Vai al contenuto

Utente:Moroder/media

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina

Menza Nogler Pitscheider dita nce Clemenza Nogler o Nagler da Vidalong ie la antenata de na gran familia de artejans de Urtijëi (scultëures i depenjadeures).

Si uem Anton Pitscheider (1843-1912), fova unit da Fie te Gherdëina y ova cumprà l luech "Pitl Stlejuc" sot al ëur dl bosch de Resciesa[1]. Si sies mutons fova Leopold (moler, pere de Viktor y Emmanuel, moleri y de Felix calighé y buteghier. Leopold ie stat cun autri fundadëur dla Lia Mostra d’Ert. Autri fions fova Anton (scultëur), Konrad (moler pere de Viktor dl Grohmann - moler). La cater surans fova Rosalia marideda Craffonara, Carlina marideda Picha y Filomena marideda Anderlan, loma de Amalia Anderlan Obletter[1].

Mutons scultëures

  • Albino
  • Tone
  • Sepl (Josef)
  • Poldo

Depenjadëures

L’orna de Mafia ova inuem Filomena Pitscheider de Menza (1889-1959). Nce ëila ova ravises badiotes da pert de si orna Clemenza Maria Nagler (1844-1921) che ova maridà Anton Pitscheider (1843-1912), unit te Gherdëina da Sëuc ite per mparé a ziplé. Anton Pitscheider ova cumprà 1 luech Piti Stlejuc, ncuei luech da Menza.[3]

Notes

  1. Amalia Anderlan Obletter. Calënder de Gherdëina 2015, pl. 78.
  2. Sofia Stuflesser: 100 ani Circolo – Lia Mostra d’Ert. Calënder de Gherdëina 2020, pl. 160.
  3. Rut Bernardi: Amalia Anderlan Obletter. La Union di Ladins de Gherdëina à n ucajion di cumplì di 60 ani dla Cësa di Ladins numinà la biblioteca spezialiseda dl ladin y retorumanc do anda Malia da Cudan. Calënder de Gherdëina 2015, pl. 78

Bibliografia

  • Erica Senoner, Matilde Pezzei, Marta Mussner: Ëiles de Gherdëina. Stories de vita de ëiles de Gherdëina, zacan y al didancuei. Chemuns de Gherdëina 2001, pl. 20-21, 27, 45, 50, 57.

[[:Categoria:Cëses de Urtijëi]