Aragonès central
| Aragonés central | |
|---|---|
| Tipus | grup de dialectes |
| Dialecte de | aragonès |
| Ús | |
| Oficial a | |
| Autòcton de | Aragó (Província d'Osca) (Sobrarb) (Alt Gállego) |
| Classificació lingüística | |
| Indoeuropeu Llengües itàliques | |
| Característiques | |
| Institució de normalització | Acadèmia de l'Aragonès |
| Codis | |
| Glottolog | cent1317 |
| Linguist List | arg-cen |
L'aragonès central o bloc central és un dels dialectes que componen l'aragonès (juntament amb l'occidental, l'oriental i el meridional) que es parla aproximadament en el nord-est de l'Alt Gállego i l'oest i centre del Sobrarb. Destaquen llocs com els Panticosa, Broto, Aïnsa i Belsa.
Fonètica
Conserva la fonètica de l'aragonès pirinenc preliterari:
- Existeixen focus de conservació del diftong -ia- derivat de la I curta llatina (fiastas, suarde, etc) i casos aïllats fora d'aquests focus.
- Les oclusives sordes intervocàliques llatines P, T, K, es conserven en molts més casos que en l'aragonès general: capeza, saper, crapa, lupo, escopallo, foricar, afocar, taleca, focaza, borruca, fornica, ayutar, fusata, xata, recutir, recatiar, empreñatuara. Això dóna en la morfologia participis en -ato i -ito.
- Sonorització darrere de líquida: les sonores que van darrere de líquida N, R s'ensordeixen sobretot en el sector Torla-Ordesa-Brollo-Vió-La Solana-Tena.
- Grup -MP- > -mb-:
- Cambio en Panticosa, Torla-Ordesa, Oto, Brollo, Broma, Fanlo, Buisan, Yosa.
- Tramba en Torla-Ordesa.
- Embolla: butllofa (molt estès)
- Grup -NT- > -nd-:
- Planda i Punda en Vió i Panticosa.
- Candal, Sendir, Fuande, Puande, Undar, només en Vió.
- Grup -NK- > -ng-:
- Blango, Bango, Chungo, Barrango, Palanga
- Zingüenda (Panticosa).
- Grup -LT- > -ld-:
- Aldo, Buldorín, Saldo, Suarde, Sangardana
- Grup -RT- > -rd-:
- Chordica/Xordica (molt estès)
- Grup -LP- > -lb-
- Tauba (de Talpa, a Sallent de Gállego)
- Grup -RK- > -rg-:
- Forgancha
- Grup -MP- > -mb-:
Morfologia
En el sector central trobem en molts llocs l'article ro, ra, ros, ras com a forma posvocálica de l'article aragonès general o, a, us, as. També ho trobem en un text antic procedent de Sobrarb que estava en llatí però tenia formes romanços: ero kabalo, era espata (la l representava de vegades una ll o una l geminada). Coincideix amb les formes gascones de l'altre costat dels Pirineus.
Es emplean participis en -ato, -ito, considerats més propers a la fonètica aragonesa. No obstant això, en algunes zones coexisteixen amb -au, -iu que tendeixen a predominar, i també han fet que es perdin els primers.
Situació dins de l'aragonès
L'aragonès central és un bloc dialectal que engloba diferents varietats regionals, les quals es poden subclasificar al seu torn en centre-occidental i centre-oriental. En la següent taula pot veure's una classificació de tots els dialectes de l'aragonès i la situació particular de l'aragonès occidental. Hi ha continuïtat entre les varietats dialectals properes, que presenten característiques comunes malgrat pertànyer a blocs diferents.
Dins del centre-occidental es troben d'oest a aquest aproximadament: tensí (amb el panticut), aragonès de la terra de Biescas, de la vall d'Acumuer, de Ballibasa i de Sobrepuerto. Dins del centre-oriental es troben d'oest a aquest aproximadament: aragonès de la ribera de Fiscal, bergotès, de la vall de Vió, de la vall de Puértolas, de la vall de Tella, belsetano i de Sierra Ferrara.
| Bloc occidental | Bloc central | Bloc oriental
|
|
| Bloc meridional | Dialectes de transició | ||
Bibliografia
- {{{títol}}}. Mira Editores. ISBN 84-86778-16-6.
