LabWindows/CVI
El Labview és un programa d’aplicació de la casa National Instruments que mitjançant codi gràfic crea línies de codi per tal de desenvolupar programes en forma de diagrames de bloc. El programa disposa de moltes llibreries de funcions i moltes subrutines per dur a terme moltes funcions predefinides diferents. També disposa de llibreries específiques per dur a terme càlculs, anàlisi, emmagatzemament, adquisició, etc. A la següent figura s’observa un menú de programació del Labview 8.5.
Figura 33. Menú de funcions del Labview. Els programes que creem amb el Labview s’anomenen instruments virtuals (VIs) car la seva aparença i manera d’operar és semblant a la dels instruments reals. Els VIs tenen una interfície interactiva per a l’usuari i un equivalent a codi font, que accepta VIs de nivells més alts. Quan creem un VI al Labview treballem amb dues finestres. A una finestra hi implementarem el panell frontal, o sigui, la interfície que trobarà l’usuari. A aquest panell frontal hi trobarem botons, potenciòmetres, indicadors de barra, indicadors d’agulla, etc. A aquí és on l’usuari accedirà per tal de canviar els paràmetres i per obtenir la informació referent al procés que pretén controlar. Nosaltres com a programadors podrem editar la configuració de cadascun, la mida i la disposició a més de poder-ne crear de nous amb noves formes més clares i modernes. Posem-ne un exemple a continuació.
Figura 34. Pantalla de disseny del Labview. L’altre finestra és la que suporta la programació. Seria com la placa del circuit imprès. Allí hi tindrem totes les connexions, els càlculs, les condicions, els llaços, etc. O sigui, seria el codi pròpiament dit. Aquesta segon part no estarà a l’abast de l’usuari i només hi treballarà el programador. A continuació s’observa l’aparença d’un diagrama de blocs.
Figura 35. Diagrama de blocs del Labview. Cada panell frontal disposa d’un diagrama en blocs que l’acompanya i que és equivalent al programa. Aquest bloc es duu a terme amb llenguatge de programació G. Els components del diagrama en blocs representen nodes del programa com llaços For, estructures Case i funcions matemàtiques. Tal i com s’observa els components s’uneixen mitjançant fils que representen el flux de dades dins del diagrama. Els VIs són jeràrquics i modulars. Els podrem emprar com programes de nivell màxim o com subprogrames dins d’altres programes o subprogrames. D’un VI que estigui dins d’un altre VI l’anomenarem SubVI. Un cop arribats aquí ens preguntem: per què el Labview és el programa ideal per treballar amb instruments virtuals? Doncs perquè el Labview subministrarà un ambient de desenvolupament d’aplicacions que és senzill d’emprar i que està dissenyat específicament per les necessitats dels enginyers i científics. A més, el Labview ofereix poderoses característiques que faciliten la connexió a una gran varietat de maquinari i altres programaris. A més, una de les característiques més interessants del Labview és que ofereix a l’enginyer un medi de programació gràfic i intuïtiu. Amb el Labview podem crear instruments virtuals tan sols agafant i arrossegant icones. Podem dir que quasi no cal el coneixement previ d’un codi. Estem parlant doncs d’un programa d’alt nivell de programació on a l’usuari no se li demanen coneixements previs.
Passant a aprofundir pel que fa a la connectivitat i el control dels instruments veiem que la productivitat del programari d’instrumentació virtual és tal que ja inclou el coneixement de la integració del maquinari. Dissenyat per crear assajos, mesures i control de sistemes, el programari d’instrumentació inclou una extensa funcionalitat per entrades i sortides pràcticament de qualsevol tipus. El Labview disposa de biblioteques preparades per tal d’integrar instruments autònoms, equips d’adquisició de dades, productes pel control de moviment, instruments GPIB i sèrie RS-232 i àdhuc PLCs. Ço ens permet produir una solució completa de mesura i automatització. El Labview, a més, disposa de la norma VISA. La norma VISA permet la operació entre instruments GPIB, sèrie i VXI. Pel que fa a la reducció de costos cal dir que el Labview és un producte versàtil car hom pot emprar una sola computadora equipada amb el Labview per a infinites aplicacions i propòsits. La inversió, a més, es preservarà al cap del temps puix quan el nostres producte envelleixi i canviïn les necessitats, nosaltres podrem editar el nostres codi i rejovenir-lo tot afegint-li funcions i creant noves biblioteques. La capacitat que té el Labview per poder córrer sobre plataformes molt diverses, com poden ser Windows 2000, Windows NT, Windos XP, Windows Vista, Windows 95, Windows 98 així com en Mac OS i Linux, és quelcom que el fa interessant. A més, a través del mòdul del Labview anomenat Real-Time, podem compilar codi que corri al sistema operatiu en temps real. Fóra bo indicar que els programes creats amb Labview gaudiran d’una bona portabilitat tot funcionant en d’altres sistemes operatius. El Labview també ens oferirà un reguitzell de maneres de visualitzar resultats. Des de gràfiques 2d i 3d, passant per barres i qualsevol altre tipus de representació que puguem imaginar. A més, qualsevol paràmetre de la gràfica podrà ser editat per l’usuari: color, mida de fonts, tipus de gràfic, tipus de gràfic. També podrem efectuar rotacions, augments i desplaçaments. Tot el codi que creem amb el Labview podrà ser comentat i escrit de tal manera que qualsevol que més endavant estigui interessat en editar-lo ho pugui fer de manera senzilla.