Vai al contenuto

Utente:Moroder/Resciesa

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina


Resciesa, per tudësch Raschötz y per talian Rasciesa ie na mont tl chemun de Urtijëi danter la valedes de Gherdëina y de Funes.

Posizion ==

La mont, che à na spersa de ca. 970 hektar y na gran pert dl bosch de Resciesa fesc pert dl Parc Naturel Puez-Odles che cun l bosch fesc duta pert dl Chemun de Urtijëi. La pertes ërtes cun crëp de porfir dl viëres de nord ie dl chemun de Funes y la pert ërta a uzidënt ie dl chemun de Laion. Geologicamenter pon di che dut Resciesa ie fata de crëp vulcanich porfir.

La Mont de Resciesa ie spartida te trei pertes che ie la Mont Dedora cun la crëusc, autëza 2282 metri, Ddanter la Montes) y la Mont Dedite cun autëza 2303 metri. A uriënt cunfina la mont cun la Mont de Bredles che ie tl chemun de Funes.

Tres la mont va n valgun troies y duta la mont ie na pastura cun puec fabricac. Sun Resciesa á cin chemuns l dërt de pastura.

Ruves

I ruves che vën ju da Resciesa ie da urient a uzidënt: l ruf de Cuecenes y l fussel de Grialëces ju di Ëures de Bredles y de Scienboden. I fussiei Ciajarins y Fradoies che va tl ruf dla Puiates y tl ruf de Cuecenes. L ruf de Costa che va tl ruf de Sant'Ana. I fussiei de Palua y l fussel de Plan che va tl ruf da Cudan che va tl Derjon. I fussiei de Plan Pinoi y da Juaut che adum vai tl Derjon.  L fussel da Dumat y l fussel de Nevel che va ënghe tl Derjon.  

Fabrighes

La fabrighes ie dutes sula Mont Dedora. La capela dla Crëusc fata su tl 1752 y a 2199 m sul mer. Trei huties cun ustaries che ie l Cason, la ustaria dla stazion y la utia da mont Resciesa. Sun plan de Corda dal na costruzion de sas sciche n nuraghe dl artist Livio Comploi de Urtijëi.

13a stazion dla Via Crucis


Furnadoia sun scines

Per furné sun Resciesa iel sta fat ti ani 1951–1952 da Luis Trenker y l Ing. Leo Demetz la prima furnadoia cun sesli. TI an 2009 - 2010 ie pona chësta stata mudeda cun na furnadoia sun scines, una dla plu longes d'Europa.

L vedl crist de Resciesa ie stat fat nuef cun na crëusc zipleda da Josef Bernardi.

Am 7. Februar 1416 verkauften die Herren von Wolkenstein die Raschötz-Alm an das Gericht Gufidaun.

Auf Raschötz stehen folgende Bauten: Die Heilig-Kreuz-Kapelle am westlichen Rand über St. Peter von 1752 (in 2199 m Seehöhe), die Raschötzhütte, eine 1903 von der DÖAV-Sektion Gröden errichtete Schutzhütte, 2010 wieder aufgebaut und eröffnet, der Gasthof und die Bergstation der Bahn, die Schwaige des Hirten (Cason-Schwaige) sowie eine Steinkonstruktion vom Typ Nuraghe des Grödner Künstlers Livio Comploi.

Inuem de Resciesa

Nchin al an 1416 fova Resciesa tla mans di vësculi de Freising per uni pona cumpreda ju dai grofes Wolkenstein, perchël mienun che Resciesa vën da res ecclesiae = cossa dla dlieja. Te vedli documënc iel da giaté l'inuem Rasetz o Roß-Etz, pastura di ciavei. Autra spiegazions ie che l'inuem vën da Raseni = i Rec, che abitova tlo o da recessus = che per latin uel dì n post desman, de zes.

L bosch y la mont de Resciesa udui dal Bulacia

Bosch de Resciesa

Sota la pastura ie l bosch cun na spersa de ca 894 ha. La masra pert dl bosch al auta ie de lëns de zirm y plu ala basa pëces, leresc i pincs.

Tres l bosch ruven sun Mont dedora sun la vedla streda de Resciesa ulache tl 1921 ie unides metudes su 14 stazions dla Via Crucis zipledes da [[Vinzenz Moroder y da puec ani renuvedes cun copies . Sun Mont dedite ruvun da Furnes su tres n troi do l ruf de Grialëces che porta sun scienboden y sui ëures de Bredles.

Leteratura

Notes