Complement indirecte
| Funcions sintàctiques |
|---|
| Subjecte (Subj) i Predicat (Pred) |
| Complement del nom (CN) |
| Complements del verb (CV): |
|
Atribut (Atr) Complement directe (CD) Complement indirecte (CI) Complement de règim verbal (CRV) Complement predicatiu (CPred) Complement circumstancial (CC) |
| Complement adverbial (CAdv) |
| Altres: |
|
Complement agent (CAgent) Adjunt Aposició Vocatiu |
En gramàtica tradicional el complement indirecte, o datiu, és una de les funcions sintàctiques dins una frase. Consta d'un nominal (nom, frase o pronom) introduït sempre per la preposició "a" o "per a": hola k asaeeeerhjklñ
- Escric a la Maria
Normalment va precedit d'un complement directe, o acusatiu:
- Enviaré l'informe a algú
- He donat el currículum a la secretària
El complement indirecte de tercera persona és substituïble per un pronom feble o clític:
- Quan és singular: per "li" (La Carla canta cançons a en Jordi = La Carla li canta cançons).
- Quan és plural: per "els" (Ella canta cançons a les nenes = Ella els canta cançons.
A part, en alguns dialectes, quan és singular i alhora el complement directe està substituït per "el, la, els, les": pel pronom feble "hi" (Ella canta la cançó a en Pere = Ella l'hi canta, a més d'Ella li'l canta)