Hispanopithecus laietanus
| Període | |
|---|---|
Miocè superior
| |
| Estat de conservació | |
| Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Hominidae |
| Tribu | Hispanopithecini |
| Gènere | Hispanopithecus |
| Espècie | Hispanopithecus laietanus  Villalta i Crusafont, 1944 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg?lang=ca){kind=icon}
Dryopithecus laietanus, és un hominoïdeu fòssil del Miocè (de fa aproximadament 9.5 milions d'anys) trobat a Can Llobateres (Sabadell) i a altres punts de Catalunya.
No va ser gens fàcil de trobar en Jordi. La campanya de Salvador Moyà-Solà va començar el 1989 i van començar excavant per on havia treballat Miquel Crusafont (historiador i investigador) i havia trobat dents i fragments de mandíbula. El 1990 el seu equip va decidir que farien l'última excavació, ja que en aquelles terres no trobaven res. Salvador Moyà va cometre un error i va excavar en un lloc diferent d'on havia d'excavar, però aquest error va ser el que per sort, li va fer trobar el crani sencer d'en Jordi. 2 anys després, al 1992, Joan Pons i Salvador Moyà van aconseguir trobar els fèmurs, les costelles i les vèrtebres d'en Jordi. Gràcies als estudis de l'equip de Moyà podem saber qui va ser en Jordi, com vivia, com era, quan va morir, etc.
En Jordi va viure a l'actual Catalunya ara ja fa deu milions d'anys. Va ser un simi que, tot i no ser un ascendent directe nostre, s'assemblava molt als nostres avantpassats. Gràcies a la investigació del mateix equip de Moyà, sabem que en Jordi mesurava entre 1 m-1,10 m d'alçada, i devia pesar 34 kg aproximadament. A més, també sabem que passava la major part del temps als arbres i, quan era a terra, caminava sobre les quatre potes. Vivia en grup com la majoria de primats, en una societat complexa, en la qual compartien el menjar i s'avisaven si hi havia perill.
L'estudi de l'equip de Moyà també ha confirmat que en Jordi s'alimentava de dàtils i figues i que va morir amb una edat aproximada de divuit o vint anys i, encara ara, la causa de la seva mort no és del tot clara. Tot i això, arran d'algunes proves trobades a Can Llobateres, es creu que en Jordi va morir o bé d'alguna malaltia fatídica com la malària o bé atacat a mans d'un lleó de dents de sabre.