Complement directe
| Funcions sintàctiques |
|---|
| Subjecte (Subj) i Predicat (Pred) |
| Complement del nom (CN) |
| Complements del verb (CV): |
|
Atribut (Atr) Complement directe (CD) Complement indirecte (CI) Complement de règim verbal (CRV) Complement predicatiu (CPred) Complement circumstancial (CC) |
| Complement adverbial (CAdv) |
| Altres: |
|
Complement agent (CAgent) Adjunt Aposició Vocatiu |
El complement directe (CD),[1] també anomenat "objecte directe", "implement" o "acusatiu", és una de les funcions de la sintaxi tradicional. Aquesta funció pot acomplir-la un sintagma nominal o una oració subordinada substantiva, que completaran el sentit del verb, sobretot si es tracta d'un verb transitiu, ja que llavors exigeix aquest tipus de complement.
Com saber que estem davant d'un complement directe?
El CD d'una oració es convertirá en el subjecte pacient d'una oració en veu passiva.
Exemple: Pere argumenta les idees. (CD)
Les idees són argumentades per Pere. (Subjecte pacient)
El complement directe amb a en català
En català el complement directe no porta preposició, tret d'aquests casos:
- Obligatòriament:
- Davant del segon terme d'un CD recíproc
- Se saludaren l'un a l'altre
- Quan el CD és un pronom personal tònic (altrament dit fort)
- T'estime a tu
- Quan hi ha dislocació del CD al començament o al final de l'oració (en aquest cas ha de ser représ per un pronom a la seua posició normal)
- A Joan, no l'he vist
- Opcionalment:
- Davant els indefinits tothom, tots, ningú, el relatiu el qual (i variants) i el relatiu o interrogatiu qui, per evitar possibles ambigüitats
- Ha vist tothom (subj. o CD) ≠ Ha vist a tothom (CD)
- En altres casos d'ambigüitat
- T'estime com en Joan ≠ T'estime com a en Joan
Pronominalització del complement directe
Es pot substituir per diversos pronoms febles o clítics:[2]
- Si el CD és de 1a o 2a persona serà substituït pels pronoms em o et, en singular, o ens o us, en plural, en la variant que corresponga.
- Ton pare no ens va veure
- Si el CD és de 3a persona poden donar-se els casos següents:
- CD determinat per un article determinat, un possessiu o un demostratiu: el, els, la, les.
- He agafat els dispositius = Els he agafat
- CD indeterminat: en.
- He comprat uns llibres de poesia = N'he comprat
- CD infinitiu: en.
- El xiquet encara no sap cordar-se les sabates = El xiquet encara no en sap
- He dut tres bosses de llepolies = N'he dut tres
- CD substantiu + adjectiu: en substitueix el nom i apareix la preposició de davant l'adjectiu.
- Miquel venia llibres antics = Miquel en venia d'antics
- CD clàusula subordinada substantiva o pronom açò, això o allò: ho.
- No sap què s'ha decidit a la reunió = No ho sap
- No li digues això = No li ho digues
- CD recíproc o reflexiu: es.
- Joan mirà Pere i Pere mirà Joan = Joan i Pere es miraren
Referències
- ↑ «Complement directe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Font: Joan Campos Aucejo, D'ací i d'allà: curs de valencià (grau superior), p. 126.
Bibliografia
- Joan Rafael Ramos, Introducció a la sintaxi, València, Tàndem, 1998.
- Maria Josep Cuenca, Sintaxi catalana, Barcelona, UOC, 2005.