Vés al contingut

Home de Java

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:00, 19 maig 2022 amb l'última edició de ArnauBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'ésser viuHome de Java
Homo erectus erectus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaHominidae
GènereHomo
EspècieHomo erectus
SubespècieHomo erectus erectus Modifica el valor a Wikidata
Dubois, 1892
Nomenclatura
Ortografia originalPithecanthropus erectus Modifica el valor a Wikidata
Il·lustració del crani d'un ésser humà de Java

Humà de Java (Homo erectus erectus) és el nom donat als fòssils descoberts el 1891 a Trinil, Regència Ngawi, a la vora del riu Solo a Java Oriental, Indonèsia, un dels primers exemplars coneguts d'Homo erectus. També es coneix com a pitecantrop, pel nom científic que li donà el seu descobridor, Eugène Dubois, el qual nom deriva d'arrels gregues i llatines i significa 'humà-mico dreçat'. Eugène el va batejar com a Anthropopithecus erectus (1892-1893[1]) per després rebatejar-lo com a Pithecanthropus erectus (1893-1894[2]).

Característiques

Tenia una capacitat cranial d'uns 940 ml, intermèdia entre els 1200-1500 de l'home modern i els 600 ml del goril·la. L'home de Java posseïa la porció de cervell que controla el llenguatge, encara que s'ignora si efectivament parlava. El cervell de l'home de Java era molt més gran i amb un major nombre de circumvolucions que el de qualsevol dels micos primitius o vivents, i tenia més característiques humanes que simiesques. L'home de Java adult mesurava al voltant d'1,70 metres, pesava prop de 70 quilograms i caminava en posició erecta. Possiblement es desplaçava en petits grups familiars, vivia en cavernes i caçava en els boscos.[3]

Datació

Nous mètodes de datació suggereixen que el Homo erectus de Java és molt anterior al que prèviament establert, comptant amb uns 1,8 milions d'anys d'antiguitat.[4]

Debat

Dubois mai no va acceptar que els fòssils que va trobar a Trinil poguessin relacionar-se com una mateixa espècie o forma humana amb els de Trinil i Sangiran. També Dubois havia trobat dues calaveres òbviament humanes a 100 km a Wadjak un jaciment de datat dubtós calculat en 50 000 anys d'antiguitat, que actualment es consideren més recents. Els detractors de l'evolució van acusar a Dubois d'ocultar aquesta informació per donar més credibilitat als seus altres descobriments. Noves proves sobre la fauna del mateix estrat marquen que aquests cranis -anomenats Wadjak 1 i 2- són de l'Holocè, cosa que els desvincula completament d'Homo erectus.[5]

Referències

  1. Bernard Wood et alii, Wiley-Blackwell Encyclopedia of Human Evolution, June 2013 (single-volume paperback version of the original 2011 2-volume edition), 1056 pp.; ISBN 978-1-1186-5099-8 (anglès)
  2. Dubois, Eugène (1894)"Pithecanthropus erectus, eine menschhenähnlinche Uebergangsform aus Java": Batavia.
  3. Aguirre, E. (1966): "Documentación fósil humana". En: Crusafont, M., Meléndez, B. y Aguirre, E. (Eds.): La evolución. La Editorial Católica, S.A. Biblioteca de Autores Cristianos, 258: 522-598 Madrid ISBN 978-84-220-0676-3 (de la 4ª ed., 1986)
  4. Redated Fossil Upsets Map of Man's Evolution de The New York Times.
  5. «WADJAK» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-04-07. [Consulta: 10 juny 2011].

Enllaços externs