Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic
(en) Asia-Pacific Economic Cooperation  | |
 | |
| Lema | open regionalism |
|---|---|
| Dades | |
| Nom curt | APEC, 亞太經合會, 亚太经合组织, 亞太經合組織, 亞太經合組織, 亚太经合组织, 亚太经合组织, АТЭС, АЦЭС, АТЕС, เอเปค, АТИС, एपेक, ԱԽՏԽ, APEK, APEK, АТЭС, ਏਪੀਈਸੀ, CEAP, 亞太經合組織 i 에이펙 |
| Tipus | organització intergovernamental |
| Història | |
| Creació | 6 novembre 1989 |
| Activitat | |
| Àmbit | conca hidrogràfica del Pacífic |
| Membre de | Austràlia República Popular de la Xina Hong Kong Taiwan Estats Units d'Amèrica Mèxic Xile Papua Nova Guinea Perú Rússia Tailàndia Filipines Indonèsia Canadà Brunei Singapur Japó Malàisia Corea del Sud Nova Zelanda Vietnam |
| Membres | 21 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Treballadors | 50 (2022) |
| Lloc web | apec.org |
    | |
Ubicació geogràfica  | |
La Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic, més coneguda per les seves sigles en anglès, APEC (Asia-Pacific Economic Cooperation),[1] és un fòrum dels governs de 21 economies membres a la Vora del Pacífic que promou el lliure comerç a tota la regió Àsia-Pacífic.[2] Després de l'èxit de diverses conferències de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic a mitjan dècada de 1980,[3] l'entitat va començar a funcionar de manera oficial el 1989.[4] El motiu de la posada en marxa va ser la creixent interdependència de les economies d'Àsia-Pacífic i l'arribada dels blocs comercials regionals a altres parts del món, així com la voluntat d'establir nous mercats per als productes agrícoles i les matèries primeres més enllà d'Europa.[3] Amb seu a Singapur,[5] APEC és reconegut com un dels blocs multilaterals de més alt nivell i fòrums més antics de la regió Àsia-Pacífic,[6] i exerceix una influència global important.[7][8][9][10] En 2025 el conjunt de les 21 membres aportaven el 50% del PIB mundial i més de la meitat del comerç global.[11]
Els caps de govern de tots els membres de l'APEC excepte Taiwan (que està representat per un funcionari de nivell ministerial com a líder econòmic)[12] assisteixen a la reunió anual de líders econòmics. La ubicació de la reunió va canviant anualment entre les economies membres, i una tradició famosa, seguida per a la majoria de les cimeres, implica que els líders assistents es vesteixen amb un vestit nacional del país amfitrió. L'entitat compta amb tres observadors oficials: el Secretariat de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic, el Consell de Cooperació Econòmica del Pacífic i el Secretariat del Fòrum de les Illes del Pacífic.[13] Es considera que l'economia amfitriona de l'any d'APEC ha de representar la regió d'Àsia-Pacífic a les reunions del G20 seguint-ne les directrius.[14][15]
Història
[modifica]La inspiració inicial per a l'APEC va venir de la sèrie de conferències postministerials de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN), llançada a mitjans dels anys vuitanta, que havia demostrat la viabilitat i el valor de les conferències regulars entre ministres tant de països desenvolupats com d'economies en desenvolupament. El 1986, les conferències s'havien ampliat fins a incloure 12 membres (els llavors sis membres de l'ASEAN i els seus sis socis de diàleg). Els avenços van portar el primer ministre australià Bob Hawke a creure en la necessitat de cooperar a tota la regió en qüestions econòmiques. El gener de 1989, Bob Hawke va demanar una cooperació econòmica més efectiva a la regió del Pacífic. Això va portar a la primera reunió de l'APEC a la capital australiana de Canberra al novembre, presidida pel ministre d'Afers Exteriors d'Austràlia, Gareth Evans. Amb la presència de ministres de dotze països, la reunió va concloure amb el compromís de celebrar futures reunions anuals a Singapur i Corea del Sud. Deu mesos després, representants de 12 economies d'Àsia-Pacífic es van reunir a Canberra, Austràlia, per establir l'APEC. La Secretaria de l'APEC, amb seu a Singapur, es va establir per coordinar les activitats de l'organització.[4][3]
En 1991 s'hi uneixen la Xina, Hong Kong i Taiwan. La quarta reunió ministerial es va celebrar a Bangkok, el setembre de 1992. A la reunió es va decidir establir una secretaria permanent de l'APEC a Singapur En 1993 s'hi van unir Mèxic i Papua Nova Guinea.[16]
Durant la reunió de 1994 a Bogor, Indonèsia, els líders de l'APEC van adoptar els Objectius de Bogor, que volien impulsar el comerç i la inversió lliures i obertes a l'Àsia-Pacífic el 2010 per a les economies industrialitzades i el 2020 per a les economies en desenvolupament. Durant la Reunió Ministerial de novembre de 1995 a Osaka, Japó, el 1996 es va acordar la creació d'un organisme assessor empresarial anomenat APEC Business Advisory Council (ABAC) format per tres executius empresarials de cada país membre.[17]
L'abril de 2001, l'APEC, en col·laboració amb altres cinc organitzacions internacionals (Eurostat, Agència Internacional de l'Energia, l'Organització de Països Exportadors de Petroli i la Divisió d'Estadística de les Nacions Unides) van posar en marxa el Joint Oil Data Exercise, que el 2005 es va convertir en la Joint Organizations Data Initiative (JODI).
Estats membres
[modifica]L'APEC està formada per 21 estats membres:
Membres fundadors
[modifica]
Austràlia (1989)
Brunei (1989)
Canadà (1989)
Corea del Sud (1989)
Estats Units (1989)
Filipines (1989)
Indonèsia (1989)
Japó (1989)
Malàisia (1989)
Nova Zelanda (1989)
Singapur (1989)
Tailàndia (1989)
Altres membres
[modifica]
Xina (1991)
Hong Kong (1991)
Taiwan (1991)
Mèxic (1993)
Papua Nova Guinea (1993)
Xile (1994)
Perú (1998)
Rússia (1998)
Vietnam (1998)
Possible ampliació
[modifica]L'Índia va sol·licitar ser membre de l'APEC i va rebre el suport inicial dels Estats Units, Corea del Sud, Austràlia,[18] i Papua Nova Guinea.[19] Els funcionaris, però, van decidir no permetre que l'Índia s'hi unís per diversos motius, inclòs el fet que l'Índia no limita amb l'oceà Pacífic, com sí que fan tots els membres actuals.[20] Tanmateix, l'Índia va ser convidada a ser observadora per primera vegada el novembre de 2011.[21]
Bangla Desh,[22] Pakistan,[22] Sri Lanka,[22] Macau,[22] Mongòlia,[22] Laos,[22] Cambodja,[23] Costa Rica,[24] Colòmbia,[24][25] Panamà,[24] i l'Equador[26] es troben entre una dotzena d'economies més que han sol·licitat ser membre de l'APEC. Colòmbia va sol·licitar l'adhesió a l'APEC ja l'any 1995, però la seva candidatura es va aturar perquè l'organització va deixar d'acceptar nous membres entre 1993 i 1996,[27] i la moratòria es va perllongar encara més fins al 2007 a causa de la Crisi financera del sud-est asiàtic.
Llista de cimeres de l'APEC
[modifica]| # | Data de la cimera: | Lloc de la cimera: | Ciutat: |
|---|---|---|---|
| 1è | 6–7 de novembre de 1989 | Austràlia
|
Canberra |
| 2è | 29–31 de juliol de 1990 | Singapur
|
Singapur |
| 3è | 12–14 de novembre de 1991 | Corea del Sud
|
Seül |
| 4è | 10–11 de setembre de 1992 | Tailàndia
|
Bangkok |
| 5è | 19–20 de novembre de 1993 | Estats Units
|
Illa Blake |
| 6è | 15–16 de novembre de 1994 | Indonèsia
|
Bogor |
| 7è | 18–19 de novembre de 1995 | Japó
|
Osaka |
| 8è | 24–25 de novembre de 1996 | Filipines
|
Manila/Subic |
| 9è | 24–25 de novembre de 1997 | Canadà
|
Vancouver |
| 10è | 17–18 de novembre de 1998 | Malàisia
|
Kuala Lumpur |
| 11è | 12–13 de setembre de 1999 | Nova Zelanda
|
Auckland |
| 12è | 15–16 de novembre de 2000 | Brunei
|
Bandar Seri Begawan |
| 13è | 20–21 de octubre de 2001 | Xina
|
Shanghai |
| 14è | 26–27 de octubre de 2002 | Mèxic
|
Los Cabos |
| 15è | 20–21 de octubre de 2003 | Tailàndia
|
Bangkok |
| 16è | 20–21 de novembre de 2004 | Xile
|
Santiago |
| 17è | 18–19 de novembre de 2005 | Corea del Sud
|
Busan |
| 18è | 18–19 de novembre de 2006 | Vietnam
|
Hanoi |
| 19è | 8–9 de setembre de 2007 | Austràlia
|
Sydney |
| 20è | 22–23 de novembre de 2008 | Perú
|
Lima |
| 21è | 14–15 de novembre de 2009 | Singapur
|
Singapur |
| 22è | 13–14 de novembre de 2010 | Japó
|
Yokohama |
| 23è | 12–13 de novembre de 2011 | Estats Units
|
Honolulu |
| 24è | 9–10 de setembre de 2012 | Rússia
|
Vladivostok |
| 25è | 5–7 de octubre de 2013 | Indonèsia
|
Bali |
| 26è | 10–11 de novembre de 2014 | Xina
|
Pequín |
| 27è | 18–19 de novembre de 2015 | Filipines
|
Pasay |
| 28è | 19–20 de novembre de 2016 | Perú
|
Lima |
| 29è | 10–11 de novembre de 2017 | Vietnam
|
Da Nang |
| 30è | 17–18 de novembre de 2018 | Papua Nova Guinea
|
Port Moresby |
| 16–17 de novembre de 2019 (cancel·lat) | Xile
|
Santiago | |
| 31è | 20 de novembre de 2020 | Malàisia
|
Kuala Lumpur (met en línia) |
| 32è | 16 de juliol de i 12 de novembre de 2021 | Nova Zelanda
|
Auckland (met en línia) |
| 33è | 18–19 de novembre de 2022 | Tailàndia
|
Bangkok |
| 34è | 15–17 de novembre de 2023 | Estats Units
|
San Francisco |
| 35è | 10–16 de novembre de 2024 | Perú
|
Cusco |
| 36è | 31 de octubre–1 de novembre de 2025 | Corea del Sud
|
Gyeongju |
Referències
[modifica]- ↑ «What is APEC?». APEC, 01-11-2018. [Consulta: 26 novembre 2020].
- ↑ «Member Economies». APEC. [Consulta: 16 gener 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Elek, Andrew. «Back to Canberra: Founding APEC» (en anglès). Pacific Economic Cooperation Council. [Consulta: 18 setembre 2018].
- ↑ 4,0 4,1 «History» (en anglès). APEC. [Consulta: 18 setembre 2018].
- ↑ «What is APEC and what can it do for business?». National Center for APEC.
- ↑ Chu, Shulong. «The East Asia Summit: Looking for an Identity». Brookings, 01-02-2017. [Consulta: 18 setembre 2018].
- ↑ «Achievements and Benefits». apec.org. [Consulta: 18 setembre 2018].
- ↑ «How Could The 2016 APEC Forum Affect The World Economy?». FXCM, 09-01-2017.
- ↑ Parreñas, Julius Caesar «ASEAN and Asia‐Pacific economic cooperation» (en anglès). The Pacific Review, 11, 2, 1-1998, pàg. 233–248. DOI: 10.1080/09512749808719255. ISSN: 0951-2748.
- ↑ What Context does the Asia-Pacific Economic Cooperation Forum (APEC)Provide for Employment Relations?. Arxivat de l'original el 20 August 2018. «APEC represents the most dynamic economic region in the world, having generated nearly 70 per cent of global economic growth in its first 10 years [...].»
- ↑ Rodríguez Puerto, Dolors. «Xi Jinping defensa el lliure comerç a la cimera de l'APEC en absència de Trump». Ara, 31-10-2025. [Consulta: 13 desembre 2025].
- ↑ «Conditions not right for APEC attendance: Ma». The China Post, 27-08-2013. [Consulta: 12 abril 2014].
- ↑ «Asia-Pacific Economic Cooperation». apec.org. [Consulta: 12 novembre 2017].
- ↑ «Invitees and International Organizations | G20 Foundation». [Consulta: 1r agost 2020].
- ↑ «Deputy PM meets US State Secretary on G20 meeting sidelines – Embassy of the Socialist Republic of Vietnam in the United States». vietnamembassy-usa.org. [Consulta: 12 novembre 2017].
- ↑ «Backgrounder: APEC Ministerial Meetings» (en anglès). CCTV. [Consulta: 10 gener 2026].
- ↑ «1995 APEC Ministerial Meeting» (en anglès). APEC. [Consulta: 9 juliol 2023].
- ↑ «APEC 'too busy' for free trade deal, says Canberra». The Australian, 12-01-2007.
- ↑ «Media Statement by the President of India upon the conclusion of his state visit to Papua New Guinea and New Zealand en route from Auckland to New Delhi». pib.nic.in. Arxivat de l'original el 8 February 2019. [Consulta: 8 octubre 2016].
- ↑ «AFP: West worried India would tip APEC power balance: official», 06-09-2007. Arxivat de l'original el 5 novembre 2011. [Consulta: 4 novembre 2011].
- ↑ Lee, Matthew. «Clinton urges India to expand influence», 20-07-2011. Arxivat de l'original el 24 February 2015.
- ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 «MACAU DAILY TIMES – No negotiations on APEC membership», 21-02-2013. Arxivat de l'original el 21 February 2013. [Consulta: 12 novembre 2017].
- ↑ Bhandari, Neena. «India will have to wait for APEC membership». India Voice. [Consulta: 12 novembre 2017].
- ↑ 24,0 24,1 24,2 «Costa Rica Inches Toward Coveted APEC Membership». Americas Quarterly, 22-06-2011.
- ↑ «Peru, Colombia seek closer Central America, APEC trade ties –». Dominicantoday.com, 29-08-2006. Arxivat de l'original el 14 October 2007. [Consulta: 4 novembre 2011].
- ↑ «Ecuador seeks APEC accession in 2007». People's Daily, 08-10-2004. [Consulta: 4 novembre 2011].
- ↑ «Colombia seeks APEC membership in 2007: FM». People's Daily, 06-09-2006. [Consulta: 4 novembre 2011].
