Vés al contingut

Mecanisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 04:02, 13 maig 2011 amb l'última edició de WikitanvirBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Dues rodes dentades

Un mecanisme és un conjunt d'elements sòlids units per enllaços tals que els permeten tenir almenys un grau de llibertat i, per tant, un cert moviment. D'un mecanisme amb cap grau de llibertat se'n diu estructura i resta immòbil. Els mecanismes poden ser o formar part d'una màquina, tot i que no necessàriament; mentre que les estructures formen l'"esquelet" o xasís de màquines, edificis, escultures, etc.

La quantitat de mecanismes que s'empren és immensa. Es troben tant en coses senzilles, com pot ser una cremallera d'un pantaló, fins a coses molt més complicades, com poden ser acoplaments de naus espacials.

Són exemples de mecanismes: Reductor de velocitat, fre, ratera, canvi de marxes, motor de pistons, embragatge, disparador, retenidor, vàlvula de pas, aixeta, cadena del vàter, corrector blanc per a bolígraf, porta, politja, tisores, bicicleta, patinet, "nòria", penell, cadira plegable, molins de pebre, de cafè i de vent, paraigües, etc.

Cremallera en moviment

Teoria de mecanismes

Un gran estudiós dels mecanismes fou el belga Franz Reuleaux.[1]

Referències

  1. Franz Reuleaux (1829-1905).(anglès)

Vegeu també