Format acadèmic

Format de pel·lícula 35 mm

El format acadèmic és un format de pel·lícula de 35 mm que es coneix amb el nom de 1.37: 1 (abreujament del seu radi de 1,375:1). Aquest format es caracteritza per tenir imatges amb quatre perforacions als costats i unes dimensions de 22 mm de base per 16 mm d’altura amb una banda de so òptic. El format acadèmic va ser estandarditzat als Estats Units d’Amèrica l’any 1932 per l’Acadèmia de les Arts i de les Ciències com a format estàndard de totes les pel·lícules, encara que el 1928 ja s’havia utilitat un format semblant.

Història

Les primeres pel·lícules de la història del cinema, les pel·lícules mudes, van filmar-se en un format 4:3, és a dir, en una mida 1,33. En aquest format cada imatge del frame ocupava tot l’espai de la cinta negativa que hi havia entre dues files de quatre forats per banda. D’aquesta manera, l’espai entra ambdues imatges era molt estret. El problema va sorgir amb la introducció del so en el cinema, quan l’any 1927 va sortir la primera pel·lícula sonora: The Jazz Singer. La banda sonora del film s’havia d’introduir en una de les dues bandes dels costats de la cinta negativa on s’hi enregistrava la pel·lícula, i en el format 4:3 no hi havia suficient espai, motiu pel qual es van tallar perforacions en la imatge en format 1,33. Això va donar una imatge més gran, al voltant del format de 1,19. Aquest canvi tant innovador  va ser un problema per les emissores amb pantalles de mida fixa i projectors estàtics ja que no estaven adaptats al nou format cinematogràfic.

En vista del canvi de format, totes les sales de cinema van optar en un primer lloc per la reducció de la imatge en format 1:19 per tal de tornar al format 1:33, encara que els resultats van ser variables ja que cada cadena de sales de cinema tenia el seu propi format de reproducció de les pel·lícules. En vista d’aquest problema, el novembre del 1929 tots els estudis americans es van posar d’acord per utilitzar el format de la Societat de Productors de Cinema i Televisió d'Enginyers, una pantalla de 0,8 x 0,6 polzades (20,3 mm x 15,2 mm), tornant així a una mida de 1,33: 1.

Un any més tard, el 1930, l’Acadèmia de les Arts i les Ciències va considerar altres canvis i es van proposar diversos nous formats de pel·lícula. Finalment, la mida de l'obertura del projector es va fixar a 0,825 × 0,600 polzades. El format resultant va ser de  1.375: 1 conegut també com a format acadèmic. El  9 de maig de 1932, la Societat de Productors de Cinema i Televisió d’Enginyers va adoptar la mateixa obertura estàndard de projecció.

Totes les pel·lícules dels estudis de Hollywood fetes entre el 1932 i el 1952, van ser fetes en format de 35 mm, com per exemple, Casablanca. No obstant això, el 1953 va aparèixer la pantalla panoràmica, que va captivar tota la indústria cinematogràfica i totes les productores van començar a adaptar les seves pel·lícules per ampliar-les en formats 1,66, 1,75 i 1,85.  

Actualment, encara que el format acadèmic ja no sigui tant utilitzat com abans, no ha desaparegut del tot ja que encara és utilitzat en pel·lícules com Elephant (2003), Fish Tank (2009), Meek’s Cutoff (2010), The Artist (2011) o  Ida (2013).

Referències

1. _{↑ Cowan, Lester, «  », Journal of the Society of Motion Picture Engineers, vol. XIV, no 1,‎ janvier 1930, p. 108–121 (OCLC 1951231, lire en ligne [archive])}
2. _{↑ «  », Journal of the Society of Motion Picture Engineers, vol. XIX, no 1,‎ juillet 1932, p. 924 (OCLC 1951231, lire en ligne [archive])}
3. _{↑ "The-Artists-Cinematographer-Speaks. [archive]}
4. _{↑ Bernstein, N.D.; Wysotsky, M.Z.; and Konoplev, B.N. "A Universal Format for Film Production." Journal of the SMPTE. September 1973; Lente, Miklos. "The Proposed Trilent-35 System." American Cinematographer. June 1976; Ericson, Rune. "Three-Perf in the Future." American Cinematographer. July 1986.}