Hèlix (geometria)
En geometria, una hèlix o hèlice (del llatí helix, -ĭcis, i aquest del grec ἕλιξ, -ικος, «espiral») és un tipus de corba suau en l'espai tridimensional una forma com una molla helicoidal cilíndrica o la rosca d'un cargol de màquina. És un tipus de corba espacial llisa amb línies tangents en un angle constant amb una línia fixa anomenada eix. Exemples d'hèlices són les molles i les baranes de les escales de caragol. Una hèlix "plena" (per exemple una rampa espiral) s'anomena helicoide. Les hèlixs són importants en biologia, ja que la molècula d'ADN es forma com dues hèlixs entrellaçades, i moltes proteïnes tenen subestructures helicoidals, conegudes com a hèlixs alfa.[1] La paraula hèlix prové de la paraula grega ἕλιξ, "torçat, corbat".[2] Una hèlix "emplenada", per exemple, una rampa "espiral" (helicoidal) - és una superfície anomenada helicoide.[3]
Presència en la vida real
[modifica]Les hèlices, les formes helicoidals, poden observar-se en la realitat. De manera precisa i regular o amb aspectes aproximats i limitats.
Presència en la natura
[modifica]
 |
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
Algunes plantes enfiladisses basen la seva capacitat d’enfilar-se en els circells.[4][5]
Vida social
[modifica]En la vida corrent hi ha nombrosos exemples de formes helicoidals.
Levataps
[modifica]Els taps de suro de les ampolles de vi (i d'altres líquids) es poden destapar amb un llevataps. Molts dels llevataps habituals es basen en un punxó en forma d'hèlix. Hi ha models més adequats que altres.[6]
Tirabuixons
[modifica]Els tirabuixons són elements de cabell helicoidals que formen part d'alguns pentinats.[7][8]
Tecnologia
[modifica]Molles helicoidals
[modifica]
Rosques
[modifica]En cargols i barres roscades, el fil de rosca (mascle o femella) adopta la forma d'una hèlice.[9]
.png?lang=ca)
Broques helicoidals
[modifica]
Cargols d'Arquimedes
[modifica]
Ànimes estriades d'armes de foc
[modifica]Moltes armes de foc tenen ànimes estriades de forma helicoidal. El projectil està forçat i, amb la força dels gasos propulsors, és obligat a avançar i girar ràpidament.[10]
Cordes musicals entorxades
[modifica]
Algunes cordes musicals són entorxades amb un fil metàl·lic, de secció rodona o plana, al voltant d’un nucli circular. El fil del folre és una hèlice.[11][12]
Ferritges de mecanitzat
[modifica]-
Mostres de ferritja -
Ferritja helicoidal llarga
Cables helicoidals o espirals
[modifica]_(2).jpg?lang=ca)
Trepants per a gel
[modifica]
Mànegues per a aigua i aire comprimit
[modifica]
.jpg?lang=ca)
Referències
[modifica]- ↑ «¿Por qué es la hélice una forma tan popular en la Naturaleza?» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-05-08. [Consulta: 8 maig 2019].
- ↑ ἕλιξ Arxivat 2012-10-16 a Wayback Machine., Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus
- ↑ Weisstein, Eric W., «Hèlix (geometria)» a MathWorld (en anglès).
- ↑ Fabra, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana .... Llibreria Catalònia, 1932, p. 514.
- ↑ Buczacki, Stefan. Plantas trepadoras (en castellà). Ediciones AKAL, 1995-02-01, p. 8. ISBN 978-84-87756-47-4.
- ↑ Segarra, Oriol; MONTANER, ORIOL SEGARRA. LA CULTURA DEL VINO: Una guía amena para pasar de iniciado a experto en vinos (en castellà). Editorial AMAT, 2003, p. 0. ISBN 978-84-9735-114-0.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «tirabuixó». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Patterson, Miles L. Més que paraules: el poder de la comunicació no verbal. Editorial UOC, 2010, p. 52. ISBN 978-84-9788-938-4.
- ↑ Wellman, B. Leighton. Geometría descriptiva: compendio de geometría descriptiva para técnicos (en castellà). Reverte, 1987, p. 230. ISBN 978-84-291-5090-2.
- ↑ Sempere, Carlos Martí. Tecnología de la Defensa. Análisis de la Situación Española (en castellà). Carlos Martí Sempere, 2005, p. 91. ISBN 978-84-608-0427-7.
- ↑ Candé, Roland de. Nuevo Diccionario de La Musica (I) (en castellà). Grasindo, 2002, p. 129. ISBN 978-84-95601-28-5.
- ↑ Fuente, Jesús Mariano Merino de la. Las vibraciones de la música (en castellà). Editorial Club Universitario, 2013-06-29, p. 174. ISBN 978-84-9948-918-6.
