Robatori
El robatori és un delicte contra el patrimoni, consistent en l'apropiació de béns aliens, amb intenció de lucrar-se'n, emprant-hi per a això força en les coses o bé violència o intimidació a la persona. Són precisament aquestes dues modalitats d'execució de la conducta les que la diferència del furt, que exigeix únicament l'acte d'apropiació.[1][2][3]
La major perillositat del robatori, per l'ús d'aquesta força o intimidació, justifiquen que la pena sigui superior a la que s'estableix pel furt.[4]
Dins del robatori hi ha dues modalitats diferents, una que es distingeix per l'ús de la força en les coses i l'altra per la violència o intimidació a les persones. El primer és aquell en què s'empra una força, una violència per a accedir al lloc on es troba la cosa.[5] A vegades, també es defineixen com a robatori aquelles accions en les quals, tot i no mitjançar força o intimidació, existeix algun altre element que el distingeix del simple furt. Per exemple, és possible definir com a robatori aquell que es produeix mitjançant l'ús d'una clau falsa. Aquesta aplicació es fa per la similitud entre l'ús d'una clau falsa amb la força que es pot fer servir per a trencar aquesta barrera (la porta) que protegeix del robatori.
El robatori amb violència o intimidació a les persones és aquell caracteritzat perquè s'exerceix una força vis física o una intimidació vis compulsiva per a vèncer la resistència de l'amo o posseïdor de les coses a la seva entrega. La violència sobre les persones va des de la intimidació fins a la mort. Es poden considerar agreujants com l'ús d’armes o la comissió en cases habitades, edificis públics, etc.[6]
Història
Els robatoris han acompanyat la vida de les persones des de temps molt antics. L’Estela d'Hammurabi fa referència als lladres i les seves penes.[7] Són ben coneguts, també, els antics lladres de tombes a Egipte.[8]
Fets puntuals
- A la Crucifixió de Jesús l’acompanyaren dos lladres. Un a la dreta i l’altre a l’esquerra.
El robatori a les arts
El robatori, els lladres, els bandolers, els pirates, els carteristes,...etc han estat representats en la literatura i el cinema.
Literatura
Contes
- Alí Babà i els quaranta lladres
- 1710. Antoine Galland.[9]
- 1905. L'Arrestation d'Arsène Lupin.[10]
Teatre
- 1882. Ali-Baba, ou Les Quarante Voleurs. [11]
Cinema
A continuació segueix una llista aleatòria i incompleta, confegida sense cap criteri de selecció.
- 1922. Robin Hood (1922)
- 1924. El lladre de Bagdad (pel·lícula de 1924) [12]
- 1954. Alí Babà i els quaranta lladres (pel·lícula).[13]
- I soliti ignoti [14]
- 1956. Atracament perfecte. [15]
- 1963. Assalt al tren postal Glasgow-Londres
- 1968. Las Vegas, 500 millones
- 1969. Un treball a Itàlia
- 1969. Butch Cassidy and the Sundance Kid
Referències
- ↑ «Robbery | criminal law | Britannica» (en anglès), 06-06-2023. [Consulta: 5 juliol 2023].
- ↑ «rapina in Vocabolario - Treccani» (en italià). [Consulta: 5 juliol 2023].
- ↑ «Robbery» (en anglès). [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ «Robo». [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ «robatori amb forçament de les coses - Cercaterm | Terminologia jurídica». [Consulta: 31 gener 2024].
- ↑ «robatori | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ Charpin, D. Hammurabi of Babylon. Bloomsbury Publishing, 2012, p. 255. ISBN 978-0-85773-199-9.
- ↑ Wilson, E.; Edwards, A.A.B.. Egypt of the Past. Harrison & Sons, 1893, p. 572.
- ↑ Histoire d'Ali-Baba, et de quarante Voleurs exterminés par une Esclave: Suivie de celle d'Ali Khodjah, marchand de Bagdad, contes, et l'âne, le boeuf et de laboureur, Fable, Extraits des Mille et Une Nuits (en francès). Desbleds, 1820.
- ↑ Leblanc, M. L'Arrestation d'Arsène Lupin: Arsène Lupin (en occità). Le Livre de Poche, 2011 (Policiers). ISBN 978-2-253-16310-7.
- ↑ De Pixérécourt, R.C.G.. Ali-Baba, ou Les Quarante Voleurs, mélodrame en trois actes [and in prose, tiré des Mille et une Nuits, etc] (en francès). Pollet, 1822.
- ↑ Vance, J.; Maietta, T.; Cushman, R. Douglas Fairbanks. University of California Press, 2008, p. 155. ISBN 978-0-520-25667-5.
- ↑ Zipes, J. The Enchanted Screen: The Unknown History of Fairy-Tale Films. Taylor & Francis, 2011, p. 405. ISBN 978-1-135-85395-2.
- ↑ Günsberg, M. Italian Cinema: Gender and Genre. Palgrave Macmillan UK, 2004, p. 71. ISBN 978-0-230-51046-3.
- ↑ Hughes, D. The Complete Kubrick. Ebury Publishing, 2013, p. 206. ISBN 978-1-4481-3321-5.
Vegeu també
