Euglenozous
Euglenozoa  | |
|---|---|
 Euglena | |
| Taxonomia | |
| Regne | Protozoa |
| Fílum | Euglenozoa Caval.-Sm., 1981 |
| Classes | |
.svg?lang=ca){kind=icon}
Els euglenozous (Euglenozoa) són un fílum de protists flagel·lats, amb 2.045 espècies[1] format principalment per les espècies del gènere Euglena i els cinetoplàstids. Inclou nombroses espècies heteròtrofes de vida lliure, i algunes autòtrofes dotades de cloroplasts (euglenofícies), així com unes poques formes paràsits importants, algunes de les quals són paràsits d'humans, com ara Tripanosoma. La majoria són petits, al voltant de 15-40 micres de mida, tot i que moltes espècie del gènere Euglena arriben a les 500 micres de llarg.
Morfologia
[modifica]
La majoria dels euglenozous posseeixen dos flagels, usualment un orientat cap endavant i l'altre cap enrere, que s'insereixen paral·lels un a l'altre en una butxaca apical o subapical. En moltes formes hi ha un citostoma associat que utilitzen per ingerir bacteris o petits organismes. Està sostingut per un dels tres conjunts de microtúbuls que sorgeixen des de les bases dels flagels,[2] els altres dos sostenen les superfícies cel·lulars dorsal i ventral, i en Euglena sostenen bandes proteiques que formen la pel·lícula que es troba per sota de la membrana cel·lular. Aquests són característics del grup, juntament amb altres nombroses peculiaritats ultraestructurals, sent la més notable la presència d'una vareta paraxial a cada flagel. Basant-se en això, dos petits grups han estat classificats aquí: Diplonemea i Postgaardea.[3]
La majoria d'aquests organismes s'alimenten ingerint organismes més petits, típicament bacteris, o per absorció. Algunes Euglena, però, tenen cloroplasts i, per tant, generen energia mitjançant fotosíntesi. Aquests solen haver perdut el citostoma i normalment presenten altres adaptacions a una vida autòtrofa, com ara taques oculars sensibles a la llum. Els cloroplasts estan envoltats per tres membranes i estan pigmentats de manera similar als de les plantes,[4] suggerint que van ser adquirits a partir de la incorporació d'una alga verda.
Tots els euglenozous tenen mitocondris amb crestes discoides, que en els cinetoplàstids tenen característicament un grànul o cinetoplast que conté ADN, associat amb les bases flagel·lars. No s'han trobat exemples de reproducció sexual dins del grup. La reproducció és exclusivament mitjançant divisió cel·lular, característicament amb mitosi tancada, involucrant un fus intern.[2]
Classificació
[modifica]Històricament, els euglenozous s'han tractat tant com a plantes com a animals, depenent de si pertanyen a grups majoritàriament fotosintètics o no. Per tant, tenen noms basats en el Codi Internacional de Nomenclatura per a algues, fongs i plantes (ICNafp) o el Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica (ICZN). Per exemple, la mateixa família té el nom Euglenaceae i s'escriu en cursiva sota el ICNafp i el nom Euglenidae i escrit en rodona sota l'ICZN.
Els euglenozous s'accepten generalment com a monofilètics. Estan relacionats amb els percolozous; els dos comparteixen mitocondris amb crestes en forma de disc, que només es donen en uns quants altres grups. Ambdós probablement pertanyen a un grup més gran d'eucariotes anomenats excavats. Aquesta agrupació, però, ha estat qüestionada.
El fílum Eoglenozoa inclous les següents classes:[1]
- Classe en gran part fotosintètica (tractada històricament pels botànics sota el ICNafp)
- Classe Euglenophyceae
- Classes no fotosintètiques (tractades històricament pels zoòlegs sota el ICZN)
- Classe Diplonemea
- Classe Entosiphonea
- Classe Kinetoplastea
- Classe Peranemea
- Classe Ploeotarea
- Classe Postgaardea
- Classe Stavomonadea
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Guiry, Michael D. «How many species of algae are there? A reprise. Four kingdoms, 14 phyla, 63 classes and still growing». Journal of Phycology, vol. 60, 2, 2024, pàg. 214–228. Bibcode: 2024JPcgy..60..214G. DOI: 10.1111/jpy.13431. PMID: 38245909.
- ↑ 2,0 2,1 David J. Patterson «The Diversity of Eukaryotes» (en anglès). American Naturalist, 145, 1999, pàg. S96–S124. DOI: 10.1086/303287. PMID: 10527921.
- ↑ Alastair G.B. Simpson «The Identity and Composition of Euglenozoa» (en anglès). Archiv für Protistenkunde, 148, 1997, pàg. 318–328.
- ↑ T. Cavalier-Smith «Eukaryote Kingdoms: Seven or Nine?». BioSystems, 14, 3-4, 1981, pàg. 461–481. DOI: 10.1016/0303-2647(81)90050-2. PMID: 7337818. (anglès)
Bibliografia
[modifica]
- T. Cavalier-Smith (1981). «Eukaryote Kingdoms: Seven or Nine?» BioSystems. Vol 14. pp. 461–481. (anglès)
- a b David J. Patterson (1999). «The Diversity of Eukaryotes» American Naturalist. Vol 145. pp. S96-S124. (anglès)
- Alastair G.B. Simpson (1997). «The Identity and Composition of Euglenozoa» Archiv für Protistenkunde. Vol 148. pp. 318–328. (anglès)
- Baldauf et al. (2000). «A Kingdom-Level Phylogeny of Eukaryotes Based On Combined Protein Data» Science. Vol 290. pp. 972–977. (anglès)
- Alastair G. Simpson (2003). «Cytoskeletal organization, phylogenetic affinities and systematics in the contentious tàxon excavats (Eukaryota)» International Journal of Systematic and Evolutionary Microbiology. Vol 53. pp. 1759–1777. (anglès)
