Programa espacial francès
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
El programa espacial francès inclou totes les activitats espacials civils i militars franceses. Es dedica principalment des de la dècada de 1970 en un marc multinacional sobretot en l'Agència espacial europea (ESA). El Centre national d'études spatiales (CNES) és responsable d'implementar l'espai polític disponible per a aquesta finalitat i amb un pressupost de 1.698 milions d'euros en el 2004 dels quals 685 milions són pagats a l'Agència Europea per als programes duts a terme sota la seva supervisió[1].
El programa espacial francès s'ha beneficiat d'importants inversions a partir de la dècada de 1960 pel desig d'aconseguir l'autonomia nacional que li va permetre jugar un paper de lideratge en una veritable política espacial europea. El pressupost espacial francès, està estancat des de la dècada de 2000 en euros constants[2], segueix sent un dels països més importants de l'Agència Espacial Europea.
Els principals programes en els desenvolupaments relacionats amb el context europeu per al llançador europeu Ariane 5, la preparació del Port Espacial Europeu de Kourou a l'arribada dels llançadors Vega i Soyuz fins a finals del 2009, la participació a l'Estació Espacial Internacional (subministrament ATV, etc.), els telescopis espacials (en el 2009 Herschel i Planck), diversos satèl·lits d'observació de la Terra i l'establiment del sistema de navegació per satèl·lit Galileo. En no haver pogut convèncer els seus socis per crear una defensa europea, diversos satèl·lits d'ús militar (observació, alerta, telecomunicacions, etc.) es desenvolupen en un context purament nacional o en cooperació amb un o dos països. Altres programes es duen a terme en col·laboració particularment amb els Estats Units, l'Índia i la Xina.
Referències
Bibliografia
- Editions Stock. De la fusée Véronique au lanceur Ariane une histoire d'hommes 1945-1979 (en francès), 1998. FVLA. ISBN 2-234-04659-9.
- Gallimard. Une autre histoire de l'espace : hommes et robots dans l'espace, 1999. AHE2. ISBN 2070534820.
- Editions Gallimard. Conquête spatiale : du rêve au marché (en francès), 2002. ADU. ISBN 2-07-042344-1.
- Editions ETAI. Ariane une épopée européenne (en francès), 2007. WHU. ISBN 978-2-7268-8709-7.
- Marines éditions. Du V2 à Véronique : la naissance des fusées françaises (en francès), 2004. OHU. ISBN 2-9115379-19-X.
- Hervé Moulin. «La France dans l’Espace 1959-1979 Contribution à l'effort spatial européen». [Consulta: 4 març 2009].
- Jacques Blamont. «La création d’une Agence spatiale : les Français à Goddard Space Flight Center en 1962-1963». [Consulta: 4 març 2009].
- Cabal et Revol. «Politique spatiale : l’audace ou le déclin. Comment faire de l’Europe le leader mondial de l’espace». [Consulta: 4 març 2009].
- Loridant. «Sur les orientations de la politique spatiale française et européenne». [Consulta: 4 març 2009].