Vés al contingut

Roderic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 03:22, 25 ago 2016 amb l'última edició de Oranies (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Roderic fou rei dels visigots d'Hispània del 710 al 711.[1] Era fill del comte Teodofred i nét del rei Khindasvint. Va viure a Còrdova i fou fet duc de la Bètica. Aquest va ésser proclamat rei, gràcies als enemics del rei Vítiza, que amb la seva restauració dels béns i els drets dels seus enemics no va fer sinó atiar el foc de la venjança. Els fills de Vítiza es refugiaren a Ceuta, on governava el comte Olbà, dit també Julià, sota el domini de Mūsà ibn Nusayr. Amb ells negociaren un ajut per tal de recuperar el tron i el patrimoni familiar. Mentre Roderic assetjava Pamplona i lluitava contra els bascs revoltats, els àrabs, comandats per Tàriq ibn Ziyad i ajudats pel comte Olbà, passaren l'estret i s'establiren al lloc després anomenat Gibraltar. Roderic tornà a Còrdova, reuní l'exèrcit i en confià les dues ales als germans de Vítiza. Tàriq ibn Ziyad envià reforços, per tal de consolidar les places. S'entaulà la batalla de Guadalete, a un indret entre Medina Sidonia i Vejer de la Frontera, prop de la llacuna de la Janda, i durà des del 19 fins al 26 de juliol de 711. Els germans de Vitiza abandonaren l'exèrcit i el centre d'aquest fou destruït. Roderic desaparegué; probablement morí a la batalla, si bé hom parla de l'existència de la seva sepultura a Viseu, a Lusitània, on es devia refugiar. La llegenda de la filla de Julià (anomenada Florinda la Cava) ultratjada per Roderic, com a causa de l'entrada àrab a Hispània, no resta prou demostrada històricament. Més aviat, sembla que els àrabs oportunament, van saber treure profit de les oportunitats que els passaven pel davant.

Referències


Precedit per:
Vítiza
rei visigot
710-711
Succeït per:
Àquila II