MACOSA
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Ferroviària |
| Indústria | transport ferroviari  |
| Forma jurídica | societat anònima unipersonal |
| Història | |
| Reemplaça | Construcciones Devis Sociedad Material para Ferrocarriles y Construcciones S.A. |
| Creació | 1947 |
| Reemplaçat per | 1989: Mediterranea de Industrias del Ferrocarril, S.A. (Meinfesa) 2005: Vossloh España |
| Activitat | |
| Produeix | Material rodant incloent locomotores, bogies |
| Serveis | Reconstrucció |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Entitat matriu | Stadler Rail (2015–) |
Material y Construcciones S.A. o MACOSA va ser una empresa espanyola d'enginyeria i fabricació orientada principalment a la indústria pesada. En 1989 es va fusionar amb La Maquinista Terrestre y Marítima (MTM), de Barcelona, i va canviar el nom a Meinfesa per entrar després a formar part del grup GEC-Alstom amb factories a València, Barcelona i Alcázar de San Juan. La fàbrica de Barcelona va ser traslladada a Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona). Alstom va vendre en 2005 la fàbrica de València, situada llavors a Albuixec, al grup alemany Vossloh com Vossloh Espanya, més tard reanomenada com a Vossloh rail vehicles.
Història
MACOSA
La companyia MACOSA es va fundar en 1947 a partir de la fusió de Construcciones Devis (fundada per Talleres Devis) de València i Societat Material per a Ferrocarrils i Construccions S. A. de Barcelona, coneguda popularment com Can Girona, coincidint amb la incipient industrialització espanyola.
Inicialment l'empresa no estava totalment orientada al ferrocarril, en dedicar-se a la producció de autobusos, trolebusos i altres productes per al transport de carretera. En uns anys des de la seva formació la companyia es va expandir, arribant la seva planta valenciana a tenir una extensió de 50.000 m2[1] i la barcelonina 140.000 m2, dels que 90.000m2estaven coberts, convertint-se així en un dels majors productors de material rodant d'Espanya. Fins a 1952 la companyia havia produït a València 48 locomotores classe 2400 per a Espanya i dues per a Portugal.
Les úniques locomotores d'ample mètric construïdes per MACOSA van ser les de la classe 130 per al tram de Ponferrada a Villablino en 1951 i 1956, basades en una sèrie fabricada en 1914 per Krauss-Maffei per als ferrocarrils bascos (veure Locomotora Engerth).
En la dècada dels 50 la planta de Barcelona es dedicava a la fosa i modelat d'acer, així com a la fabricació i reparació de cotxes, autobusos, vagons i altre material rodant. La planta valenciana s'ocupava de la fabricació de calderes de vapor, així com a la construcció i reparació de locomotores elèctriques i de vapor i altre material de tracció. Aquesta planta també va fabricar un altre material pesat com a grues o peces metàl·liques per a preses. MACOSA posseïa així mateix una fàbrica menor a Alcázar de San Juan dedicada per fabricar vagons de manteniment.
L'última locomotora a vapor fabricada a València per RENFE va ser una Mikado amb matrícula 141-2328, construïda en 1958.[2]
Una nova expansió es va produir amb el Pla Nacional d'Estabilització Econòmica participant així la companyia del ràpid creixement econòmic espanyol dels 60, desencadenat per una economia que estava aconseguint la seva massa crítica d'industrialització (veure Miracle econòmic espanyol).
En els 60 es fabricaven a València locomotores sota llicència de General Motors, al principi amb un disseny gairebé total de GM, passant la companyia més tard a fabricar locomotores del seu propi disseny però mantenint l'ús de motors i sistemes de transmissió de GM (més tard Electro-Motive Diesel).
Aquest modus operandi s'ha mantingut fins a ben entrada la dècada dels 2000 en les successives hereves de MACOSA a València fabricant locomotores amb motors i sistemes de transmissió GM. A Santa Perpètua de Moguda, Alstom va continuar fabricant tot tipus de material ferroviari que, en gran part es dedicava a l'exportació.
En 1970 MACOSA era la segona companyia del sector ferroviari espanyol, només superada per CAF.
Durant la seva llarga història es van produir a València més de mil locomotores, primer de vapor i després elèctriques o diesel-elèctriques, així com locomotores de maniobres. A més un nombre incomptable de diferents vehicles ferroviaris també van ser fabricats: tramvies, metres, unitats diesel i elèctriques i vagons de càrrega, així com milers de bogies, alguns per a Espanya i uns altres per a exportació.
Referències
- ↑ Locomotoras, vapor e ingeniería industrial Subsection: (Articles) : Locomotoras, vapor e ingeniería industrial (Locomotives, steam and industrial engineering) salvemoslasnavesdemacosa.org
- ↑ "La Mikado, símbolo de la ETSII, en imagen industrial" The Mikado, a symbol of ETSII (Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales); image of industry , The Mikado of the Polytechnic of Valencia treneros.net