Vés al contingut

Client-servidor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:35, 13 gen 2013 amb l'última edició de CarlesMartin (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Exemple de l'arquitectura client-servidor. Punts de color vermell / verd / blau corresponen a les aplicacions allotjades en servidors diferents

En informàtica s'anomena arquitectura client-servidor, a la relació establerta entre dues entitats, el servidor, ofereix un recurs de qualsevol tipus (físic, de programar, de dades, etc) a l'altre (el client) per què aquesta en tregui un profit o avantatge. El més habitual és que d'una entitat servidora se n'aprofitin diverses o moltes entitats clients.

Per a la comunicació entre clients i servidors s'utilitza un protocol de comunicacions, que descriu com es poden comunicar i quines informacions es poden intercanviar (HTTP per a pàgines web, Wi-Fi per a xarxes inal·làmbriques,...).

Característiques d'un servidor;

  • Passiu (esclau)
  • Espera peticions
  • Quan rep una petició la processa i retorna una resposta

Característiques d'un client;

  • Actiu (mestre)
  • Envia peticions
  • Al enviar una petició espera una resposta i la processa

Per exemple, un servidor de correu, conté el correu electrònic de múltiples clients. Un programa client de correu electrònic, demana al servidor de correu si hi han nous missatges per a l'usuari el servidor li pot contestar que si o que no, en cas afirmatiu el client demana al servidor que li envii aquests correus i el servidor els envia al client i els elimina de la seva base de dades.

Vegeu també

Punt a punt