DAPI
.jpg?lang=ca)  | |
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 277,133 Da |
| Rol | fluorocrom, intercalating agents (en)  , trypanocidal agent (en) i serine proteinase inhibitor (en) |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₁₆H₁₅N₅ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
El DAPI (4′,6-diamidino-2-fenilindol) és un colorant fluorescent que tenyeix el material genètic. S'utilitza comunment en microscòpia de fluorescència per tenyir els nuclis cel·lulars.
Història
El DAPI va ser sintetitzat per primera vegada el 1971 al laboratori d'Otto Dann com a part de la recerca per trobar un medicament per la tripanosomosi africana. Tot i no ser útil com a tractament, durant la seva caracterització es va observar que s'unia fortament a l'ADN i que, un cop unit, augmentava la seva fluorescència. Gràcies a això, va ser usat per identificar ADN mitocondrial al 1975, el primer registre d'ús del DAPI com a marcador d'ADN.[1]
Propietats fluorescents
El DAPI unit a una cadena bicatenària d'ADN té una absorbància màxima a 358 nm (ultravioleta) i una emissió màxima a 461 nm (blau). Per tant, en un microscopi de fluorescència, el DAPI s'excita amb llum ultraviolada i es detecta amb un filtre de blau/cian.
La emissió blava del DAPI és particularment útil en histologia ja que permet usar-lo en conjunt amb marcadors fluorescents d'altres colors, com el verd (GFP i YFP) i el vermell (rodamina). Hi ha cert solapament d'emisió entre el DAPI i les proteïnes fluorescents verdes.
Toxicitat
El DAPI pot travessar la membrana plasmàtica de les cèl·lules. Per tant, es pot fer servir per tenyir nuclis de cèl·lules fixades i cèl·lules vives. Tot i així, els mecanismes d'homeòstasi dificulten la tinció de cèl·lules vives, pel que s'ha d'usar una concentració de DAPI molt més elevada. El DAPI s'ha de manipular amb les mesures de seguretat adequades ja que és una molècula petita amb la propietat d'unir a l'ADN.
Referències
- ↑ Russell, W. C.; Newman, Carol; Williamson, D. H. «A simple cytochemical technique for demonstration of DNA in cells infected with mycoplasmas and viruses». Nature, 253, 5491, 06-02-1975, pàg. 461–462. DOI: 10.1038/253461a0. PMID: 46112 [Consulta: 23 juny 2024].