Benet de Pomés i de Pomar
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 setembre 1875 Barcelona |
| Mort | 14 maig 1953 Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat |
Benet de Pomés i de Pomar (Barcelona, 6 de setembre de 1875 - Barcelona, 14 de maig de 1953) va ser un advocat català.[1]
Biografia
[modifica]Després de cursar amb brillantor els seus estudis als PP. Jesuïtes, es va doctorar en dret i en filosofia. Fou secretari de l'Acadèmia de Jurisprudència i fou president d'altres vàries. Fundador i leader del Centre de Defensa Social i vicepresident del partit d'Unió Monàrquica Nacional, prengué part molt activa en els seus actes, sent en tots ells orador molt sol·licitat.
Va intervenir en nombrosos Congressos, presidint l'Hispano Americà de les Congregacions Marianes (Barcelona, 1904), i va prendre part directiva a l'Universitari Catòlic Internacional i Mundial Mariano (Roma, 1900 i 1904). Internacional de la Llengua Catalana (Barcelona, 1906), Africanista i de l'Exportació (Saragossa, 1908), Internacional per a la Repressió del tràfic de blanques (Madrid, 1911), etc,; representà, a més, al rei d'Espanya Alfons XIII en la Conferència Internacional de Basilea (1911) per a la protecció de les dones joves.
Va escriure Una parada dels Encants[2] i Un hombre providencial (en castellà), figurant impresos molts dels seus discursos i iniciatives en diverses llengües, en publicacions oficials. Era comte pontifici de Santa Maria de Pomés, gentilhome de cambra del Rei amb exercici i cavaller comanador de l'Orde de Sant Gregori el Gran.
Va morir a Barcelona el maig de 1953. Estava casat amb Maria Ana Turull Ventosa.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «comtat de Santa Maria de Pomés | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 agost 2025].
- ↑ Pomés, Benet. Una parada dels encants. Impr. y Litografía de J. Jutglar, 1895.
- ↑ «Généalogie de Benito de Pomes i de Pomar» (en francès). [Consulta: 28 agost 2025].
Bibliografia
[modifica]- Enciclopedia Universal Ilustrada, Espasa Calpe S. A. volum nº. 46, pàg. 201 (ISBN 84-239-4546-4)