Complement directe

no ho entenc

El CD d'una oració es converteix en el subjecte pacient d'una oració en veu passiva.

Exemple: Pere argumenta les idees. (CD)

Les idees són argumentades per Pere. (Subjecte pacient)

El complement directe amb a en català

En català el complement directe no porta preposició, tret d'aquests casos:

• Obligatòriament:

• Davant del segon terme d'un CD recíproc

Se saludaren l'un a l'altre

• Quan el CD és un pronom personal tònic (altrament dit fort)

T'estime a tu

• Quan hi ha dislocació del CD al començament o al final de l'oració (en aquest cas ha de ser représ per un pronom a la seua posició normal)

A Joan, no l'he vist

• Opcionalment:

• Davant els indefinits tothom, tots, ningú, el relatiu el qual (i variants) i el relatiu o interrogatiu qui, per evitar possibles ambigüitats

Ha vist tothom (subj. o CD) ≠ Ha vist a tothom (CD)

• En altres casos d'ambigüitat

T'estime com en Joan ≠ T'estime com a en Joan

Pronominalització del complement directe

Es pot substituir per diversos pronoms febles o clítics:

• Si el CD és de 1a o 2a persona serà substituït pels pronoms em o et, en singular, o ens o us, en plural, en la variant que corresponga.

Ton pare no ens va veure

• Si el CD és de 3a persona poden donar-se els casos següents:

• CD determinat per un article determinat, un possessiu o un demostratiu: el, els, la, les.

He agafat els dispositius = Els he agafat

• CD indeterminat: en.

He comprat uns llibres de poesia = N'he comprat

• CD infinitiu: en.

El xiquet encara no sap cordar-se les sabates = El xiquet encara no en sap

• CD quantificat o qualificat per un numeral, indefinit, adverbi o adjectiu: en.

He dut tres bosses de llepolies = N'he dut tres

• CD substantiu + adjectiu: en substitueix el nom i apareix la preposició de davant l'adjectiu.

Miquel venia llibres antics = Miquel en venia d'antics

• CD clàusula subordinada substantiva o pronom açò, això o allò: ho.

No sap què s'ha decidit a la reunió = No ho sap

No li digues això = No li ho digues

• CD recíproc o reflexiu: es.

Joan mirà Pere i Pere mirà Joan = Joan i Pere es miraren

Bibliografia

• Joan Rafael Ramos, Introducció a la sintaxi, València, Tàndem, 1998.
• Maria Josep Cuenca, Sintaxi catalana, Barcelona, UOC, 2005.