Vés al contingut

Programa espacial francès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:57, 4 feb 2013 amb l'última edició de Manlleus (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

El programa espacial francès inclou totes les activitats espacials civils i militars franceses. Es dedica principalment des de la dècada de 1970 en un marc multinacional sobretot en l'Agència espacial europea (ESA). El Centre national d'études spatiales (CNES) és responsable d'implementar l'espai polític disponible per a aquesta finalitat i amb un pressupost de 1.698 milions d'euros en el 2004 dels quals 685 milions són pagats a l'Agència Europea per als programes duts a terme sota la seva supervisió[1].

El programa espacial francès s'ha beneficiat d'importants inversions a partir de la dècada de 1960 pel desig d'aconseguir l'autonomia nacional que li va permetre jugar un paper de lideratge en una veritable política espacial europea. El pressupost espacial francès, està estancat des de la dècada de 2000 en euros constants[2], segueix sent un dels països més importants de l'Agència Espacial Europea.

Els principals programes en els desenvolupaments relacionats amb el context europeu per al llançador europeu Ariane 5, la preparació del Port Espacial Europeu de Kourou a l'arribada dels llançadors Vega i Soyuz fins a finals del 2009, la participació a l'Estació Espacial Internacional (subministrament ATV, etc.), els telescopis espacials (en el 2009 Herschel i Planck), diversos satèl·lits d'observació de la Terra i l'establiment del sistema de navegació per satèl·lit Galileo. En no haver pogut convèncer els seus socis per crear una defensa europea, diversos satèl·lits d'ús militar (observació, alerta, telecomunicacions, etc.) es desenvolupen en un context purament nacional o en cooperació amb un o dos països. Altres programes es duen a terme en col·laboració particularment amb els Estats Units, l'Índia i la Xina.

Referències

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs