Modest Prats i Domingo

Modest Prats i Domingo (Castelló d'Empúries, Alt Empordà 1936) és un filòleg i teòleg català. Fou ordenat de sacerdot el 1959 a Girona i es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona i en teologia a la Pontifícia Universitat Lateranense.

Ha estat professor en diversos centres docents eclesiàstics i al Col·legi Universitari de Girona. Actualment és professor de la Universitat de Girona. Ha dirigit la delegació a Girona de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma i ha estat el primer delegat del Serveis Territorials de Girona del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya el 1981. Ha estat professor del Seminari de Girona i professor de la Universitat de Girona de Filologia i d'Història de la Llengua. És membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, ha participat en els Col·loquis Internacionals sobre llengua i literatura catalanes. Ha estat també rector de les parròquies de Medinyà i Vilafreser, i de Mercadal del Gironès. El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. Des del 2005 també és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.

Obres

Notes sobre la "Controvèrsia" sobre la perfecció de l'idioma català (1974)
La segona part de les "Instruccions per a l'ensenyança de minyons" de Baldiri Reixac (1976)
Notes per a una història de la llengua (1976)
Història de la llengua catalana (vol. I, 1982; vol II, 1996)
El futur de la llengua catalana (1990), amb Albert Rossich i August Rafanell.
Política lingüística de l'Església catalana. Segles XVI i XVII (1995).