Vés al contingut

Paranoid Android

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:51, 31 gen 2012 amb l'última edició de Kxont (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'àlbumParanoid Android
Tipussenzill Modifica el valor a Wikidata
ArtistaRadiohead Modifica el valor a Wikidata
ÀlbumOK Computer Modifica el valor a Wikidata
Publicat26 maig 1997 Modifica el valor a Wikidata
Gènererock alternatiu Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaParlophone Modifica el valor a Wikidata
LletresThom Yorke Modifica el valor a Wikidata
ProductorNigel Godrich Modifica el valor a Wikidata
Formatdisc de vinil Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Street Spirit
(1996) Modifica el valor a Wikidata
Karma Police
(1997) Modifica el valor a Wikidata
Discogs (obra): 97229 Allmusic (àlbum): mw0000540209 Modifica el valor a Wikidata

"Paranoid Android" és el primer senzill de l'àlbum OK Computer, tercer treball d'estudi de la banda anglesa Radiohead. Les lletres expliquen una experiència desagradable de Thom Yorke en un bar de Los Angeles amb força humor negre. El nom de la cançó prové el personatge Marvin the Paranoid Android de la sèrie Guia galàctica per a autostopistes de Douglas Adams.

Va debutar al número tres de la llista britànica i fou molt ben rebuda i destacada per la crítica, ja que apareix regularment en les llistes de millors cançons. El videoclip és d'animació i tingué molta rotació en diversos canals musicals, però algunes parts foren censurades per desagradables.

Informació

Per a la composició de la cançó, el grup va experimentar amb la combinació de tres cançons escrites per tres membres diferents del grup, inspirats en l'estructura i format de "Happiness Is a Warm Gun" dels The Beatles. El resultat fou una mica ridícul, i seguint aquest esperit humorístic, van escollir el títol inspirats en el personatge "Marvin the Paranoid Android" de la saga Guia galàctica per a autostopistes. Finalment, Yorke hi va afegir una anècdota viscuda en un bar de Los Angeles. La primera versió es va enregistrar a St Catherine, Somerset, en una mansió de la famosa actriu Jane Seymour, i tenia una durada superior als 14 minuts. Aquesta versió la van interpretar en directe en alguns concerts durant una gira que van realitzar conjuntament amb l'Alanis Morissette el setembre de 1996. Veient l'èxit obtingut, van escurçar la durada fins a sis minuts i mig.

Les lletres estan dividides en tres seccions que tracten un estat d'ànim diferent, i addicionalment també es parla d'altres temes com la demència, violència, eslògans i objecció política al capitalisme. Yorke es va basar en una experiència desagradable que va viure en un bar de Los Angeles relacionada amb desconeguts i la cocaïna.

La cançó fou emesa per les emissores de ràdio britàniques a l'abril de 1997, un mes abans del llançament oficial del senzill. Com que molts productors de programes musicals van quedar una mica decebuts, no fou emesa amb regularitat per les ràdios, però el grup va donar suport al senzill perquè tenia intenció de preparar al públic per la nova direcció musical de l'àlbum. Finalment va debutar en la tercera posició de la UK Singles Chart, la posició més alta d'un senzill de Radiohead. Amb la creixent popularitat de la cançó, les emissores la repetien sistemàticament. La crítica musical va destacar molt favorablement la qualitat de la cançó, tan la música com la lletra. La revista Rolling Stone la va situar en el lloc 257 en la seva llista de les 500 millors cançons de tots els temps, mentre que Pitchfork Media la va incloure en la quarta posició de les millors cançons dels anys 90, i Time en la seva llista de les 100 millors cançons de tots els temps.[1][2][3]

Referències

  1. «The RS 500 Greatest Songs of All Time > 257. Radiohead, 'Paranoid Android'» (en anglès). Rolling Stone. [Consulta: 31 gener 2012].
  2. «The Top 200 Tracks of the 1990s: 20-01» (en anglès). Pitchfork Media, 03-09-2010. [Consulta: 31 gener 2012].
  3. Sanburn, Josh. «All-TIME 100 Songs» (en anglès). Time, 24-10-2011. [Consulta: 31 gener 2012].