Programació modular
La programació modular és una tècnica de disseny del programari que emfasitza separar la funcionalitat d'un programa a mòduls independents, intercanviables, tal que cadascun d'ells conté tot el necessari per a executar només un aspecte de la funcionalitat desitjada.[1]
Una interfície de mòdul expressa els elements que proporciona i requereix el mòdul. Els elements definits en la interfície els poden detectar els altres mòduls. La implementació conté el codi funcional que correspon als elements declarats en la interfície. La programació modular té una relació estreta amb la programació estructurada i la programació orientada a objectes. Totes tres metodologies , que es varen iniciar al voltant de la dècada dels 60 del segle XX, comparteixen l'objectiu de facilitar la construcció de grans programes i sistemes mitjançant la seva descomposició en partes petites. Mentre històricament l'ús d'aquests termes ha estat inconsistent, avui en dia la "programació modular" fa referència a la descomposició d'alt nivell del codi d'un programa en peces, programació estructurada a l'ús d'estructures de control de flux a baix nivell i programació orientada a objectes a l'ús d'objectes de dades, una mena d'estructures de dades.
Referències
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.Seif Haridi. «[ 7. Modules and Interfaces]». http://www.mozart-oz.org/documentation/index.html:+ Mozart Documentation. [Consulta: 8 març 2010]. «Modules, also known as packages, are collection of procedures and other values that are constructed together to provide certain related functionality. A module typically has a number of private procedures that are not visible outside the module and a number of interface procedures that provide the external services of the module.»