Vés al contingut

Can Serra (Sant Adrià de Besòs)

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Serra
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Adrià de Besòs (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocCrta. Mataró, 124 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 25′ 42″ N, 2° 12′ 45″ E / 41.428222°N,2.212375°E / 41.428222; 2.212375
Bé cultural d'interès local
Data23 gener 2003
Id. IPAC28671 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantMuseu d'Història de la Immigració de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Can Serra és una masia situada a la carretera de Mataró, 124 de Sant Adrià del Besòs, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment, acull el Museu d'Història de la Immigració de Catalunya.

Història

[modifica]

El 1798, el comerciant Josep de Martí i Serra va adquirir un prat d'indianes, conegut com a prat d'en Pongem, i una altra peça de terra anomenada la Verneda als síndics del concurs de creditors d'Antoni Pongem i Alabau.[2] Casat amb Teresa Estruch i Llimona, natural d'Esparreguera, amb qui tingué sis fills,[3] va morir el 1828, deixant com a hereu universal el seu net Josep de Martí i de Cardeñas[4] (1819-1903),[5][6] fill pòstum del seu primogènit Tomàs de Martí i Estruch (†1819) i de la barcelonina Jacinta Cardeñas i Foraster.[3] Això provocaria un conflicte amb els seus altres cinc fills, que no veien amb bons ulls que un nen de 9 anys heretés tot el patrimoni.[3]

El 1842, Josep de Martí i la seva mare van posar el prat en subhasta,[7] que fou adquirit l'any següent per l'indià Llogari Serra i Vilarmau[8] (1773-1846).[9] Aquest va llogar el prat a uns fabricants,[10][9] i va morir aquell mateix any, llegant la propietat al seu cosí Josep Serra i Farreras i al seu nebot Vicenç Serra i Quinglues,[11][12] que el 1865 va vendre la seva meitat al primer, juntament amb la d'una altra finca que havien comprat a mitges.[13][12] Josep Serra ampliaria la propietat amb diverses adquisicions i hi faria construir una casa.[12]

A la seva mort el 1877, va llegar la propietat a Consol de Moragas i de Quintana (1828-1904), marquesa de Moragas,[14] i Pilar de Moragas i de Quintana (1824-1887),[15] filles del primer matrimoni de la seva esposa Carlota Quintana[16] amb Josep Ignasi Moragas.[17][12] La finca passaria a mans de Juli Maria Parellada i de Moragas (1857-1909),[18] fill de Pilar i de Francesc Parellada i Ribas,[19][20][21] que hi va fer traslladar pedra a pedra la portalada gòtica de l'enderrocat Convent del Carme de Barcelona, situant-la a tocar de la masia de Cal Tondo.[21] Posteriorment, va vendre la propietat a l'industrial Antoni Rocamora i Pujolà,[21] per la qual cosa la casa seria coneguda com a Casa Rocamora.[22]

El 1960, a causa de l'eixamplament del pont de la N-2 sobre el Besòs, es va haver de sacrificar l'escalinata de la façana oest.[1] Cap al 1970, la masia va ser transformada en dos habitatges independents, i una part de la porxada es va dedicar al comerç de mobles i ceràmica.[1] A la dècada dels 1980, una part de la finca fou expropiada el Consell Comarcal del Barcelonès amb motiu de les obres de la Ronda del Litoral,[1] i el 1997, la junta directiva del Reial Club Esportiu Espanyol va comprar-ne 6 ha per a construir-hi la seva Ciutat Esportiva, inaugurada el 2001.[23][24] La masia va estar un bon temps abandonada i va patir actes vandàlics que van agreujar-ne el deteriorament,[1] fins que el 2004 fou rehabilitada per l'arquitecte David Ferrer per a acollir el Museu d'Història de la Immigració de Catalunya (MhiC).[25]

Descripció

[modifica]

Edifici de quatre vents de planta baixa, pis i golfes amb coberta de teula ceràmica a quatre vessants. A la planta baixa hi ha una porxada amb una columnata toscana, amb columnes ordenades de dues en dues excepte a les cantonades, on són més gruixudes. A sobre hi ha una terrassa, la barana de la qual està formada per una combinació de pilastres (que mantenen el ritme de la columnata) i balustrades que tanquen l'espai intercolumni. Les obertures de la planta baixa han estat molt modificades, destaquen, però, les dues portalades simètriques de la façana principal. Al pis hi ha finestres balconeres, mentre que a les golfes hi ha finestres rectangulars en disposició horitzontal.[1]

A les quatre cantonades de la coberta i als extrems del carener hi ha pinacles de ceràmica esmaltats. El parament és d'estuc en fred.[1]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Can Serra». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ AHPB, notari Miquel Vilamala, 05-01-1798.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Mercadé Pié, 2015, p. 192.
  4. ↑ AHPB, notari Joan Baptista Maymó i Soriano, 28 i 30-08-1828. Publicació del testament de Josep de Martí i Cardeñas.
  5. ↑ «Jose Martí i Cardeñas». geneanet. Emili Masferrer i Niubò.
  6. ↑ «Josep de Martí i de Cardeñas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ Diario de Barcelona, 14-08-1845, p. 3116. 
  8. ↑ AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, manual 1.236/22, f. 43-47, 05-02-1846.
  9. ↑ 9,0 9,1 Solà i Parera, 1989, p. 9.
  10. ↑ Diario de Barcelona, 03-04-1846, p. 1455. 
  11. ↑ AHPB, notari Francesc d'Assís Mas, 19-09-1846. Publicació del testament de Llogari Serra i Vilarmau.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 AHPB, notari Pau Cardellach, manual 1.369/34, f. 676-709v, 07-03-1879. Continuació del segons inventari post mortem de Josep Serra i Farreras.
  13. ↑ AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, manual 12.236/50, f. 223-228, 20-05-1865.
  14. ↑ «María de la Consolación Moragas i de Quintana». geneanet. Montserrat Garriga.
  15. ↑ «María Del Pilar Moragas i de Quintana». geneanet. Montserrat Garriga.
  16. ↑ «Maria Carlota Quintana i Badía». geneanet. Montserrat Garriga.
  17. ↑ «Josep Moragas i Aguilera». geneanet. Montserrat Garriga.
  18. ↑ «Juli Maria Parellada i de Moragas». geneanet. Montserrat Garriga.
  19. ↑ «Francesc Parellada i Ribas». geneanet. Montserrat Garriga.
  20. ↑ «Can Serra». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 «L'Arc de Sant Adrià». Ajuntament de Sant Adrià del Besòs.
  22. ↑ «Unidad documental simple 259 - Casa Rocamora en San Adrián del Besós (Fachada porticada de Can Serra en Sant Adrià de Besòs)». Archivo histórico digital de la Biblioteca de la UPM.
  23. ↑ del Castillo, Gerard «El Espanyol ya tiene donde crecer». La Vanguardia, 11-09-2011.
  24. ↑ Martínez, Román «Nova ciutat esportiva». L'Esportiu - El Punt Avui, 21-12-2016.
  25. ↑ «Can Serra (Museu de la Immigració)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Serra
  • «Can Serra (Museu de la Immigració)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Can_Serra_(Sant_Adrià_de_Besòs)&oldid=35201148»