Hippolyte Fizeau

Hippolyte Fizeau

Biografia
Naixement	(fr) Armand Hippolyte Louis Fizeau 23 setembre 1819 París (Restauració francesa)
Mort	18 setembre 1896 (76 anys) Château de Venteuil (Tercera República Francesa)
180è President de l'Acadèmia Francesa de Ciències
1r gener 1878 – 31 desembre 1878 ← Eugène Melchior Péligot – Gabriel Auguste Daubrée →
Dades personals
Residència	París
Formació	Collège de France (1842–) Facultat de Medicina de París (1840–1841) Collège Stanislas (–1840)
Activitat
Camp de treball	Física
Ocupació	físic, daguerrotipista, enginyer, astrònom, fotògraf
Membre de	Bureau des Longitudes (1878–) Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1875–) Reial Societat de Ciències d'Uppsala (1870–) Acadèmia Francesa de les Ciències (1860–) Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Acadèmia Prussiana de les Ciències Accademia Nazionale dei Lincei Societat Filomàtica de París Reial Acadèmia Sueca de Ciències Accademia Pontificia dei Nuovi Lincei
Professors	Henri Victor Regnault i Francesc Aragó i Roig
Obra
Obres destacables Experiment de Fizeau Interferòmetre de Fizeau Mètode de Fizeau (1849) Aparell de Fizeau-Foucault
Localització dels arxius	Departament de Manuscrits i Arxius de la Biblioteca de la Universitat de Yale
Família
Parents	Adrien-Henri de Jussieu, sogre
Premis
(8 abril 1875)  Membre estranger de la Royal Society (1866)  Medalla Rumford (1849)  Cavaller de la Legió d'Honor  Llista dels 72 noms inscrits a la Torre Eiffel

Hippolyte Fizeau (francès: Armand-Hippolyte-Louis Fizeau) (París, 23 de setembre de 1819 - Château de Venteuil, 18 de setembre de 1896) fou un físic francès famós per les seves investigacions sobre la llum.

Investigació

Fizeau va náixer a París en una família de varies generacions de metges. Després d'estudiar al prestigiós Collège Stanislas, es va matricular a la Facultat de Medicina, però aviat va abandonar els estudis mèdics per dedicar-se a la física, que va estudiar al Collège de France, on va fer amistat amb Léon Foucault.

Primera fotografia del Sol (1845).

Els seus primers treballs van estar dedicats a millorar els processos fotogràfics. Encoratjat per François Arago i col·laborant amb Foucault va obtenir el primer daguerreotip (fotogtafia) del Sol.

Juntament amb Foucault, va investigar els fenòmens d'interferència de la llum i de transmissió de calor. El 1848, va descobrir independentment de Christian Andreas Doppler l'efecte Doppler per a les ones electromagnètiques. A França, es coneix aquest efecte com a efecte Doppler-Fizeau. El 1849, va publicar resultats de mesures de la velocitat de la llum utilitzant un instrument dissenyat per ell i Foucault i va continuar experimentant fins a obtenir resultats satisfactoris el 1851. Aquesta va ser la primera vegada que s'obtenia una mesura directa de la velocitat de la llum. El 1850, en col·laboració amb E. Gounelle, va poder mesurar la velocitat de propagació de l'electricitat. El 1853, va descriure un mètode per augmentar l'eficiència de les inductàncies en un circuit elèctric utilitzant condensadors. Posteriorment, va estudiar l'expansió tèrmica dels sòlids i va utilitzar un mètode d'interferències per a mesurar la dilatació de materials cristal·lins.

El 1868, va suggerir utilitzar un mètode interferomètric per a mesurar els diàmetres estel·lars. Un mètode que va ser posat en pràctica, encara que sense èxit a causa de les limitacions tècniques de l'època, per l'astrònom Édouard Stephan (1837-1923).

Es va casar el 1853 amb Thérèse de Jussieu, filla del conegut botànic Adrien-Henri de Jussieu, però ella va morir el 1863 i Fizeau se'n va anar a viure a les possessions dels de Jussieu (el Château de Venteuil) a Jouarre (uns setanta quilòmetres a l'est de París) i no anava a París més que esporàdicament. Fizeau va morir a Venteuil el 18 de setembre del 1896. El 1860, va entrar a formar part de l'Acadèmia Francesa i, el 1878, del Bureau des Longitudes, dos dels grans reconeixements per part de la comunitat científica francesa.

Esquema de l'interferòmetre utilitzat per Fizeau per mesurar la velocitat de la llum.

La primera mesura satisfactòria de la rapidesa de la llum la va realitzar l'any 1849, en la qual va emprar una roda dentada que girava ràpidament i disposada de manera que la llum d'un focus després de reflectir-se en un mirall semitransparent, passava a través d'un dels buits de la roda i es reflectia a continuació en un mirall, i fent girar la roda a la velocitat adequada aconseguia que la llum reflectida passés a través del forat següent de la roda.

Bibliografia

• Bajac, Quentin. «Fizeau, Louis Armand Hippolyte». A: John Hannavy (ed.). Encyclopedia of Nineteenth-Century Photography (en anglès). Routledge, 2013, p. 535-536. ISBN 9781135873264. 
• Frercks, Jan «Creativity and Technology in Experimentation: Fizeau's Terrestrial Determination of the Speed of Light» (en anglès). Centaurus, Vol. 42, Num. 4, 2000, pàg. 249-287. DOI: 10.1034/j.1600-0498.2000.420401.x. ISSN: 1600-0498.
• Mathevet, Renaud; Labastie, Pierre; Lahaye, Thierry «Fizeau et l'entraÎnement partiel de l'éther» (en francès). Ohotoniques, Num. 106, 2021, pàg. 25-29. DOI: 10.1051/photon/202110625. ISSN: 1629-4475.
• Miller, Dean. «Hippolyte Fizeau». A: Astronomers and Cosmologists (en anglès). Cavendish Square Publishing, 2014, p. 54-56. ISBN 978-1-62712-548-2. 
• Tobin, Eilliam. «Fizeau, Armand‐Hippolyte‐Louis». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 371. ISBN 978-0-387-31022-0. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hippolyte Fizeau» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Gough, J.B. «Fizeau, Armand-Hippolyte-Louis» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 30 agost 2025].
• Netto, Ricardo Santiago. «Biografía de Fizeau, Hippolyte» (en castellà). FisicaNet, 2000. [Consulta: 30 agost 2025].