Secure Hash Algorithm

La familia SHA (Secure Hash Algorithm, Algoritmo de Hash Seguro) es un sistema de funciones hash criptográficas relacionadas de la Agencia de Seguridad Nacional de los Estados Unidos y publicadas por el National Institute of Standards and Technology (NIST). El primer miembro de la familia fue publicado en 1993 es oficialmente llamado SHA. Sin embargo, hoy día, no oficialmente se le llama SHA-0 para evitar confusiones con sus sucesores. Dos años más tarde el primer sucesor de SHA fue publicado con el nombre de SHA-1. Existen cuatro variantes más que se han publicado desde entonces cuyas diferencias se basan en un diseño algo modificado y rangos de salida incrementados: SHA-224, SHA-256, SHA-384, y SHA-512 (llamándose SHA-2 a todos ellos).

Plantilla:Petició de traducció b La família Xa ( Secure Hash Algorithm, Algoritme de Hash Assegurança) és un sistema de funcions hash criptogràfiques relacionades de l'Agència De Seguretat Nacional Dels Estats Units i publicades pel National Institute of Standards and Technology (Nist). El primer membre de la família va ser publicat en 1993 és oficialment cridat Xa. Tanmateix, avui dia, no oficialment es li flama Xa-0 per evitar confusions amb els seus successors. Dos anys més tard el primer successor de Sha va ser publicat amb el nom de Xa-1. Existeixen quatre variants més que s'han publicat des de llavors les diferències de les quals es basen en un disseny una mica modificat i rangs de sortida incrementats: Xa-224, Xa-256, Xa-384, i Xa-512 (cridant-se Xa-2 a tots ells).

En 1998, un ataque a SHA-0 fue encontrado pero no fue reconocido para SHA-1, se desconoce si fue la NSA quien lo descubrió pero aumentó la seguridad del SHA-1.

En 1998, un atac a Xa-0 va ser trobat però no va ser reconegut per a Xa-1, es desconeix si va ser la Nsa que ho va descobrir però va augmentar la seguretat del Xa-1.

SHA-1

Xa-1

SHA-1 ha sido examinado muy de cerca por la comunidad criptográfica pública, y no se ha encontrado ningún ataque efectivo. No obstante, en el año 2004, un número de ataques significativos fueron divulgados sobre funciones criptográficas de hash con una estructura similar a SHA-1; lo que ha planteado dudas sobre la seguridad a largo plazo de SHA-1.

Xa-1 ha estat examinat molt de prop per la comunitat criptogràfica pública, i no s'ha trobat cap atac efectiu. No obstant això, en l'any 2004, un nombre d'atacs significatius van ser divulgats sobre funcions criptogràfiques de hash amb una estructura similar a Xa-1; el que ha plantejat dubtes sobre la seguretat a llarg termini de Xa-1.

SHA-0 y SHA-1 producen una salida resumen de 160 bits (20 bytes) de un mensaje que puede tener un tamaño máximo de 2⁶⁴ bits, y se basa en principios similares a los usados por el profesor Ronald L. Rivest del MIT en el diseño de los algoritmos de resumen de mensaje MD4 y MD5.

Xa-0 i Xa-1 produeixen una sortida resum de 160 bits (20 bytes) d'un missatge que pot tenir una mida màxima de 2⁶⁴ bits, i es basa en principis similars als usats pel professor Ronald L. Rivest del Mit en el disseny dels algoritmes de resum de missatge Md4 i Md5.

La codificación hash vacía para SHA-1 corresponde a:

La codificació hash buida per a Xa-1 correspon a:

   SHA1("") = da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709

   Sha1(") = da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709

Ataques contra SHA-1

Atacs contra Xa-1

La resistencia del algoritmo SHA-1 se ha visto comprometida a lo largo del año 2005. Después de que MD5, entre otros, quedara seriamente comprometido en el 2004 por parte de un equipo de investigadores chinos, el tiempo de vida de SHA-1 quedó visto para sentencia.

La resistència de l'algoritme Xa-1 s'ha vist compromesa al llarg de l'any 2005. Després que Md5, entre d'altres, quedés seriosament compromès en el 2004 per part d'un equip d'investigadors xinesos, el temps de vida de Xa-1 va quedar vist per a sentència.

El mismo equipo de investigadores chinos, compuesto por Xiaoyun Wang, Yiqun Lisa Yin y Hongbo Yu (principalmente de la Shandong University en China), ha demostrado que son capaces de romper el SHA-1 en al menos 2⁶⁹ operaciones, unas 2000 veces más rápido que un ataque de fuerza bruta (que requeriría 2⁸⁰ operaciones). Los últimos ataques contra SHA-1 han logrado debilitarlo hasta 2⁶³.

El mateix equip d'investigadors xinesos, compost per Xiaoyun Wang, Yiqun Lisa Yin i Hongbo Yu (principalment de la Shandong University en Xinesa), ha demostrat que són capaços de trencar el Xa-1 en almenys 2⁶⁹ operacions, unes 2000 vegades més ràpid que un atac de força bruta (que requeriria 2⁸⁰ operacions). Els últims atacs contra Xa-1 han aconseguit debilitar-lo fins a 2⁶³.

Según el NIST:

Segons el Nist:

«Este ataque es de particular importancia para las aplicaciones que usan firmas digitales tales como marcas de tiempo y notarías. Sin embargo, muchas aplicaciones que usan firmas digitales incluyen información sobre el contexto que hacen este ataque difícil de llevar a cabo en la práctica.»

«Aquest atac és de particular importància per a les aplicacions que usen firmes digitals tals com marques de temps i notaries. Tanmateix, moltes aplicacions que usen firmes digitals inclouen informació sobre el context que fan aquest atac difícil de dur a terme a la pràctica.»

A pesar de que 2⁶³ suponen aún un número alto de operaciones, se encuentra dentro de los límites de las capacidades actuales de cálculos, y es previsible que con el paso del tiempo romper esta función sea trivial, al aumentar las capacidades de cálculo y al ser más serios los ataques contra SHA-1.

Malgrat que 2⁶³ suposen encara un nombre alt d'operacions, es troba dins dels límits de les capacitats actuals de càlculs, i és previsible que amb el pas del temps trencar aquesta funció sigui trivial, en augmentar les capacitats de càlcul i en ser més seriosos els atacs contra Xa-1.

La importancia de la rotura de una función hash se debe interpretar en el siguiente sentido: Un hash permite crear una huella digital, teóricamente única, de un archivo. Una colisión entre hashes supondría la posibilidad de la existencia de dos documentos con la misma huella. La inicial similitud propuesta con la equivalencia a que hubiese personas que compartiesen las mismas huellas digitales, o peor aún, el mismo ADN no es adecuada pues, aunque fuera trivial encontrar dos ficheros con el mismo resumen criptográfico ello no implicaría que los ficheros fueran congruentes en el contexto adecuado. Siguiendo con la hipótesis de la similitud biométrica de dos personas, sería el equivalente a necesitar modificar el número de brazos en una persona para que su impresión dactilar fuera igual a la de otra.

La importància de la ruptura d'una funció hash s'ha d'interpretar en el següent sentit: Un hash permet crear una empremta digital, teòricament única, d'un arxiu. Una col·lisió entre hashes suposaria la possibilitat de l'existència de dos documents amb la mateixa empremta. La inicial similitud proposada amb l'equivalència a què hi hagués persones que compartissin les mateixes empremtes digitals, o pitjor encara, el mateix Adn no és adequada doncs, encara que fos trivial trobar dos fitxers amb el mateix resum criptogràfic això no implicaria que els fitxers fossin congruents en el context adequat. Seguint amb la hipòtesi de la similitud biomètrica de dues persones, seria l'equivalent a necessitar modificar el nombre de braços en una persona perquè la seva impressió dactilar fos igual a la d'una altra.

A pesar de que el NIST contempla funciones de SHA de mayor tamaño (por ejemplo, el SHA-512, de 512 bits de longitud), expertos de la talla de Bruce Schneier abogan por, sin llamar a alarmismos, buscar una nueva función hash estandarizada que permita sustituir a SHA-1. Los nombres que se mencionan al respecto son Tiger, de los creadores de Serpent, y WHIRLPOOL, de los creadores de AES.

Malgrat que el Nist contempla funcions de Xa de major mida (per exemple, el Xa-512, de 512 bits de longitud), experts de la talla de Bruce Schneier advoquen per, sense cridar a alarmismos, buscar una nova funció hash estandarditzada que permeti substituir Xa-1. Els noms que s'esmenten sobre això són Tiger, dels creadors de Serpent, i Whirlpool, dels creadors d'Aes.