Monty Python's Flying Circus
![]() | |
Gènere | telecomèdia ![]() |
---|---|
Creador | Monty Python ![]() |
Director | Ian MacNaughton ![]() |
Productor | Ian MacNaughton ![]() |
Actors | |
Companyia productora | BBC ![]() |
País | Regne Unit ![]() |
Llengua original | anglès ![]() |
Canal original | BBC One i BBC Two ![]() |
Durada dels capítols | 30 min ![]() |
Primer episodi | 5 octubre 1969 ![]() |
Últim episodi | 5 desembre 1974 ![]() |
Temporades | 4 ![]() |
Episodis | 45 ![]() |
Llista d'episodis | llista d'episodis de Monty Python's Flying Circus ![]() |
Més informació | |
![]() ![]() ![]() ![]() | |
Monty Python's Flying Circus és una sèrie de televisió britànica creada i protagonitzada pel grup d'humoristes Monty Python i consta de 4 temporades, amb un total de 45 capítols. Aquesta es basava en sketchs breus que en moltes ocasions incloïen una important càrrega de crítica social, i la majoria de les obres fregaven l'absurd total. El primer episodi va ser emès el 5 d'octubre de 1969 per la BBC i la sèrie va seguir en antena fins a 1974, ha estat reemitida en multitud d'ocasions en diferents països.
Els títols d'inici de la sèrie tenien com a tema musical la marxa de John Philip Sousa "The Liberty Bell" publicada per primer cop el 1893.[1]
Personatges recurrents
Els capítols de la sèrie no seguien una història lineal i coherent, sinó que es componia simplement de sketchs. Malgrat això, hi havia diversos personatges que es repetien.
- Arthur Pewtey (Palin), un home extremadament avorrit i socialment inepte. Sol aparèixer com una figura d'autoritat, la qual és una paròdia de la classe alta dirigent britànica.
- El reverend Arthur Belling (Chapman i Palin) és un vicari de comportament excèntric. Fa una crida als bojos per a conduir-los a una bogeria sana.
- El nàufrag (Palin) apareix sempre amb una llarga barba i roba descurada. Fa la seva aparició en els llocs més estranys i sempre diu ‘‘és...’’ per a ser tallat i donar pas als títols de crèdit animats de Terry Gilliam.
- El locutor de la BBC (Cleese). Està sempre assegut darrere d'un escriptori i vestit amb un smoking. La seva única frase és ‘‘I ara una cosa completament diferent’’. Amb el temps la frase es va convertir en el més conegut del grup, donant nom a la seva primera pel·lícula.
- Els Gumbys (tot el grup) són uns ximples vestits tots de manera idèntica; botes altes, pantalons de tirants, bigoti de raspall i un mocador al cap. Solen mantenir els braços en posició simiesca i parlant alt i síl·laba per síl·laba. Son una paròdia del típic anglès de classe obrera.
- El cavaller amb un pollastre cru (Gilliam) que colpeja a les persones al cap quan diuen una cosa especialment absurda.
- El organista nu (Gilliam i Jones) apareix en seqüències de pocs segons.
- La Inquisició espanyola (Palin, Gilliam i Jones) apareix quan algú la nomena. La seva frase és ‘‘Ningú espera a la Inquisició espanyola’’.
Premis i distincions
En una llista del British Film Institute per a determinar les millors sèries de televisió britàniques de tots els temps elaborat per professionals de la indústria, el Monty Python's Flying Circus va ser col·locat en cinquè lloc.
En una llista dels 50 millors sketches britànics del Channel 4 van aparèixer cinc dels Monty Python.[2]
- #2 – Dead Parrot
- #12 – The Spanish Inquisition
- #15 – Ministry of Silly Walks
- #31 – Nudge Nudge
- #49 – The Lumberjack Song
La sèrie va quedar en cinquè lloc en la llista de la TV BFI 100, elaborat pe l'Institut de Cinema Britànic en 2000, i votat pels professionals del sector.
La revista Time va incloure la sèrie en la seva llista 2007 de "100 Best TV Shows of All Time".[3]
Llegat
Després d'aquesta sèrie, el grup Monty Python ha fet pel·lícules i obres teatrals.
En informàtica, els termes spam i el llenguatge de programació Python deriven d'aquesta sèrie.
En 2013, Gran Bretanya ha elaborat un nou examen de ciutadania, que inclou nombroses qüestions relatives a la cultura popular, incloent preguntes sobre Shakespeare, Stonehenge o els propis Monty Python.
Components del grup
Referències
- ↑ All Music Guide to Classical Music: The Definitive Guide to Classical Music. San Francisco, CA: Backbeat Books, 2005. Retrieved February 11, 2018
- ↑ «Channel 4's 50 Greatest Comedy Sketches». Channel4.com. Arxivat de l'original el 27 June 2009. [Consulta: 14 juliol 2009].
- ↑ «The 100 Best TV Shows of All-TIME». TIME, 06-09-2007 [Consulta: 14 juliol 2009].