Vés al contingut

Home de Java

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:57, 23 juny 2022 amb l'última edició de Amortres (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'ésser viuHome de Java
Homo erectus erectus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaHominidae
GènereHomo
EspècieHomo erectus
SubespècieHomo erectus erectus Modifica el valor a Wikidata
Dubois, 1892
Nomenclatura
Ortografia originalPithecanthropus erectus Modifica el valor a Wikidata
Il·lustració del crani d'un ésser humà de Java

Humà de Java (Homo erectus erectus) és el nom donat als fòssils descoberts el 1891 a Trinil, Regència Ngawi, a la vora del riu Solo a Java Oriental, Indonèsia, un dels primers exemplars coneguts d'Homo erectus. També es coneix com a pitecantrop, pel nom científic que li donà el seu descobridor, Eugène Dubois, el qual nom deriva d'arrels gregues i llatines i significa 'humà-mico dreçat'. Eugène el va batejar com a Anthropopithecus erectus (1892-1893[1]) per després rebatejar-lo com a Pithecanthropus erectus (1893-1894[2]).

Descobriment

Entre 1891 i 1892, el doctor Eugen Dubois va trobar a prop de Trini, a Java central, una volta cranial, una mandíbula inferior, tres molars i un fèmur esquerre.[3] El descobriment i la seva publicació va provocar expectació i discussió entre zoòlegs i anatomistes a Europa i Amèrica, i va tornar a Europa per al seu estudi.[4]

Menys de deu anys després de 1891, s'havien publicat gairebé vuitanta llibres o articles sobre les troballes de Dubois. Pocs científics van acceptar que l'home de Java fos una forma de transició entre simis i humans. Alguns van considerar-los com a simis, altres com a humans moderns, i molts altres van considerar-lo com una branca primitiva de l'evolució no relacionada amb els humans moderns. Dubois mai no va acceptar que els fòssils que va trobar a Trinil poguessin relacionar-se com una mateixa espècie o forma humana amb els de Trinil i Sangiran. També Dubois havia trobat dues calaveres òbviament humanes a 100 km a Wadjak un jaciment de datat dubtós calculat en 50 000 anys d'antiguitat, que actualment es consideren més recents. Els detractors de l'evolució van acusar a Dubois d'ocultar aquesta informació per donar més credibilitat als seus altres descobriments. Noves proves sobre la fauna del mateix estrat marquen que aquests cranis -anomenats Wadjak 1 i 2- són de l'Holocè, cosa que els desvincula completament d'Homo erectus.[5]

Les similituds entre Pithecanthropus erectus (home de Java) i Sinanthropus pekinensis (home de Pequín) van fer que Ernst Mayr canviés el nom d'Homo erectus el 1950, col·locant-los directament a l'arbre evolutiu humà.

Fins que es va descobrir a Sud-àfrica el 1924 el Nen de Taung, les restes d'un Australopithecus africanus de 2,8 milions d'anys, els descobriments de Dubois i Koenigswald van ser les restes d'homínids més antigues que s'han trobat mai. Alguns científics de l'època van suggerir que l'home Java de Dubois era una forma intermèdia potencial entre els humans moderns i l'ancestre comú que compartim amb els altres grans simis. El consens actual dels antropòlegs és que els avantpassats directes dels humans moderns eren poblacions africanes d'Homo erectus (Homo ergaster), més que les poblacions asiàtiques de la mateixa espècie exemplificades per l'home de Java i l'home de Pequín

Característiques

Tenia una capacitat cranial d'uns 940 ml, intermèdia entre els 1200-1500 de l'home modern i els 600 ml del goril·la. L'home de Java posseïa la porció de cervell que controla el llenguatge, encara que s'ignora si efectivament parlava. El cervell de l'home de Java era molt més gran i amb un major nombre de circumvolucions que el de qualsevol dels micos primitius o vivents, i tenia més característiques humanes que simiesques. L'home de Java adult mesurava al voltant d'1,70 metres, pesava prop de 70 quilograms i caminava en posició erecta. Possiblement es desplaçava en petits grups familiars, vivia en cavernes i caçava en els boscos.[6]

Datació

Homo erectus va habitar la Terra entre uns 2 milions d'anys i 400.000 anys enrere, vivint especialment a Àsia i possiblement també a Europa,[7] i va arribar a Euràsia fa aproximadament 1,8 milions d'anys, en un esdeveniment considerat com el primer èxode africà.[8] Hi ha proves que la població de Java de Homo erectus vivia en un hàbitat forestal sempre humit semblant a una sabana inundada regularment. Les plantes trobades al lloc d'excavació de Trinil incloïen herba (Poaceae), falgueres, Ficus i Indigofera, que són típiques de la selva tropical de les terres baixes.

Fa uns 400.000 anys, l'Homo erectus pràcticament va desaparèixer tret d'un lloc anomenat Ngandong, a Java, al continent asiàtic. Els exemplars més recents són els Homo erectus soloensis trobats al llarg del riu Solo a Java, que tenen entre 117.000 i 108.000 anys,[9] i coincideixen amb l'inici d'una era interglacial. No van coincidir en el temps amb Homo sapiens, però podrien haver-ho fet amb els hominins de Deníssova.[10]

Nous mètodes de datació suggereixen que el Homo erectus de Java és molt anterior al prèviament establert i que té uns 1,8 milions d'anys d'antiguitat.[11]

Altres descobriments a Java

Després del descobriment de l'home de Java, Gustav Heinrich Ralph von Koenigswald va recuperar altres fòssils humans primerencs a Java: entre 1931 i 1933 fòssils de Homo erectus soloensis en jaciments al llarg del riu Bengawan Solo, entre ells diversos casquets cranials i fragments cranials, i el 1936 va descobrir un casquet juvenil conegut com el nen Mojokerto a Java oriental, que va anomenar Pithecanthropus modjokertensis, però Dubois va protestar que Pithecanthropus no era un humà.[12] També va fer diversos descobriments a Sangiran entre 1936 i 1941, que el van convèncer que tots aquests cranis pertanyien als primers humans. Dubois es va negar a reconèixer la similitud, però Ralph von Koenigswald i Franz Weidenreich van comparar els fòssils de Java i Zhoukoudian i van concloure que l'home de Java i l'Home de Pequín estaven estretament relacionats.

Referències

  1. ↑ Bernard Wood et alii, Wiley-Blackwell Encyclopedia of Human Evolution, June 2013 (single-volume paperback version of the original 2011 2-volume edition), 1056 pp.; ISBN 978-1-1186-5099-8 (anglès)
  2. ↑ Dubois, Eugène (1894)"Pithecanthropus erectus, eine menschhenähnlinche Uebergangsform aus Java": Batavia.
  3. ↑ Menghin, Oswald. Origen y desarrollo racial de la especie humana (en castellà). Editorial Nova, 1957, p. 16. 
  4. ↑ The Journal of the Anthropological Institute of Great Britain and Ireland (en anglès). 25, 1896, p. 241. 
  5. ↑ «WADJAK» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-04-07. [Consulta: 10 juny 2011].
  6. ↑ Aguirre, E. (1966): "Documentación fósil humana". En: Crusafont, M., Meléndez, B. y Aguirre, E. (Eds.): La evolución. La Editorial Católica, S.A. Biblioteca de Autores Cristianos, 258: 522-598 Madrid ISBN 978-84-220-0676-3 (de la 4ª ed., 1986)
  7. ↑ «El último 'homo erectus' vivió en la isla de Java hace 108.000 años» (en castellà). RTVE, 18-12-2019. [Consulta: 23 juny 2022].
  8. ↑ Matsubayashi, Kozo «Geriatric issues from the standpoint of human evolution». Geriatrics & Gerontology International, vol. 14, 4, 2014, pàg. 731–34. DOI: 10.1111/ggi.12224. PMC: 4285791. PMID: 25327904.
  9. ↑ Rizal, Yan; Westaway, Kira E.; Zaim, Yahdi; van den Bergh, Gerrit D.; Bettis, E. Arthur; Morwood, Michael J.; Huffman, O. Frank; Grün, Rainer; Joannes-Boyau, Renaud «Last appearance of Homo erectus at Ngandong, Java, 117,000–108,000 years ago» (en anglès). Nature, 577, 7790, 1-2020, pàg. 381–385. DOI: 10.1038/s41586-019-1863-2. ISSN: 0028-0836. PMID: 31853068.
  10. ↑ «El Homo Erectus se extinguió hace 110 000 años en Indonesia» (en castellà). El Comercio, 18-12-2019. [Consulta: 30 setembre 2021].
  11. ↑ «Redated Fossil Upsets Map of Man's Evolution» (en anglès). The New York Times.
  12. ↑ Theunissen, Bert. Eugène Dubois and the Ape-Man from Java (en anglès). Boston: Kluwer Academic Publishers, 1989, p. 161-162. ISBN 1-55608-082-4. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Home de Java


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Home_de_Java&oldid=30391078»