Complement directe
El complement directe (CD), també anomenat objecte directe, és una de les funcions de la sintaxi tradicional. És un sintagma que completa el sentit del verb, sobretot si es tracta d'un verb transitu, ja que llavors exigeix aquest tipus de complement.
En català el complement directe no porta mai preposició, tret d'excepcions com "he vist a tothom" o per evitar ambigüitats.
Es pot substiutir per diversos pronoms febles:
- si el CD porta un determinant, se substitueix per el, la, els, les: La Maria menja la poma = La Maria la menja
- si el CD és indeterminat, es posa el pronom en, acompanyat si cal d'un quantitatiu: El Jordi escriu una carta = El Jordi n'escriu una
- si el CD representa una persona, se substitueix pel pronom corresponent: em, et, es, ens, etc: Ajuda (a nosaltres)! = Ajuda'ns!
- Si el CD és tota una oració, o una paraula neutra com "això", es posa ho: Vull que vinguis ara = Ho vull
El complement directe passa a ser el subjecte de l'oració en veu passiva.