Vés al contingut

Java

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:20, 28 nov 2023 amb l'última edició de Pallares (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Per a altres significats, vegeu «Java (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaJava
Imatge
Tipusilla Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 7° 29′ 30″ S, 110° 00′ 16″ E / 7.4916666666667°S,110.00444444444°E / -7.4916666666667; 110.00444444444
Conté la subdivisió
Població humana
Població160.293.748 (2015) Modifica el valor a Wikidata (1.249,4 hab./km²)
Llengua utilitzadajavanès
osing
Petjo (en) Tradueix
Javindo
Tengger (en) Tradueix
Indonesian Sign Language (en) Tradueix
Kata Kolok (en) Tradueix
madurès
Betawi (en) Tradueix
Baduy (en) Tradueix
sunda
malai Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície128.297 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura199 (amplada) × 1.062 (longitud) km
Banyat peroceà Índic, mar de Java, Estret de Bali, estret de la Sonda i estret de Madura Modifica el valor a Wikidata
Altitud3.676 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altSemeru (3.676 m) Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
Identificadors descriptius
Fus horari

Mapa de Java
Els volcans Semeru i Bromo, a Java oriental
El centre de Jakarta

Java (en indonesi, javanès i sondanès Jawa) és una illa d'Indonèsia, on es troba la capital de l'estat, Jakarta. És l'illa més poblada del món i una de les regions més densament poblades del planeta. Antigament, fou un poderós regne hindú i, en temps colonials, ha estat el territori principal dels dominats per la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals. Actualment, l'illa té un paper predominant en la vida econòmica i política d'Indonèsia.

Etimologia

Els orígens del nom "Java" no estan clars. Una possibilitat és que l'illa rebé el nom de la planta jáwa-wut, que es deia que era comuna a l'illa durant l'època, i que abans de la indianització l'illa tenia noms diferents.[1] Hi ha altres fonts possibles: la paraula jaú i les seves variacions volen dir "més enllà" o "lluny".[2] I, en sànscrit, yava significa ordi, una planta per la qual l'illa era famosa.[2] "Yavadvipa" s'esmenta a l'èpica més antiga de l'Índia, el Ramayana. Sugriva, el cap de l'exèrcit de Rama, va enviar els seus homes a Yavadvipa, l'illa de Java, a la recerca de Sita.[3] Per això es va referir a l'Índia amb el nom sànscrit "yāvaka dvīpa" (dvīpa = illa). Java s'esmenta a l'antic text tàmil Manimekalai de Chithalai Chathanar que afirma que Java tenia un regne amb una capital anomenada Nagapuram.[4][5][6] Una altra font afirma que la paraula "Java" deriva d'una paraula d'arrel protoaustronesia, que significa "llar".[7] La gran illa de Iabadiu o Jabadiu va ser esmentada a la Geographia de Ptolemeu composta cap al 150 dC a l’Imperi Romà. Es diu que Iabadiu significa "illa de l'ordi", és rica en or i té una ciutat de plata anomenada Argyra a l'extrem oest. El nom indica Java[8] i sembla derivar del nom sànscrit Java-dvipa (Yavadvipa).

Les notícies anuals de Songshu i Liangshu (segle V d.C.) es referien a Java com a 闍婆 (She-pó o She-bó), He-ling (640–818), després l'anomenaven She-po de nou fins a la dinastia Yuan (1271). –1368), on van començar a esmentar 爪哇 (Zhao-Wa o Chao-Wa).[9] Segons el llibre de Ma Huan (el Yingya Shenlan), els xinesos anomenaven Java Chao-Wa, i l'illa es deia She-po en el passat.[10] Sulaiman al-Tajir al-Sirafi va esmentar dues illes notables que separaven Aràbia i la Xina: una és l'Al-Rami de 800 farsakh, que s'identifica com Sumatra, i l'altra és Zabaj (àrab: الزابج, indonesi: Sabak), 400 farsakh de llarg, identificat com a Java.[11] :30–31Quan Joan de Marignolli va tornar de la Xina a Avinyó, va romandre uns mesos al Regne de Saba, que segons ell tenia molts elefants i que estava dirigit per una reina; Saba pot ser la seva interpretació de She-bó. [12] : xii, 192–194 Afanasij Nikitin, un comerciant de Tver (a Rússia), va viatjar a l'Índia el 1466 i va descriure la terra de java, que va anomenar шабайте (shabait/šabajte).[13][14]

Geografia física

Java és una illa allargassada de 126.700 km² (la 13a més gran del món) situada entre Sumatra a l'oest, de la qual la separa l'estret de la Sonda; Borneo al nord, separada per la mar de Java; Madura al nord-est, separada per l'estret de Madura, i Bali a l'est, separada per l'estret de Bali. Al sud, la banya l'oceà Índic, que la separa de l'illa de Christmas.

L'illa és gairebé tota d'origen volcànic: conté 38 volcans, alguns dels quals actius. El riu principal és el Bengawan Solo, d'uns 540 km de longitud; neix al centre de Java, vora el volcà Tawu, va cap al nord i després en direcció est, i desemboca a la mar de Java, prop de Surabaya.

Geografia humana

A Java hi ha la capital d'Indonèsia, Jakarta. Entre les destinacions turístiques més populars de l'illa, hi ha la ciutat de Yogyakarta, Borobudur, una impressionant stupa budista i l'antic temple hindú de Prambanan, el temple més gran de Java.

Java és, de molt, l'illa més poblada d'Indonèsia: alberga gairebé el 60% de la població total de l'estat. Amb una superfície de 126.700 km² i 124 milions d'habitants el 2005, té una densitat de 981 hab/km². Si estiguéssim parlant d'un estat independent, seria el segon més densament poblat del món després de Bangladesh i deixant de banda algunes minúscules ciutats estat.

D'ençà de la dècada del 1970, el govern indonesi porta a terme un programa de transmigració que pretén ressituar la població de Java en altres illes indonèsies menys poblades. Aquest programa està tenint resultats desiguals, i de vegades ha estat causa de conflictes entre els residents locals i els nouvinguts.

La població de Java parla principalment javanès, sondanès, balinès i madurès, juntament amb altres llengües minoritàries com el betawi, les variants banyumasà i tenggerès (del javanès), el kanekès, el bantenès (variant del sondanès), l'osing i el kangeanès.[15] La majoria parlen també l'indonesi com a segona llengua.

Mapa de les llengües majoritàries parlades a l'illa de Java

La majoria de la població és de religió musulmana (un 93%), amb una petita proporció (1-2%) de població hindú escampada per tota l'illa, però sobretot concentrada a la costa oriental propera a Bali. També hi ha algunes comunitats cristianes (2-3%) i budistes.


Història

Mont Sumbing envoltat de camps d'arròs. La topografia volcànica de Java i les riques terres agrícoles són els factors fonamentals de la seva història.

Restes fossilitzades de l'Homo erectus, conegut popularment com "l’home de Java ", que daten de l'1,3 [16] milions d'anys es van trobar al llarg de la riba del riu Bengawan Solo.[17]

L'excepcional fertilitat i les pluges de l'illa van permetre el desenvolupament del cultiu d'arròs en camp humit, que requeria nivells sofisticats de cooperació entre pobles. A partir d'aquestes aliances de pobles, es van desenvolupar petits regnes. La cadena de muntanyes volcàniques i les terres altes associades al llarg de Java van mantenir les seves regions interiors i els seus pobles separats i relativament aïllats.[18] Abans de l'arribada dels estats islàmics i del colonialisme europeu, els rius eren el principal mitjà de comunicació, tot i que els nombrosos rius de Java són majoritàriament curts. Només el riu Brantas i el riu Solo podien proporcionar comunicació a llarga distància i d'aquesta manera les seves valls donaven suport als centres dels principals regnes. Es creu que a Java es va establir un sistema de carreteres, ponts permanents i portes de peatge almenys a mitjans del segle XVII. Els poders locals podrien interrompre les rutes com ho podria fer la temporada de pluja i l'ús de les carreteres depenia molt del manteniment constant. En conseqüència, la comunicació entre la població de Java era difícil.[19]


Divisió administrativa

L'illa es divideix en 4 províncies, 1 regió especial* (daerah istimewa) i 1 districte especial de la capital** (daerah khusus ibukota):

Vegeu també

Bibliografia

  • Cribb, Robert. Historical Atlas of Indonesia. London and Honolulu: RoutledgeCurzon Press, University of Hawaii Press, 2000. ISBN 0-8248-2111-4. 
  • Taylor, Jean Gelman. Indonesia: Peoples and Histories. New Haven and London: Yale University Press, 2003. ISBN 0-300-10518-5. 

Referències

  1. Raffles, Thomas E: History of Java.
  2. 2,0 2,1 Raffles, Thomas E: History of Java.
  3. History Of Ancient India (portraits Of A Nation), 1/e. Sterling Publishers Pvt. Ltd, January 30, 2010. ISBN 9788120749108. 
  4. Hindu culture in ancient India by Sekharipuram Vaidyanatha Viswanatha, p. 177.
  5. Tamil Literature by M. S. Purnalingam Pillai, p. 46.
  6. The Tamils Eighteen Hundred Years Ago by V. Kanakasabhai, p. 11.
  7. Hatley, R., Schiller, J., Lucas, A., Martin-Schiller, B., (1984).
  8. J. Oliver Thomson. [[[:Plantilla:GBurl]] History of Ancient Geography]. Cambridge University Press, 2013, p. 316–317. ISBN 9781107689923. 
  9. Lombard, Denys (2005).
  10. Mills, J.V.G.. Ying-yai Sheng-lan: The Overall Survey of the Ocean Shores [1433]. Cambridge: Cambridge University Press, 1970, p. 86. 
  11. Nugroho, Irawan Djoko. Majapahit Peradaban Maritim. Suluh Nuswantara Bakti, 2011. ISBN 978-602-9346-00-8. 
  12. Yule, Sir Henry (1913).
  13. Braginsky, Vladimir.
  14. Zenkovsky, Serge A. Medieval Russia's epics, chronicles, and tales. Dutton, 1974, p. 345–347. ISBN 0525473637. 
  15. «Languages of Java and Bali» (en anglès). Arxivat de l'original el 16 febrer 2017.
  16. Matsu’ura, Shuji; Kondo, Megumi; Danhara, Toru; Sakata, Sheik; Iwano, Hideki Science, 367, 6474, 2020, pàg. 210–214. Bibcode: 2020Sci...367..210M. DOI: 10.1126/science.aau8556. PMID: 31919224 [Consulta: free].
  17. Pope, G. G. Annual Review of Anthropology, 17, 1988, pàg. 43–77. DOI: 10.1146/annurev.an.17.100188.000355.
  18. Ricklefs (1991), pp. 16–17.
  19. Ricklefs, M. C.. A History of Modern Indonesia since c.1300. 2. MacMillan, 1990, p. 15. ISBN 978-0-333-57690-8.