Programari lliure
VAYA MIEDA ES ESTA
| Llibertat | Descripció |
|---|---|
| 0 | La llibertat de fer servir el programa, amb qualsevol propòsit. |
| 1 | La llibertat d'estudiar com funciona el programa i modificar-lo, adaptant-lo a les teves necessitats. |
| 2 | La llibertat de distribuir còpies del programa. |
| 3 | La llibertat de millorar el programa i fer públiques aquestes millores per a tothom, de manera que tota la comunitat en surti beneficiada. |
| Les llibertats 1 i 3 requereixen accés al codi font perquè estudiar
i modificar el programari sense el seu codi font és molt poc viable. | |
Tipus de llicències
No totes les llicències lliures són similars. No obstant, totes han de garatir les quatre llibertats abans esmentades, però les disposicions contingudes en aquestes llicències poden variar en gran manera. El ventall de possibilitats va des d'unes obligacions mínimes (en les llicències de tipus BSD) que obliguen únicament a mantenir l’avís d’autoria i la limitació de garanties i de responsabilitats (el disclaimer), fins a les màximes de la clàusula copyleft de la GPL que obliga a distribuir qualsevol modificació i obra derivada sota la mateixa llicència GPL, juntament amb accés al codi font.
Així, la diferència es troba, bàsicament, en les condicions de redistribució, ja que s'haurà de realitzar sota certes condicions.
Les llicències lliures més conegudes i usades són:
- La llicència (Berkeley Software Distribution)
- La llicència “Apache Software License”
- La llicència “GNU General Public License” (GPL)
- La llicència “GNU Library or Lesser General Public License” (LGPL)
- La “Mozilla Public License” (MPL)
Finalment, no totes les llicències són compatibles, ja que, encara que compleixen amb els mateixos criteris, existeixen pactes addicionals sobre patents, marques, dret aplicable, entre d'altres. La FSF ofereix una llista de llicències compatibles amb la GPL per reduir les dificultats a l’hora de barrejar codi lliure.[1]
Programari lliure destacat
Alguns dels exemples més coneguts de programari lliure són per categories (endreçades alfabèticament):
Aplicacions ofimàtiques
- El projecte Mozilla, que inclou el navegador Mozilla Firefox i el client de correu Mozilla Thunderbird.
- L'aplicació ofimàtica OpenOffice.org i el seu fork LibreOffice.
Antivirus
- L'antivirus ClamAV.
Arxivadors i compressors de fitxers
- L'arxivador de fitxers 7-Zip.
Diccionaris i enciclopèdies
Editors de textos
- L'editor de PDF PDF Split and Merge.
Editors de vídeos
- Shotcut amb algunes barres d'eines opcionals.
Entorns gràfics
- Els entorns gràfics KDE i Gnome.
- El programa de tractament de gràfics GIMP.
- L'editor de gràfics en tres dimensions Blender.
Reproductor de vídeos
- VLC reprodueix la majoria de formats de vídeo tant per Windows, OS X i Linux.
Sistemes operatius
- El projecte GNU.
- Els sistemes operatius basats en GNU/Linux, BSD i OpenSolaris.
Transferència d'arxius
- FileZilla és un programa imprescindible per la transferència d'arxius FTP.
- LliureTIC: aliança entre programadores lliures creada recentment amb l'objectiu de facilitar l'opció del programari lliure per als projectes tecnològics de les empreses.
- CommonsCloud: plataforma que integra diverses aplicacions lliures per oferir un servei de núvol digital cooperatiu, alternatiu als núvols corporatius com Google Drive i Dropbox.
- CoopDevs: plataforma tecnològica gestionada com una cooperativa per una comunitat d'usuàries, creada amb la voluntat de fer una economia transparent, democràtica i inclusiva.
- Katuma: plataforma que facilita la creació i gestió de grups de consum i distribució d’alimentació ecològica i de proximitat. És un projecte de la plataforma CoopDevs.
- TimeOverFlow: plataforma de gestió de Bancs de Temps, un sistema d’oferta de serveis a canvi de temps. És un projecte de la plataforma CoopDevs.
Referències
- ↑ «Llicències de programari lliure: una mirada general — Portal i·Legal». [Consulta: 8 abril 2018].
- ↑ «Un futur comú en programació». La Directa, 30-05-2018. [Consulta: 14 desembre 2018].
- ↑ «Combatre el capitalisme digital». La Directa, 19-07-2018. [Consulta: 14 desembre 2018].
Vegeu també
- Llista de programari alliberat
- Codi obert
- Copyleft
- Cultura lliure
- Coneixement lliure
- Dia de la llibertat del programari
- Programari de propietat
Bibliografia
- Stallman, Richard M.. Programari lliure, societat lliure. Introducció de Lawrence Lessig i edició de Joshua Gay. 2002
Enllaços externs
- Definició de programari lliure segons Richard Stallman
- Softcatalà: LibreOffice, Gnome, Mozilla i altres projectes lliures en català
- Programari lliure: tècnicament viable, econòmicament sostenible i socialment just.
- LaFarga.cat. Idees i projectes relacionats amb programari lliure