Vés al contingut

Flux magnètic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:35, 8 feb 2025 amb l'última edició de Antoni Salvà (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de magnitud físicaFlux magnètic
Tipusflux Modifica el valor a Wikidata
Unitatsweber i kilogram square metre per square second ampere (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Fórmula
Modifica el valor a Wikidata

El flux magnètic, representat per (la lletra grega phi), és una mesura de la quantitat de magnetisme que travessa una superfície. Es defineix com la integral del producte escalar del camp magnètic i el vector element d'àrea .

També hom pot expressar-lo emprant el vector unitari normal a la superfície o emprant només la component normal a la superfície del camp magnètic, essent l'angle que formen els vectors i :[1]

Wilhelm Eduard Weber.

Si és normal a la superfície de l'element, també ho és i, per tant, hi ha dos sentits de la mateixa recta normals a qualsevol element de superfície i hom pot triar de manera arbitrària quin és el sentit positiu del vector unitari . No obstant això, el signe del flux sí que depèn d'aquesta elecció. Al Sistema Internacional d'Unitats es mesura en weber (Wb), essent 1 Wb = 1 T·m2.[1] El nom weber és en honor al físic alemany Wilhelm Eduard Weber (1804-1891). Amb el també físic i matemàtic alemany Carl Friedrich Gauss (1777-1855) estudià el magnetisme terrestre i inventà un telègraf electromagnètic (1833). Construí també un electrodinamòmetre i proposà, amb Gauss, un sistema d’unitats en electricitat.[2]

El nom flux magnètic pot donar lloc a confusió, ja que no es tracta d'un flux vertader, com podria ser el flux hidràulic d'un corrent d'aigua. No hi ha cap classe de moviment.[3]

Llei de Gauss del magnetisme

Diferents representacions de les línies d'un camp magnètic en dues dimensions al voltant d'un imant. Si hom dibuixa una circumferència a qualsevol lloc sempre hi haurà el mateix nombre de linies que entren i que surten.

La llei de Gauss del magnetisme estableix que el flux de camp magnètic a través d'una superfície tancada és nul. És una de les quatre equacions de Maxwell. L'enuncia de la llei de Gauss del magnetisme és consistent amb el fet que no existeixen monopols magnètics, és a dir, pols nord o pols sud magnètics solts. No és possible separar els dos pols d'un imant tallant-lo per la meitat ja que apareixeran nous pols. No hi ha línies de camp magnètic que divergeixin des de cap punt de l'espai ni que convergeixen a un punt de l'espai.[4] Analíticament, i en forma integral, s'expressa com:[5]

En forma diferencial, la llei de Gauss del magnetisme pren la forma:[5]

Llei de Faraday-Lenz

La llei de Faraday, o de Faraday-Lenz, és una llei fonamental de l’electromagnetisme, descoberta el 1831 pel físic anglès Michael Faraday (1791-1867) i, independentment, per l'estatunidenc Joseph Henry (1797-1878), i completada de forma matemàtica el 1845 pel físic alemany Franz Ernst Neumann (1798-1895). Aquesta llei estableix que, en un circuit tancat sotmès a l’acció d’un camp magnètic variable, s’hi indueix una força electromotriu proporcional a la derivada respecte al temps del flux magnètic abraçat pel circuit. En general, la llei de Faraday s'enuncia a partir de la força electromotriu que apareix en el circuit i també inclou el fet que aquesta força sempre tendeix a oposar-se a les variacions de flux magnètic, fet que constitueix la llei de Lenz. Analíticament:[6]

Representació d'una corba que defineix una superfície travessada per les línies de camp magnètic que defineixen el flux magnètic .

En forma integral, la llei de Faraday s'expressa com:[7]

on la integral del producte escalar del camp elèctric i l'element diferencial de longitud es calcula al llarg de tota la corba ; i la integral del producte escalar del camp magnètic i l'element diferencial d'àrea a través de la superfície que té per contorn la corba (el flux magnètic). En forma diferencial s'expressa emprant el producte vectorial de l'operador nabla i el camp elèctric com:[7]

Constitueix una de les quatre equacions de Maxwell. Aquest és el principi que hi ha darrere del funcionament dels alternadors, dinamos i transformadors.[7]

Referències

  1. 1,0 1,1 Tipler, Paul Allen; Mosca, Gene. Física per a la ciéncia i la tecnologia. Vol. 2: Electricitat i magnetisme, la llum, Física moderna. Reverte, 2020-01-10. ISBN 978-84-291-9371-8. 
  2. «Wilhelm Eduard Weber». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 febrer 2025].
  3. Ida, Nathan. Engineering electromagnetics. 2nd ed. New York: Springer, 2004. ISBN 978-0-387-20156-6. 
  4. Halliday, David; Resnick, Robert; Walker, Jearl. Principles of Physics (en anglès). John Wiley & Sons, 2023. ISBN 978-1-119-82061-1. 
  5. 5,0 5,1 «Diccionari de física | TERMCAT». [Consulta: 7 febrer 2025].
  6. Chow, Tai L. Introduction to Electromagnetic Theory: A Modern Perspective (en anglès). Jones & Bartlett Learning, 2006. ISBN 978-0-7637-3827-3. 
  7. 7,0 7,1 7,2 «Diccionari de física | TERMCAT». [Consulta: 8 febrer 2025].

Vegeu també