Association for Computing Machinery

Association for Computing Machinery
	;
Dades
Nom curt	ACM
Tipus	col·legi professional ; editor en accés obert ; editorial ; societat científica ; organització
Camp de treball	informàtica i ciències de la computació
Forma jurídica	501(c)
Història
Creació	1947
Localització dels arxius	Institut Charles Babbage ;
Activitat
Membre de	ORCID ; Society Publishers' Coalition ; CHORUS ; Committee on Publication Ethics ; Federació Internacional pel Processament de la Informació ; International Association of Scientific, Technical, and Medical Publishers
Governança corporativa
Seu	«Crowne Plaza Times Square»; Broadway, 1601; Nova York;
Presidència	John W. Carr III (1956–1958); Walter M. Carlson (1970–1972); Jean E. Sammet (1974–1976); Daniel D. McCracken (1978–1980); David H. Brandin (en) (1982–1984); Adele Goldberg (1984–1986); Barbara Simons (1998–2000); Stephen Bourne (2000–2002); Maria Klawe (2002–2004); Stuart Feldman (2006–2008); Wendy Hall (2008–2010); Vinton Cerf (2012–2014); Alexander L. Wolf (2014–2016); Vicki L. Hanson (2016–2018); Cherri M. Pancake (2018–2020); Gabriele Kotsis (2020–2022); Yannis Ioannidis (en) (2022–)
Filial	Special Interest Group on Security, Audit and Control (en)
Format per	ACM special interest group (en) ; Biblioteca Digital de l'ACM
Indicadors econòmics
Finançador	Open Society Foundations (2018)
Ingressos totals	85.000 € (2020)
Actius totals	211 M$ (2022)
Lloc web	acm.org

ACM redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Associació Catalana de Municipis»

L'Association for Computing Machinery (ACM) és una societat científica internacional dedicada a la informàtica. Es va fundar el 1947 i és la més gran del món^[1] del seu tipus. És una associació sense ànim de lucre.^[2] El 2011, tenia més de 100.000 socis. La seu central és a la ciutat de Nova York.

Activitats

Street view of top half of skyscraper against the sky; its outside is dominated by vertical black and white lines — Two Penn Plaza, edifici on es troba la seu de l'ACM a Nova York

L'ACM està organitzada en 171 seccions locals i 37 Grups d'Interès Especial (Special Interest Groups o SIGs), mitjançant els quals duu a terme la major part de les seves activitats. A més, hi ha més de 500 seccions en universitats.

Molts dels SIGs, com SIGGRAPH, SIGPLAN, SIGCSE i SIGCOMM, organitzen conferències periòdiques que s'han famoses com al lloc de més prestigi on presentar les innovacions dels seus camps. Aquests grups també publiquen força publicacions especialitzades.

L'ACM també organitza altres esdeveniments relacionats amb la informàtica, com el concurs internacional de programació entre universitats (ICPC) i la partida d'escacs entre Garry Kasparov i l'ordinador IBM Deep Blue.

Serveis

Publicacions

L'ACM edita força publicacions i revistes. Els òrgans de l'associació són Communications of the ACM i ACM Queue,^[3] que són revistes orientades als professionals de la informàtica.

La publicació acadèmica més prestigiosa^[4] que publica l'ACM és el Journal of the ACM, però n'hi ha moltres més:

ACM XRDS, abans "Crossroads", orientat als estudiants.
ACM Interactions, orientada a la connexió entre experiències, persones i tecnologia. És la tercera en difusió dins de l'ACM.^[5]
ACM Computing Surveys (CSUR)
ACM Computers in Entertainment (CIE)
Unes quantes publicacions, específiques de branques de la informàtica, anomenades ACM Transactions. Algunes de les més notables són:
- ACM Transactions on Computer Systems (TOCS)
- IEEE/ACM Transactions on Computational Biology and Bioinformatics (TCBB)
- ACM Transactions on Computational Logic (TOCL)
- ACM Transactions on Computer-Human Interaction (TOCHI)
- ACM Transactions on Database Systems (TODS)
- ACM Transactions on Graphics (TOG)
- ACM Transactions on Mathematical Software (TOMS)
- ACM Transactions on Multimedia Computing, Communications, and Applications (TOMM)
- IEEE/ACM Transactions on Networking (TON)
- ACM Transactions on Programming Languages and Systems (TOPLAS)

Encara que a les Communications ja no s'hi publiquen articles de recerca, i no es considera una publicació de prestigi, molts dels grans debats i resultats de la història de la informàtica s'han publicat a les seves pàgines.

L'ACM ha posat en línia gairebé totes les seves publicacions, i s'hi pot accedir pagant una subscripció a la seva Biblioteca Digital. També té una Guia a la Literatura Informàtica. Els membres individuals també tenen accés a Safari Books Online i Books24x7. L'ACM també ofereix als seus socis assegurança, cursos en línia i d'altres serveis.

Referències

↑ «Indiana University Media Relations». indiana.edu. [Consulta: 10 octubre 2012].
↑ «ACM 501(c)3 Status as a group». irs.gov. [Consulta: 1r octubre 2012].
↑ «Journals & Magazines». acm.org.
↑ Lowry, Paul Benjamin; Romans, Denton; Curtis, Aaron «Global Journal Prestige and Supporting Disciplines: A Scientometric Study of Information Systems Journals». Journal of the Association for Information Systems, vol. 5, 2, 2004, pàg. 29–80.
↑ Wakkary, R.; Stolterman, E. «WELCOME: Our first interactions». Interactions, vol. 18, 2011, pàg. 5. DOI: 10.1145/1897239.1897240.

[1] «Indiana University Media Relations». indiana.edu. [Consulta: 10 octubre 2012].

[2] «ACM 501(c)3 Status as a group». irs.gov. [Consulta: 1r octubre 2012].

[3] «Journals & Magazines». acm.org.

[4] Lowry, Paul Benjamin; Romans, Denton; Curtis, Aaron «Global Journal Prestige and Supporting Disciplines: A Scientometric Study of Information Systems Journals». Journal of the Association for Information Systems, vol. 5, 2, 2004, pàg. 29–80.

[5] Wakkary, R.; Stolterman, E. «WELCOME: Our first interactions». Interactions, vol. 18, 2011, pàg. 5. DOI: 10.1145/1897239.1897240.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]