Monty Python and the Holy Grail
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Terry Gilliam i Terry Jones |
| Protagonistes | |
| Producció | Mark Forstater i Michael White |
| Dissenyador de producció | Roy Smith |
| Guió | Graham Chapman, John Cleese, Terry Gilliam, Terry Jones, Eric Idle i Michael Palin |
| Música | Neil Innes |
| Productora | Python (Monty) Pictures (en)  |
| Distribuïdor | Mokép i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit |
| Estrena | 9 abril 1975 |
| Durada | 91 min |
| Idioma original | anglès (principalment) |
| Rodatge | Castell Doune i Tomnadashan Mine (en) |
| Color | en color |
| Pressupost | 400.000 $ |
| Recaptació | 5.028.948 $ |
| Descripció | |
| Basat en | llegenda artúrica |
| Gènere | cinema fantàstic, cinema d'aventures, drama històric, comèdia, pel·lícula de paròdia i pel·lícula de cavallers |
| Qualificació MPAA | PG |
| Representa l'entitat | sant Greal |
      | |
Monty Python and the Holy Grail és un pel·lícula britànica escrita i interpretada en 1975 pel grup de comèdia Monty Python i dirigida per
Terry Gilliam i Terry Jones. Va ser concebuda durant el descans entre la tercera i quarta temporades de la seva sèrie de televisió de la BBC Monty Python's Flying Circus.
A diferència de la primera pel·lícula del grup, And Now for Something Completely Different, una recopilació de sketchos de les dues primeres sèries de televisió, Holy Grail es basa en un nou material, parodiant la llegenda de la recerca del Sant Grial pel rei Artús. 30 anys més tard, Idle va utilitzar la pel·lícula com a base del musical Spamalot.
Monty Python and the Holy Grail van recaptar més que qualsevol pel·lícula britànica que es va exhibir als Estats Units el 1975. Als Estats Units, va ser seleccionada com la segona millor comèdia de tots els temps en l'especial ABC Best in Film: The Greatest Movies of Our Time.[1] Al Regne Unit, els lectors de la revista Total Film la van classificar com la cinquena millor pel·lícula de comèdia de tots els temps; una enquesta semblant als televidents de Channel 4 la va col·locar sisena (2000).
Referències
- ↑ Stodola, Ellen. «‘The Best in Film: The Greatest Movies of Our Time’ Recap». the celebrity cafe. [Consulta: 3 febrer 2019].