Li falten dos minutets de forn: Maneres de dir que una persona no està bé del cap.[24]
  • Guardar un minut de silenci: Espai de temps destinat a commemorar, a recordar públicament una persona morta.[24]
  • Plor de canalla, foc de palla i correguda de ruc no duren un minut: Ve a significar que no hem de concedir gens d'importància a certes actituds o manifestacions, per aparents que siguin.[24]
  • Val més perdre un minut en la vida que la vida en un minut: Plausible pensament.[24]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «BIPM - SI Brochure, Table 6». Arxivat de l'original el 2019-06-10. [Consulta: 12 setembre 2018].
  2. ↑ Corbalán Yuste, F. et al.. Gamma 2 : matemàtiques : Educació Secundària, segon curs. 1a.. Barcelona: Vicens Vives, 2003, p. 86. ISBN 84-316-6978-2. 
  3. ↑ «ISO - ISO 8601 — Date and time format» (en anglès). International Organization for Standardization, 21-02-2017. [Consulta: 2 febrer 2026].
  4. ↑ Corbalán Yuste, 2003, p. 93.
  5. ↑ «minut». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 febrer 2026].
  6. ↑ Ramon, Nolla. Estudis i activitats sobre problemes clau de la història de la matemàtica. Institut d'Estudis Catalans, 2006. ISBN 978-84-7283-838-3. 
  7. ↑ Smith, David E. History of Mathematics (en anglès). Courier Corporation, 1958-06-01. ISBN 978-0-486-20430-7. 
  8. ↑ Neugebauer, Otto. A history of ancient mathematical astronomy (en anglès). Berlín: Springer, 1975. 
  9. ↑ Neugebauer, Otto «The astronomy of Maimonides and its sources» (en anglès). Hebrew Union College Annual, 22, 1949, pàg. 321–360.
  10. ↑ al-Biruni; Sachau C Edward. The chronology of ancient nations: an English version of the Arabic text of the Athâr-ul-Bâkiya of Albîrûnî, or "Vestiges of the Past" (en anglès). Londres: W.H. Allen, 1879, p. 147–149. OCLC 9986841. 
  11. ↑ Bacon, Roger; Burke Robert Belle. The Opus Majus of Roger Bacon (en anglès). Filadèlfia: University of Pennsylvania Press, 2000, p. table facing page 231. ISBN 9781855068568. 
  12. ↑ R Bacon. The Opus Majus of Roger Bacon. University of Pennsylvania Press, 2000, p. table facing page 231. ISBN 978-1-85506-856-8. 
  13. ↑ Mitman, Carl «The Story of Timekeeping». The Scientific Monthly, 22, 5, 1926, pàg. 424–427. JSTOR: 7652.
  14. ↑ Tipler, Paul Allen; Mosca, Gene. Física per a la ciència i la tecnologia. Vol. 1: Mecànica. Oscil·lacions i ones. Termodinàmica. Reverte, 2020-01-10. ISBN 978-84-291-9370-1. 
  15. ↑ UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia) <https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
  16. ↑ LOPESINO CORRAL, JORDI. L'astronomia és fàcil. Marcombo, 2023-10-16. ISBN 978-84-267-3742-7. 
  17. ↑ «Qué es la frecuencia cardiaca y cómo se mide» (en espanyol europeu). Fundación Española del Corazón, 18-12-2025. [Consulta: 2 febrer 2026].
  18. ↑ «tempo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: =2 febrer 2026].
  19. ↑ «metrònom». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: =2 febrer 2026].
  20. ↑ «5.1. Indicaciones de tempo | AM1 - Situación de aprendizaje 1.4: Elementos y estructura musical: Insuflando vida a la música». [Consulta: 3 febrer 2026].
  21. ↑ «Velocidad de Impresión» (en castellà). Epson. [Consulta: 2 febrer 2026].
  22. ↑ «ISO/IEC 24734:2021» (en castellà). International Organization for Standardization. [Consulta: 2 febrer 2026].
  23. ↑ Blog-Servicio-Tecnico. «Qué velocidad de impresión es recomendable en una Impresora (Ejemplos)» (en castellà). Hewlett Packard, 09-01-2018. [Consulta: 2 febrer 2026].
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 24,5 Pàmies i Riudor, V. «Minut». Paremiologia catalana comparada digital. [Consulta: 31 gener 2026].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Minut

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Minut&oldid=36785278»