Vés al contingut

Arch Linux

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:44, 31 des 2014 amb l'última edició de Aniol (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Arch Linux
Logo Arch Linux
Arch Linux executant GNOME 3.2
Arch Linux executant GNOME 3.2
Versió inicialmarç 2002 Modifica el valor a Wikidata
Versió estable
2025.07.01 (1r juliol 2025) Modifica el valor a Wikidata
LlicènciaGNU General Public License Modifica el valor a Wikidata
Epònimcap valor Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
Plataformax86_64, ARM, i686 (en) Tradueix i RISC-V Modifica el valor a Wikidata
Tipus de nucliMonolític (Linux)
IGUBash
Mètode d'actualitzacióAlliberament continu Modifica el valor a Wikidata
Gestor de paquetsPacman
Equip
Desenvolupador(s)Aaron Griffin i el seu equip[1]
Més informació
Lloc webwww.archlinux.org
BlogBlog oficial Modifica el valor a Wikidata
Stack ExchangeEtiqueta Modifica el valor a Wikidata
SourceForgearchlinux Modifica el valor a Wikidata
Seguiment d'errorsSeguiment d'errors Modifica el valor a Wikidata
Id. DistroWatcharch Modifica el valor a Wikidata
Id. Subredditarchlinux Modifica el valor a Wikidata
Guia d'usuariGuia d'usuari Modifica el valor a Wikidata

GitHub: archlinux
Mastodon: archlinux@fosstodon.org Modifica el valor a Wikidata

Arch Linux és una distribució GNU/Linux creada per Judd Vinet, qui es va inspirar en una altra distribució anomenada CRUX. El seu objectiu principal és la simplicitat a l'hora de fer anar el sistema.

Arch és una distribució en evolució constant, per la qual cosa les imatges publicades en el seu lloc web oficial són senzillament "captures" de l'estat d'evolució del software en aquell moment. A partir de la versió 0.8, el seu sistema de numeració va canviar per reflectir aquest fet, de manera que els números de les versions actuals fan referència a l'any i el mes en què la captura ha sigut publicada. Un sistema Arch correctament mantingut sempre disposa de la darrera versió dels components principals del sistema i de les aplicacions instal·lades.

Història

Judd Vinet començà a inicis del 2001 utilitzant Polish Linux Distribution (PLD) força temps fins que acabà decidint-se per canviar a CRUX, ja que trobava que els desenvolupadors de CRUX dominaven l'anglès més fluidament.

Aviat es va convèncer de la simplicitat, elegància i rapidesa d'ús de CRUX si un aconseguia aprendre com funcionava. Però va creure que el sistema de manteniment dels paquets de programari no era prou complet, no hi havia meta-dades, ni registre de dependències i no hi havia una manera fàcil de localitzar i descarregar els paquets. Era massa minimalista.

Malgrat tot, com a administrador de sistemes, va anar utilitzant PLD durant un temps en els seus servidors, mentre buscava alguna cosa més fàcil de mantenir. PLD tenia un bon sistema d'actualització dels paquets de programari, però era massa modular i es trencava sovint. CRUX seria la tria més lògica, però mantenir diversos sistemes sense suport de dependències no era gaire pràctic. Així que finalment decidí iniciar Arch Linux l'11 de març de 2002[3].

En iniciar Arch Linux va decidir combinar el millor de les distribucions que havia estat utilitzant fins llavors, i afegint-hi coses noves que ell creia necessàries i agradables. Així començà a construir-ho a partir d'un sistema LFS i acoblant scripts rudimentaris per a la construcció dels paquets, modelant-los i després formatant-los segons el que havia après amb CRUX. Començava a treballar amb el que seria pacman.[4]

Vinet lideraria el projecte fins a l'1 d'octubre de 2007, quan cediria el lideratge del projecte a Aaron Griffin.[5]

Filosofia

Arch Linux va ser dissenyada especialment perquè arribés a ser un sistema operatiu enfocat als usuaris avançats. No posseeix eines de configuració automàtica, compartint així la mateixa filosofia que altres distribucions, com per exemple Slackware, i per això, per poder arribar a instal·lar i configurar el sistema, es necessita un grau de coneixement més que bàsic. Però, al mateix temps, Arch posseeix diverses aplicacions que permeten que el manteniment diari del sistema sigui bastant senzill. Així la filosofia d'Arch es basa en 3 punts:

  • Mantenir el sistema el més simple i lleuger possible, Seguint el principi KISS
  • En confiar en les GUIs per a construir i configurar el sistema acaba per malmetre l'usuari. És per això que l'usuari necessitarà conèixer tot el que oculten les GUIs i realitzar les configuracions de forma manual.
  • Arch permet a l'usuari fer totes les contribucions que aquest desitgi mentre no vagin en contra de la filosofia d'Arch.

Gestió de Paquets

Arch, com la majoria de les distribucions, està basada principalment en paquets binaris. Aquests paquets es gestionen amb l'eina anomenada Pacman, la qual gestiona la instal·lació, actualització i desinstal·lació dels programes. Els paquets binaris d'Arch Linux són construïts amb flags especials per als processadors i686, el que fa que la distribució sigui bastant ràpida en comparació amb altres distribucions del seu gènere. Els paquets poden ser també construïts a partir dels codis font fent servir un sistema similar al dels Ports de Freebsd anomenat Arch Build System (ABS). Aquest sistema permet facilitar la construcció dels paquets per integrar-los al sistema.

Originalment només hi havia un sol dipòsit de paquets conegut com a official (ara porta el nom de core). I que contenia bàsicament les aplicacions preferides de Judd Vinet. Va ser dissenyat per contenir un "tipus" de cada varietat de programa, des d'un entorn de desenvolupament, a un navegador web, etcètera.[6]

Però hi va haver usuaris que no estaven del tot d'acord amb la tria d'en Judd, així que que a través del sistema Arch Build System van començar a construir els seus propis paquets de programari. Aquests paquets van anar a parar a un dipòsit anomenat unofficial, i eren mantinguts per desenvolupadors diversos. Els dos dipòsits però van continuar rebent suport de manera igual per part dels desenvolupadors, així que els noms official i unofficial no reflectien més el seu veritable propòsit i van acabar successivament reanomenats a current i extra cap a la versió 0.5.

L'arbre de paquets d'Arch Linux consta dels següents repositoris oficials:

  • core - Conté tots els paquets necessaris per configurar un sistema base Linux (kernel + eines mínimes).
  • extra - Conté paquets no requerits per un sistema base, i inclou els programes i els entorns d'escriptori.
  • community - Conté els paquets enviats pels mateixos usuaris d'Arch, els quals prèviament són exposats a votació pels usuaris i, posteriorment, segons la votació, són moguts oficialment a aquest repositori.
  • multilib - Repositori centralitzat per a programes de 32 bits optimitzats per funcionar amb processadors de 64 bits.

També existeixen tres repositoris de proves, que inclouen paquets candidats a formar part d'algun dels repositoris anteriors:

  • testing - Conté els paquets que es troben en fase de prova per analitzar els seus possibles errors abans de ser moguts a core o a extra.
  • community-testing - Conté els paquets que es troben en fase de prova abans de ser moguts a community.
  • multilib-testing - Conté els paquets que es troben en fase de prova abans de ser moguts a multilib.

AUR (Arch User's Repository)

L'AUR (sigles en anglès del Repositori d'Usuaris d'Arch)[7] és un repositori creat i mantingut pels propis usuaris d'Arch (i no pels seus desenvolupadors, com els repositoris oficials anteriorment esmentats) en el què es proporcionen els paquets binaris PKGBUILD amb el codi font per poder compilar el software. Aquests paquets simplifiquen la tasca de crear els programes des del codi font buscant les dependències necessàries i configurant-lo automàticament per a l'arquitectura d'Arch.

Versions

"Rolling releases"

Al contrari que la majoria de distribucions, Arch Linux no allibera periòdicament noves versions, si no que fa servir un sistema d'evolució constant, actualitzant diàriament els paquets. Tal com també fan distribucions com Gentoo, o també Debian (en aquest cas si es configura els dipòsits de paquets testing o experimental). Això permet als usuaris tenir els seus sistemes actualitzats fàcilment. Així, els nous llançaments d'Arch són simplement captures de l'estat present dels paquets amb millores en el sistema d'instal·lació. Per tant, no importa quina imatge es faci servir per a instal·lar el sistema si després s'actualitza adequadament. De fet, alguns membres dels fòrums d'Arch mostren amb orgull l'antiguitat de la seva instal·lació.

Des de la versió 2009.02 l'objectiu és coordinadar els llançaments seguint el ritme de llançaments del nucli, i així proveir d'un suport òptim per al maquinari, això suposa nous llançaments cada 3 o 4 mesos.[8]

Historial de llançaments

Color Significat
Groc Antic llançament
Verd Actual llançament
Blau Futur llançament
Versió Nom Data Notes
0.1[9] Homer 2002-03-11 Primer llançament construït des de zero.
0.2[10] Vega 2002-04-17
0.3[11] Firefly 2002-08-07
0.4[12] Dragon 2002-12-18
0.5[13] Nova 2003-07-21 Suport per PAM, LVM, GRUB.
0.6[14] Widget 2004-03-01 S'afegí suport per JFS i XFS.
0.7[15] Wombat 2005-01-24
0.8[16] Voodoo 2007-03-31
2007.05[17] Duke 2007-05-17 Pacman 3
2007.08[18] Don't Panic 2007-08-05
2008.06[19] Overlord 2008-06-24 Disponibilitat d'imatges per memòries USB.
2009.02[8] 2009-02-16 Inclusió d'AIF (Arch Linux Installation Framework).
2009.08[20] 2009-08-10 Pacman 3.3, ús del nou instal·lador AIF, millora en la detecció de perifèrics en l'arrancada, millores en la configuració de l'hora i la data, re-factoritzades les rutines d'instal·lació de GRUB.[21]
2010.05[22] 2010-05-17 Primera captura amb suport isohybrid, imatges duals d'arch, usant exclusivament isolinux i suport de pxe.
2011.08.19[23] 2011-08-19 Linux 3.0.3, suport pel gestor d'arrencada syslinux, suport experimental pels sistemes de fitxers btrfs i nilfs 2.
2012.07.15[24] 2012-07-22 S'eliminà AIF i se substituí per scripts simples d'instal·lació, instal·lació de mitjans només per imatge netinstall, i el dipòsit core eliminat de la instal·lació de mitjans.
2012.08.04[25] 2012-08-04 Grub 2.0 disponible en la instal·lació en comptes de la versió legacy 0.9.

Referències

  1. Aaron Griffin, Cap de desenvolupament a ArchLinux
  2. «Licenses». wiki.archlinux.org, 24-09-2011. [Consulta: 2 octubre 2011].
  3. «History of Arch Linux» (en anglès). ArchWiki. [Consulta: 31 desembre 2014].
  4. Bodnar, Ladislav. «DistroWatch.com: Put the fun back into computing. Use Linux, BSD.», 03-08-2003. [Consulta: 29 agost 2012].
  5. «Arch Linux Forums / Arch Leadership». Bbs.archlinux.org, 01-10-2007. [Consulta: 19 octubre 2009].
  6. «Official repositories» (en anglès). ArchWiki. [Consulta: 31 desembre 2014].
  7. Wiki archlinux.org AUR User Guidelines (GFDL 1.2) (anglès)
  8. 8,0 8,1 Aaron Griffin (2009-02-16) 2009.02 ISO Release.
  9. Judd Vinet (2002-03-11) Arch Linux 0.1 Released.
  10. Judd Vinet (2002-04-17) Arch Linux 0.2 Released.
  11. Judd Vinet (2002-08-07) Arch Linux 0.3 Released.
  12. Judd Vinet (2002-12-18) Arch Linux 0.4 Released.
  13. Judd Vinet (2003-07-21) Arch Linux 0.5 Released.
  14. Judd Vinet (2004-03-01) Arch Linux 0.6 Released.
  15. Judd Vinet (2005-01-24) Arch Linux 0.7 (Wombat) Released!
  16. Tobias Powalowski (2007-03-31) 0.8 Voodoo ISOs finally released!
  17. Tobias Powalowski (2007-05-17) 2007.05 Duke ISOs released.
  18. Tobias Powalowski (2007-08-05) 2007.08 Don't Panic ISOs released.
  19. Simo Leone (2008-06-24) 2008.06 Overlord ISOs released.
  20. Dieter Plaetinck (2009-08-10) 2009.08 images.
  21. «News - 2009.08 images». Arch Linux, 10-08-2009. Arxivat de l'original el 15 octubre 2009. [Consulta: 19 octubre 2009].
  22. Dieter Plaetinck (2010-05-17) 2010.05 snapshots. Less is more..
  23. Dieter Plaetinck (2011-08-19) 2011.08.19 installation media.
  24. Pierre Schmitz (2012-07-22) Install media 2012.07.15 released.
  25. Pierre Schmitz (2012-08-04) Install media 2012.08.04 available

Vegeu també

Enllaços externs