Streptococcus pyogenes
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Malaltia | síndrome del xoc tòxic i limfangitis |
| Tinció de Gram | Grampositiu |
| Taxonomia | |
| Regne | Bacillati |
| Fílum | Bacillota |
| Classe | Bacilli |
| Ordre | Lactobacillales |
| Família | Streptococcaceae |
| Gènere | Streptococcus |
| Espècie | Streptococcus pyogenes Rosenbach |
.svg?lang=ca){kind=icon}
L'estreptococ de Fehleisen (Streptococcus pyogenes) és un eubacteri grampositiu que creix en llargues cadenes.[1] S. pyogenes mostra l'Antígen grup A en les seves parets cel.lulars i fa hemòlisi del tipus beta-hemòlisis quan es cultiva en agar sang. L' S. Pyogenes normalment produeix grans zones (halus) de beta-hemòlisis, amb trecament complet d'eritocrits i la recuperació de l'hemoglobina. És per aquesta raó que se'ls anomena Grup A (beta-hemolític), Streptococcus (abreviat GAS). Pot ser encapsulat, per tant és resistent a la fagocitosi . Posseeix nombroses exotoxines.
És un agent de la Síndrome de la faringoamigdalitis bacteriana i de la síndrome tòxica similar al xoc (TSLS). És important en infeccions cutànees i de teixits tous. No presenta resistència a la penicil·lina i aquesta segueix sent el tractament d'elecció habitual. Sí en canvi és resistent a la sulfamida, tetraciclina, cloranfenicol, macròlid i licosamida.
Factors de virulència
S. pyogenes té diferents qualitats que el fan més virulent.[2] Una càpsula de carbohidrat embolcalla l'eubacteria, protegint-la d'atacs dels macròfags (part del sistema immune). També hi ha proteïnes, àcids lipoteicoics, que xopen la càpsula (M proteïna) que fan incrementar la virulència per així facilitar l'atac a les cèl·lules hostes.[3] La proteïna M inhibeix una part del sistema immunitari: el sistema de complement, que participa en la identificació i destrucció de les cèl·lules invasores. No obstant això, la proteïna M és també un punt dèbil en el mecanisme de defensa perquè és un patró en la producció d'anticossos del sistema immunitari de l'hoste, utilitzat per reconèixer els bacteris. Les proteïnes M són úniques en cada soca i la seva identificació es pot utilitzar clínicament per confirmar el germen causant de la infecció.
Hi ha diferents factors de virulència que S. pyogenes recupera dins el seu hoste:
Estreptolisina O i S
Toxines que són la base de las propietats beta-hemolítiques de l'organisme. L'estreptolisina O causa una resposta inmune i la detecció d'anticossos en el suero sanguini. La antiestreptolisina O (ASLO) pot utilitzar-se clínicament per confirmar una infecció recent. L'estreptolisina S és un tipus d'hemolisina adherida a la cèl.lula i estable davant l'oxigen. No és inmunogènica i és capaç de fer lisis, és a a dir, destruir els eritocrits, així com també als leucòcits i les plaquetes després d'un contacte directe.
Toxina piogènica
Trobada en algunes classes de S. pyogenes. Responsable de la febre escarlatina.
Estreptoquinasa
L'estreptoquinasa activa enzimàticament al plasminògen, un enzim proteolític dins del plasmidi que torna direrible a la fibrina i altres proteïnes.
Hilauronidasa
La hilauronidasa trenca l'àcid hialurònic, un important componet del teixit connectiu, facilitant l'expansió de la infecció.
Estreptodornasa
Una ADNasa, les estreptodornases depolimeritzen l'ADN.
Altres toxines
Incloeixen les peptidases anti-C5a i altres.
Patogènesis
L'Streptococcus pyogenes s'asocia a moltes enfermetats importants com: faringitis estreptocòcica, infeccione de pell per estreptococus (cel·lulitis, erisipel·la, fascitis necrotitzant), escarlatina i síndrome de xoc tòxic per estreptococ. També pot causar malalties a través de la reacció del sistema immunitari, com és el cas de la febre reumàtica i la glomerulonefritis.
Referències
- ↑ Ryan KJ; Ray CG (editors). Sherris Medical Microbiology. 4th ed.. McGraw Hill, 2004. ISBN 0-8385-8529-9.
- ↑ Patterson MJ. Streptococcus. In: Barron's Medical Microbiology (Barron S et al, eds.). 4th ed.. Univ of Texas Medical Branch, 1996. (via NCBI Bookshelf) ISBN 0-9631172-1-1.
- ↑ Bisno AL, Brito MO, Collins CM «Molecular basis of group A streptococcal virulence». Lancet Infect Dis, vol. 3, 4, 2003, pàg. 191-200. PMID: 12679262.
Bibliografia
- McDaniel, Larry. "Gram Positive Pyogenic Cocci", lectura del 2on any de medicina (20 de setembre de 2005. Centre Mèdic de la Universitat de Mississippi.
- Gladwin, Mark i Bill Trattler. Microbiologia mèdica ridículament simple, 3a ed., 2004.
- Brooks, Geo F., Janet S. Butel, i Stephen A. Morse. Jawetz, Melnick, y Adelberg's Microbiologia Mèdica, 22 edició, 2001.