Vai al contenuto

Rudi Moroder

Da Wikipedia
Verjiun de 15:35, 7 fau 2023 di Moroder (descuscion | contribuc) (Creata pagina con "{{Gherdëina}} {{Infobox artist |Inuem = Rudi Moroder |Auter inuem = Rudi de Gottfried |Foto = KapuzinerWastl.2008-11-08.5.png |Descrizion foto = Toch dl monumënt ai alpini a Burnech |Nasciù/da = 25 de lugio 1923 a Urtijëi |Mort/a = 24 de mei 1958 a Urtijëi |Suplì/da = |Educazion = |Cunesciù/da per = |Operes cunesciudes...")
(defrënzia) ← Verscion plu vedla | Verjiun atuala (defrënzia) | Verjiun plü atuala → (defrënzia)
Articul per Ladin Gherdëina
Rudi Moroder
Toch dl monumënt ai alpini a Burnech
Auter inuem Rudi de Gottfried
Nasciù/da 25 de lugio 1923 a Urtijëi
Mort/a 24 de mei 1958 a Urtijëi

Urtijëi ai 25.7.1923 y mort tlo ai 24.5.1958. Rudi Moroder dit nce Rudi de Gottfried (* 25 de lugio 1923 a Urtijëi; † 24 de mei 1958 a Urtijëi ), ie stat n scultëur de Gherdëina.

Biografia

Mut de Anna Knottner y de Gottfried de Doss al maridà Frieda Debon da Ruf y à abù doi mutons Wilfried architect y Walter scultëur. L à mparà l'ert da si pere Gottfried y tla Scola d'ert de Urtijëi da Ludwig Moroder y Salvatore Li Rosi. Rudi Moroder à nsenià tla scola d'ert de Sëlva. Ntan la viera à Rudi Moroder cun Karl Frisch pech, Hans Nocker dl Ròder, Hans Canins slosser y Pepi Schraffl portier da Mauriz fat pea pra la prima grupa de bal populèr de Gherdëina[1]. L ie mort per gauja de na gran splaiëda tla viera mundiela.

Lëures

Rudi Moroder ie cunesciù per n gran monumënt al alpino (4,5 m.) de porfir metù su tl 1951 a Bornech. Chësta statua ie stata fata sauté l ann 1966.

Mostres

  • 1956 Biennale de Unieja doi statues.
  • 1958 mostra a cura dl a Grupa Ruscel n memoria de Rudi Moroder tl chino Dolomiti.
  • 1968 tla galaria Ruscel.
  • 1978 tl Museum Gherdëina.
  • 1988 a Bulsan y Urtijëi cun publicazion de na monografia.

Notes

  1. Toni Senoner: L Bal Populèr te Gherdëina. Calënder de Gherdëina 1998, pl. 133-134.

Bibliografia

  • I cumpanies dla grupa Ruscel: 'L scultëur Rudolf Moroder de Gottfried. Calënder de Gherdëina 1959, pl. 34-38.
  • Vinzenz Mussner: Móstri scultëures de Urtijëi che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri. Calënder de Gherdëina 1981, pl. 110.
  • Die Moroder, ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ein Beitrag zur tirolischen Familienforschung, Komitee für die Drucklegung des Moroder-Stammbuches, Urtijëi 1980. (tudësch, talian, ladin y spanuel) moroderfamily.com.
  • Rudi Moroder Südtiroler Künstlerbund 1988, ISBN 88-7014-510-7.

Cëla nce