Endòspora

Una endòspora o espora bacteriana és una substància inactiva, resistent, no reproductiva produïda per una petita quantitat de bacteris de la divisió Firmicute. La funció primària de les endòspores és sobreviure en temps de tensió ambiental. Per tant són resistents a la radiació ultraviolada i gamma, a la dessecació, al lisozim, a la temperatura, a la falta de nutrients i als desinfectants químics. Les endòspores es troben comunament al terra i en aigua on sobreviuen durant períodes de temps molt llargs.

El diàmetre de les endospores poden ser de mida igual, superior o inferior que la cèl·lula vegetativa. La seva posició pot ser terminal (situada en un extrem) subterminal (situada propera a l'extrem) o central (situada en el centre de la cèl·lula i depenent de la seva localització dins del bacteri es pot determinar si és d'una espècie o una altre.

Formació

Quan un bacteri percep condicions ambiental desfavorables, comença el procés d'esporulació, el qual arriba a durar entorn a les 10 hores. Replega l'ADN i comença a formar una paret conegut com a tàbic. La membrana de plasma de la cèl·lula redeixa aquesta paret formant una doble membrana al voltant de l'ADN i l'estructura es converteix al mateix temps amb el que es coneix com a forespora. El calci s'incorpora a la forespora. La carcassa es forma després entre les dues capes i la bateria agrega una capa més a la forespora. L'esporulació es completa i l'endòspora es tira quan es degrada la cèl·lula vegetativa mitjançant la germinació.

La germinació es desencadena per la lesió, física o química de les cobertes que la envolten, cosa que permet la reentrada d'aigua i així el reiniciament de les reaccions metabòliques. Els bacteris a diferencia dels fongs no poden fer servir aquest mecanisme per a la reproducció.

Les endospores són resistents a la majoria dels agent que matarien normalment a les cèl·lules vegetatives. Els productes de neteixa de la casa generalment no els produeixen cap efecte, ni la majoria dels alcohols, compostos d'amoni, els detergents i molts d'ells poden arribar a sobreviure moltes hores en aigua bullint fent provoquin molts problemes a les industries alimentàries, no obstant l'òxid d'etilè és eficaç contra elles.

Tinció

Degut a la morfologia de les espores per poder-les veure amb claredat al microscopi, necessiten ser tenyides amb una tinció específica que requereix clorant molt concentrats i calor, és el mètode de Wirtz o verd de malaquita.

Per poder tenyir les endòspores s'han de seguir aquest passos:

Fer un frotis normal amb la mostra.
Ficar el colorant principal, el verd de malaquita per sobre l'extensió i amb una flama a sota (Bec Bunsen en un laboratori) deixar-lo que s'escalfi però sense que bulli o s'evapori en cas de fer-ho s'ha de tornar a ficar el verd de malaquita, així durant 5 minuts.
Rentat amb aigua 30 segons per elimina el colorant de tots els llocs excepte de les espores.
Ficar el colorant de contrast, safranina, per tenir les estructures cel·lules diferents a les endòspores durant 2 minuts.
Decantar amb aigua per treure el colorant sobrant i assecar.

Un cop tenyit no es descoloreix.

Bacteris productors d'endòspores

Els exemple de bacteri que posseeixen aquest mecanisme inclouen els gèneres: