Vés al contingut

Roderic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:28, 23 oct 2015 amb l'última edició de 62.82.103.108 (discussió). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Roderic fou rei dels visigots d'Hispània del 710 al 711.[1] Era fill del comte Teodofred i nét del rei Khindasvint. Va viure a Còrdova i fou fet duc de la Bètica. Aquest va ésser proclamat rei, gràcies als enemics del rei Vítiza, que amb la seva restauració dels béns i els drets dels seus enemics no va fer sinó atiar el foc de la venjança. Els fills de Vítiza es refugiaren a Ceuta, on governava el comte Olbà, dit també Julià, sota el domini de Mūsà ibn Nusayr. Amb ells negociaren un ajut per tal de recuperar el tron i el patrimoni familiar. Mentre Roderic assetjava Pamplona i lluitava contra els bascs revoltats, els àrabs, comandats per Tàriq ibn Ziyad i ajudats pel comte Olbà, passaren l'estret i s'establiren al lloc després anomenat Gibraltar. Roderic tornà a Còrdova, reuní l'exèrcit i en confià les dues ales als germans de Vítiza. Tàriq ibn Ziyad envià reforços, per tal de consolidar les places. S'entaulà la batalla de Guadalete, a un indret entre Medina Sidonia i Vejer de la Frontera, prop de la llacuna de la Janda, i durà des del 19 fins al 26 de juliol de 711. Els germans de Vitiza abandonaren l'exèrcit i el centre d'aquest fou destruït. Roderic desaparegué; probablement morí a la batalla, si bé hom parla de l'existència de la seva sepultura a Viseu, a Lusitània, on es devia refugiar. La llegenda de la filla de Julià (anomenada la Cava) ultratjada per Roderic, com a causa de l'entrada àrab a Hispània, no resta prou demostrada històricament. Més aviat, sembla que els àrabs oportunament, van saber treure profit de les oportunitats que els passaven pel davant.Aquela era el fill del rei era anas

Referències


Precedit per:
Vítiza
rei visigot
710-711
Succeït per:
Àquila II