Aleix Vidal-Quadras i Roca
![]() |
Aquest article o secció tracta d'un fet d'actualitat. |
Aleix Vidal-Quadras i Roca (castellà: Alejo Vidal-Quadras Roca) (Barcelona, 20 de maig de 1945) és un polític català d'ideologia ultradretana, llicenciat en Ciències Físiques (1968) i Catedràtic de Física Atòmica i Nuclear a la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1989.[1]
Escriu regularment a diversos mitjans de comunicació de dreta com el diari La Razón o La Gaceta de los Negocios o al seu blog personal hostatjat a Periodista Digital.
El 9 de novembre de 2023 va rebre un atac al carrer a Madrid, on fou tirotejat.[2]
Biografia
Descendent de diverses de les famílies de l'alta burgesia barcelonina,[3] entre els seus parents hi ha el pintor Josep Maria Vidal-Quadras, membre del Cercle Artístic de Sant Lluc.[4]
Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona el 1969, va ser Premi Extraordinari de Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1975. El 1983 va rebre el Premi "Energia Nuclear" de la Junta d'Energia Nuclear.[5]
El 1988 va ser nomenat catedràtic de Física Atòmica i Nuclear a la Universitat Autònoma de Barcelona,[1] sent vocal del Consell de Seguiment sobre Seguretat Nuclear i Protecció Radiològica de Catalunya (1984-1992) i director del Servei de Física de Radiacions de la UAB (1984-1992). També ha tingut labor investigadora i docent en el Centre de Recerques Nuclears d'Estrasburg, en l'University College de Dublín i en el col·legi "La Immaculada" dels maristes de Barcelona.
Trajectòria política
Ha estat president del Partit Popular de Catalunya entre 1991 i 1996, quan va ser apartat de la directiva després del Pacte del Majestic.[6] Fou diputat al Parlament de Catalunya (1988-1999) i senador designat pel Parlament de Catalunya (1995-1999).[1] El 1993 creà la Fundación Concordia y Libertad per reforçar el seu discurs espanyolista.[7]
Fins a 2014 va ser eurodiputat i vicepresident primer del Parlament Europeu (va ser triat el 1999 i reelegit el 2004). Per a les eleccions al Parlament Europeu de 2014 va deslligar-se del PP i es va presentar amb Vox, un nou partit de caràcter ultraconservador i espanyolista, sense arribar a treure representació.[8] El 2015 va anunciar la seva baixa del partit.[9]
Controvèrsia
El maig de 2009, el Partit dels Socialistes de Catalunya inclogué en un cartell de propaganda electoral de les eleccions al Parlament Europeu de 2009 la direcció del lloc web corresponent a l'article dedicat a la figura de Vidal-Quadras de la viquipèdia en castellà. En aquest cartell només apareixia enllaç a la Viquipèdia sobre un fons vermell;[10] un fet que fou noticiable.[11]
Intent d'assassinat
El 9 de novembre de 2023, sobre les 13.30 hores, Vidal-Quadras va rebre un tret al carrer Núñez de Balboa, en el districte de Salamanca de Madrid. L'atacant li va disparar al cap causant una ferida de bala en la mandíbula. Després dels fets l'agressor va escapar en una motocicleta que conduïa una altra persona. Hores més tard la policia va trobar als afores de Fuenlabrada la motocicleta calcinada mentre es considerava la possibilitat que el crim hagués estat perpetrat per sicaris que com ell ha apuntat podrien estar a càrrec del Govern de l'Iran.[12][13]
Obres
- Cuestión de fondo (1993) ISBN 84-7639-162-5
- En el fragor del bién y del mal (1997) ISBN 978-84-239-7833-5
- La derecha: ¿Qué era? ¿Qué es? (1997) ISBN 978-84-233-2861-1
- Amarás a tu tribu (1998) ISBN 978-84-08-02441-5
- La constitución traicionada (2006) ISBN 978-84-96088-49-8
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Aleix Vidal-Quadras i Roca». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 novembre 2023].
- ↑ «Disparan en la cara a Alejo Vidal-Quadras en plena calle del Barrio de Salamanca de Madrid» (en castellà), 09-11-2023. [Consulta: 9 novembre 2023].
- ↑ Genealogia dels Vidal-Quadras[Enllaç no actiu]
- ↑ Macià, Miquel; Martí, Pep. «Vidal-Quadras, banca, esclavisme i política». Nació Digital, 05-01-2020. [Consulta: 9 novembre 2023].
- ↑ Alonso, Mariano. «"Estaremos en el Grupo Popular Europeo"» (en espanyol europeu). Libertad Digital, 10-05-2014. [Consulta: 9 novembre 2023].
- ↑ Paradinas, Marcos. «Aznar y su truco del Majestic: lo que cuenta y lo que oculta» (en castellà). El Plural, 16-10-2015. [Consulta: 9 novembre 2023].
- ↑ «Alejo Vidal-Quadras» (en castellà). Nueva Economía Fórum. [Consulta: 9 novembre 2023].
- ↑ «Vidal-Quadras, fora de l'Eurocambra». Ara, 26-05-2014.
- ↑ «Vidal-Quadras abandona la militancia de Vox» (en castellà). Diario ABC, 19-02-2015. [Consulta: 9 novembre 2023].
- ↑ «Tanca: Wikipèdia». PSC. Arxivat de l'original el 2009-05-30. [Consulta: 27 maig 2009].
- ↑ EFE. «El PSC sigue 'explotando' a Vidal-Quadras» (en castellà). El Mundo. [Consulta: 22 desembre 2011].
- ↑ «La Policía halla la moto calcinada de los agresores de Vidal-Quadras y baraja la hipótesis de los sicarios». , 09-11-2023 [Consulta: 9 novembre 2023].
- ↑ «Vidal-Quadras apunta a Irán como culpable de su intento de asesinato», 09-11-2023. [Consulta: 9 novembre 2023].
Enllaços externs
- Fitxa al Parlament Europeu (castellà)
- Fitxa al Senat Espanyol (castellà)
- Fundación Concordia Arxivat 2018-12-30 a Wayback Machine. (castellà)
Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
---|---|---|
Precedit per: Jorge Fernández Díaz |
President del Partit Popular de Catalunya 1991-1996 |
Succeït per: Alberto Fernández Díaz |
- Persones vives
- Professors de la Universitat Autònoma de Barcelona
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel PP
- Diputats al Parlament de Catalunya pel PP
- Diputats catalans del sud al Parlament Europeu
- Alumnes barcelonins de la UAB
- Regidors a l'Ajuntament de Barcelona pel PP
- Sionistes espanyols
- Militants de Vox
- Jueus catalans del sud contemporanis
- Naixements del 1945
- Diputats de la cinquena legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la quarta legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la tercera legislatura del Parlament de Catalunya