Vés al contingut

Australopithecus anamensis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 09:34, 3 abr 2022 amb l'última edició de Leptictidium (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'ésser viuAustralopithecus anamensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaHominidae
GènereAustralopithecus
EspècieAustralopithecus anamensis Modifica el valor a Wikidata
Meave Leakey, 1995
Tipus taxonòmicKNM-KP 29281 Modifica el valor a Wikidata

Australopithecus anamensis és una espècie extinta del gènere dels australopitecs.

Les restes postcranials suggereixen que aquesta espècie era bípeda. Això es pot trobar, per exemple, a la tíbia: l'extrem que s'articula amb el fèmur és ample, per tenir més teixit esponjós per poder absorbir les càrregues de la locomoció bípeda. I l'extrem que s'articula amb l'astràgal té un espessiment que també absorbeix l'impacte d’aquesta locomoció.[1]

Les primeres restes d'aquesta espècie foren trobades l'any 1965 per un equip de la Universitat Harvard al llac Turkana de Kenya que foren datades en 4 milions d'any d'antiguitat.

El 1993 Meave Leakey i Alan Walker trobaren una part de la mandíbula d'aquest homínid semblant a un ximpanzé però amb dentadura més pròxima a la humana.

D’altra banda, l’únic crani quasi complet que hem trobat d’aquesta espècie es va trobar l'any 2019, i se’l va anomenar MRD. Aquest crani és d’un mascle, de fa uns 3,8 milions d’anys, i la seva capacitat cranial és de 365-370 cc. Conté una cresta sagital i una cara molt projectada en la regió nasal i la meitat inferior. Tot i que de MRD no es conserva la mandíbula, se sap que els Au. anamensis la tenen relativament petita, i amb forma de u estreta.[2]

Aquest mateix mostra la primera evidència d'increment de la mida dels molars i la robustesa de l'aparell mastegador, respecte a Ardipithecus ramidus.[3]

Probablement aquesta espècie passava gran part del seu temps dalt dels arbres.

Aquest investigadors consideraren que aquesta espècie era la predecessora d'Australopithecus afarensis.

Bibliografia

  • SÁEZ R., Evolución humana: prehistoria y origen de la compasión; Espanya; Almuzara; Història; 2019; pàgs. 27-28

Referències

  1. Sáez, 2019, p. p.27.
  2. Sáez, 2019, p. p.27-28.
  3. Sáez, 2019, p. p. 28.

Enllaços externs