Balquer
Acrocephalus arundinaceus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 3,15 g (pes en néixer) |
| Nombre de cries | 4,2 |
| Cicle diürn | diürnalitat |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Acrocephalidae |
| Gènere | Acrocephalus |
| Espècie | Acrocephalus arundinaceus Linnaeus, 1758 |
| Enregistrament | |
| |
| Distribució | |
 | |
.svg?lang=ca){kind=icon}
El balquer, rossinyol d'aigua, rossinyol gros, buscarla grossa o tord de prat[1] a les Balears o busquerot i xitxarrot al País Valencià (Acrocephalus arundinaceus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes semblant a les boscarles i un dels ocells més grossos del canyissar.
Noms populars i dialectals
Altres noms: bolquer, buixerot, carreter, carreter balcà, rossinyol balquer, tri-tri, xarrac.[2]
Morfologia
- Fa 19 cm de llargària total.
- Té un cap truncat molt característic, proveït d'una línia superciliar molt marcada.
- Presenta un principi de cresta.
- Bec més llarg i més robust que d'altres ocells semblants.
- És de colors bruns semblants a la de la boscarla de canyar i, per sota, és blanc vermellós.
- Té la cua més ampla que la boscarla de canyar.
- No presenta dimorfisme sexual.
Subespècies
- Acrocephalus arundinaceus arundinaceus
- Acrocephalus arundinaceus zarudnyi
- Acrocephalus arundinaceus orientalis
Reproducció
Comença a nidificar a mitjan maig, després de construir un niu entre joncs i canyissos, a la vora de l'aigua i semblant al de la boscarla de canyar: en forma de copa i subjectat a les tiges de les plantes aquàtiques. El volum de la posta va de 3 a 6 ous, que la femella covarà al llarg de 13-15 dies, després dels quals encara mancaran 12 dies perquè els novells deixin el niu. És probable que alguns exemplars efectuïn una doble posta.
Fa niu a tot Europa, menys a Escandinàvia i Anglaterra.
Alimentació
Menja insectes però, de tant en tant, afegeix algun peixet a la seua dieta.[3]
Hàbitat
Ocupa qualsevol zona que presenti canyissos o canyes, i, així, nidifica a totes les zones palustres dels Països Catalans, fins i tot a la part interior del Principat de Catalunya, aprofitant els marges dels rius i els embassaments existents.[4]
Distribució geogràfica
Costums
- El seu cant és molt típic i, estrident, ronc i molt potent, evoca els ambients de les maresmes: consta d'una sèrie de xerrics repetits diverses vegades.
- Vola baix i s'atura sovint en els arbres i en els fils de telèfon o d'electricitat.
- Algunes parelles són monògames però d'altres no.
- Es desplaça en sentit vertical agafat a les tiges dels diferents tipus de plantes dels canyissars.
- És estival i migrador nocturn.
- Arriba als Països Catalans durant el mes d'abril i hi roman fins a l'octubre.
Referències
- ↑ https://menorcasom.org/ocells/tord-de-prat
- ↑ https://www.iepenedesencs.org/parlarpenedesenc/lema.php?id=187
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 92. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 133. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
