Pau Caldés Claret

Pau Caldés Claret

Biografia
Naixement	25 desembre 1916 Terrassa (Vallès Occidental)
Mort	23 desembre 2015 (98 anys) les Corts (Barcelonès)
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic, sacerdot

Pau Caldés Claret (25 de desembre de 1916, Terrassa - 23 de desembre de 2015, Barri de Les Corts, Barcelona) fou un mossèn del barri mariner de La Barceloneta, i rector de l’església de Sant Miquel durant gairebé 50 anys. Morí a la Residència per a sacerdots grans de Sant Josep Oriol, a Les Corts, on s’havia instal·lat feia a penes tres mesos. Fou conegut pel seu activisme social com per exemple la seva constant participació en totes les manifestacions que va poder contra la degradació turística i la pèrdua de veïnat al barri, sent reconeguda la seva tasca social tant per creients com agnòstics i ateus.

Mossèn Pau treballà d'agricultor en una masia de Teià on cultivava patates, tomàquets, enciams, etcètera i ho exportava a altres països. Quan esclatà la Guerra Civil Espanyola, la CNT entrà per desallotjar la masia, i una bandera francesa evità que un desenllaç fatal. Caldés s'amagà a Sabadell a la casa d'un tiet seu, sabent que havien matat a diversos dels seus companys. Sobrevisqué a la persecució per ser capellà, i va aconseguir canviar-se d’identitat quan el volien enviar al front i així va poder evitar empunyar una arma. Llavors es va fer passar per estudiant de Medicina, dedicant-se a cuidar els ferits a l’hospital de Santa Elisa a Espiel (Còrdova). Després de la guerra acollí a llibertaris perseguits per les autoritats franquistes jugant-se penes de presó o condemnes pitjors. També durant una dura i llarga vaga de portuaris, va obrir les portes de l'església perquè es tanquessin les dones dels obrers en senyal de protesta.

Com a mossèn Pau Caldés destacà per una visió oberta de l'església. Arribant a crear un "consell parroquial" quan fou destinat al Vendrell i on compartí amb els creients la tasca d’evangelització i trobar la manera d’implicar els fidels en l’organització de la parròquia. Els sermons de les misses no serien l’exposició del pensament del rector o del vicari, sinó que els redactà a partir el compendi de les aportacions de tots els membres de la Junta Parroquial. A la catequesi potencià el pensament compartit i la interpretació dels valors evangèlics, amb la voluntat de transformar els sagraments en més que "actes" i que esdevinguessin signes de fe igualitaris. Tots aquests canvis seguien el que dictà el Concili Vaticà II. El poc sou que guanyava de mossèn el destinà a ajudar causes socials i també a ajudar presos, tot organitzant grups com l'Associació Catòlica Obrera o el grup d'esplai escolta "Bons Amics".