Macroalga
 Grup sense valor taxonòmic  | |
.svg?lang=ca){kind=icon}
Les macroalgues són un tipus d'alga marina de mida macroscòpica, en general multicel·lulars, que és el que les diferencia de les microalgues, que són de mida microscòpica i unicel·lulars. Les macroalgues no han de confondre's amb la herba marina, que és un fons marí poblat per plantes vasculars (posidònia, zostera, etc.) i no per algues. Entre les macroalgues més conegudes hi ha el sargasso i les laminàries, que formen els boscos d'algues, un dels ecosistemes marins més importants.
Les macroalgues poden ser algues verdes (Chlorophyta i Charophyta) pertanyents al clade Viridiplantae dins del grup Archaeplastida, sent les més properes a les plantes terrestres, algues vermelles (Rhodophyta) que es troben fora d'aquest clade però que també pertanyen al grup Archaeplastida, o algues brunes (Phaeophyceae) que pertanyen al fílum Heterokontophyta, per la qual cosa no es consideren veritables plantes.
Anatomia
[modifica]L'aspecte de l'alga s'assembla a plantes terrestres no arbòries. La seva anatomia inclou:[1]
Tal·lus
[modifica]El tal·lus és el cos de les algues. Conté làmina, cama i fixador.
Làmina o fulla
[modifica]És una estructura aplanada una mica semblant a les fulles. Conté sorus i pneumatocists, sent els sorus un cúmul d'espores i el pneumatocist una bufeta d'aire. Un òrgan d'assistència a la flotació a la fulla. En els kelps (nom vulgar d'un grup de gèneres de les laminarials), hi ha un pneumatocist o surador entre la làmina i la cama.
Cama
[modifica]És l'estructura de sosteniment, similar a la tija. En algunes laminariales pot mancar.
Fixador
[modifica]És una estructura basal que proporciona un enganxament a un substrat. En el cas de les algues, l'haptera és una extensió similar a un dit sovint amb un disc terminal que s'ancora a un substrat bentònic
La cama i la làmina són coneguts col·lectivament com a fronda.
Grups
[modifica]Evolutivament, les macroalgues apareixen en moments diferents de la història evolutiva de les algues, per la qual cosa són diferents grups sense relació:
- Ulvophyceae, macroalgues verdes (cloròfits) compostes per una sola cèl·lula de gran desenvolupament.
- Charophyta, macroalgues verdes multicel·lulars d'aigua dolça que van antecedir evolutivament a les plantes terrestres.
- Rodophyta, macroalgues vermelles, el subgrup de les quals més important és Florideophyceae.
- Phaeophyceae, macroalgues brunes, grup que conté les de major mida, com es veu en els boscos de varec.
Exemples
[modifica]Destaquen els següents gèneres:
| Gènere[2] | Tipus d'alga | Comentaris | |
|---|---|---|---|
| Caulerpa | 
|
Verda | Subaqüàtica |
| Fucus | 
|
Bruna | En zones entre marees sobre costes rocoses. |
| Gracilaria | 
|
Vermella | Conreada com a aliment. |
| Laminaria | 
|
Bruna | Habita en profunditats de 8 a 30 m sota la superfície, conreada com a aliment. |
| Macrocystis | 
|
Bruna | Gran alga, forma grans frondes flotants. |
| Porphyra | 
|
Vermella | En zones entre marees amb climes temperats. Conreada com a aliment. |
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «seaweed menu». Arxivat de l'original el 2020-02-17.
- ↑ Christian Wiencke, Kai Bischof [editors]: Seaweed Biology: Novel Insights into Ecophysiology, Ecology & Utilization. Springer, 2012. ISBN 978-3-642-28450-2 (print); ISBN 978-3-642-28451-9 (eBook)