Vés al contingut

Francesc Labarta i Planas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:04, 28 set 2007 amb l'última edició de Jordicollcosta (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Francesc Labarta i Planas (Barcelona, 1883 - 1963) va ésser un pintor i dibuixant.

Fill del dibuixant Lluís Labarta i nét de l'aquarel·lista i litògraf Eusebi Planas, s'inicià en les arts de la mà del seu pare.

A Llotja, on tindria com a mestre, entre d'altres, a Francesc Soler Rovirosa, Josep Pascó, Josep Lluís Pellicer, Anglada Camarasa i Arcadi Mas i Fontdevila, guanyà tres bosses de viatge per anar a perfeccionar els seus estudis a l'estranger.

Ja a Barcelona, fundà, juntament amb Ricard Canals, Xavier Nogués, Joan Colom i Ivo Pascual, l'agrupació Les Arts i els Artistes.

Com a dibuixant, col·laborà a nombrosos setmanaris satírics catalans com Papitu -on signava amb el pseudònim de Lata-, L'Esquella de la Torratxa i La Cuca Fera, amb il·lustracions sofisticades que pretenien reflectir la vida moderna.

Com a pintor, conreà assiduament el paisatge. També es dedicà al dibuix artístic industrial (projectant mosaics, vitralls i catifes) i a la pintura mural de palaus i esglésies.

Pedagog per vocació, a més de formar part del professorat de l'Escola d'Arts i Oficis i Belles Arts de Barcelona, fundà la seua pròpia acadèmia.[1]


Referències

  1. ↑ Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 151.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_Labarta_i_Planas&oldid=1443489»