Vés al contingut

DAPI

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:12, 23 juny 2024 amb l'última edició de ·Solembum· (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

El DAPI (4′,6-diamidino-2-fenilindol) és un colorant fluorescent que tenyeix el material genètic. S'utilitza comunment en microscòpia de fluorescència per tenyir els nuclis cel·lulars.

Història

El DAPI va ser sintetitzat per primera vegada el 1971 al laboratori d'Otto Dann com a part de la recerca per trobar un medicament per la tripanosomosi africana. Tot i no ser útil com a tractament, durant la seva caracterització es va observar que s'unia fortament a l'ADN i que, un cop unit, augmentava la seva fluorescència. Gràcies a això, va ser usat per identificar ADN mitocondrial al 1975, el primer registre d'ús del DAPI com a marcador d'ADN.[1]

Propietats fluorescents

El DAPI unit a una cadena bicatenària d'ADN té una absorbància màxima a 358 nm (ultravioleta) i una emissió màxima a 461 nm (blau). Per tant, en un microscopi de fluorescència, el DAPI s'excita amb llum ultraviolada i es detecta amb un filtre de blau/cian.

Toxicitat

El DAPI pot travessar la membrana plasmàtica de les cèl·lules. Per tant, es pot fer servir per tenyir nuclis de cèl·lules fixades i cèl·lules vives. Tot i així, els mecanismes d'homeòstasi dificulten la tinció de cèl·lules vives, pel que s'ha d'usar una concentració de DAPI molt més elevada. El DAPI s'ha de manipular amb les mesures de seguretat adequades ja que és una molècula petita amb la propietat d'unir a l'ADN.

Referències

  1. Russell, W. C.; Newman, Carol; Williamson, D. H. «A simple cytochemical technique for demonstration of DNA in cells infected with mycoplasmas and viruses». Nature, 253, 5491, 06-02-1975, pàg. 461–462. DOI: 10.1038/253461a0. PMID: 46112 [Consulta: 23 juny 2024].