Dynamic random-access memory
La Memòria dinamica a acess aleatòri (an anglèis Dynamic Random-Access Memory, DRAM) a l'é un tipo ëd memòria semicondutiva volàtil dovrà ant ij computer e àutri dispositiv ëd càlcol për archivié dat temporani. A diferensa dla memòria SRAM (Static RAM), la DRAM a deuvra un condensator e un transistor për minca cela ëd memòria, rendendla pì econòmica e con pì densità ëd memorisassion, ma con temp d'acess pì lent e necessità d'arfresch periódich.
Stòria
[modìfica | modifiché la sorgiss]La DRAM a l'é stàita anventà dël 1968 da Robert Dennard ant ël laboratòri ëd l'IBM. Soa semplicità ëd costrussion e sò bass cost a l'han fala diventé la memòria prinsipal për ij computer da j'agn '70 an peui. La prima aplicassion comercial a l'é staita ant ël sistema IBM System/370. Con j'agn, le tecnologìe DRAM a son evolusse, con l'introdussion ëd variant com SDRAM (Synchronous DRAM) e DDR (Double Data Rate).
Strutura e Funsionament
[modìfica | modifiché la sorgiss]Minca cela ëd la DRAM a consist ëd un transistor e un condensator. Ël condensator a memorisa un bit ëd dat (0 o 1) con na càrica elétrica, mentre ël transistor a fa da passagi tra ël condensator e ij fij ëd dat. Përchè la càrica dël condensator as dësperd an pòch temp (da 64 milisecond an general), la memòria a dev esse arfrescà periodicament da un circuit ëd contròl për evité la pèrdita dj'anformassion. Sòn a rend la DRAM pì lenta e pì energìvora che la SRAM.
Usagi
[modìfica | modifiché la sorgiss]La DRAM a l'é dovrà prinsipalment com memòria prinsipal (RAM) ant ij PC, server, e dispositiv mobij. Soa capacità elevà e sò bass cost a son ideaj për gestì grand quantità ëd dat temporani. A l'é nen adata, contut, për memòria ëd cache, anté che as deuvra la SRAM për soa veloità.
Avantagi e Svantagi
[modìfica | modifiché la sorgiss]Avantagi: Cost bass për bit, densità elevà, semplicità ëd produssion.
Svantagi: Necessità d'arfresch, consum energétich pì àut, velocità inferior a cola dla SRAM.
Evolussion
[modìfica | modifiché la sorgiss]Le version pì avansà ëd DRAM a comprendo:
- SDRAM (Synchronous DRAM, 1993): Sincronisà con ël clock ëd sistema.
- DDR (Double Data Rate): Dobia la velocità ëd trasferiment (DDR2, DDR3, DDR4, DDR5).
- LPDDR (Low Power DDR): Version a bass consum për dispositiv mobij.
Arferiment
[modìfica | modifiché la sorgiss]Dennard, R. (1968). "Field-Effect Transistor Memory". IBM.
Jacob, B. (2008). Memory Systems: Cache, DRAM, Disk. Elsevier.